No puc començar millor aquesta editorial que amb la notícia que el delegat del Govern a França, el mític Martí Anglada, ha estat convidat formalment a assistir als actes de la Festa del 14 de juliol per part del govern francès. Una nova fita en el procés d'internacionalització de la causa catalana, que ha de comptar amb França com un actor clau.

Avui no parlaré del que fem a l'Ajuntament de Vic, parlaré del que han fet i del que fan, a Osona, alguns homes i dones influents, per a aconseguir que la nostra nació esdevingui, al més aviat possible, un estat independent. Primer citaré als polítics en actiu i després mencionaré altres personatges històrics, que, sense ells, estic segur que la realitat actual, seria sensiblement diferent.

Dues paraules ambigües que intenten determinar les situacions de les diferents ideologies existents en el nostre mapa polític actual.

Hi havia un temps,en l’època de la transició, en què, després de tants anys de dictadura feixista, i amb els partits polítics en la clandestinitat,les posicions a les bandes extremes eren més marcades. 

El passat 9 de juny de 2017 passarà a la historia. Per fi tenim data i pregunta per al referèndum. Amb una pregunta clara i concisa, que fins i tot va més enllà del que es podia esperar, ja que marca un camí inequívoc cap a un estat independent basat en la república.

M'hi esforço, hi dono voltes, però no aconsegueixo entendre la posició de dels Comuns i de Podem en relació amb el referèndum del dia 1 d'octubre. Fa pocs dies, el secretari general de Podem, Albano Dante Fachin va anunciar que, les bases del partit, van decidir avalar el referèndum de l'1 d'octubre com una jornada de mobilització, però sense considerar-lo vinculant. 

La llibertat d'expressió està regulada en la sacrosanta Constitución Española de 1978. A l'article 20.1 diu clarament: "Se reconocen y protegen los derechos: a) A expresar y difundir libremente los pensamientos, ideas y opiniones mediante la palabra, el escrito o cualquier otro medio de reproducción." 

A tu, tant si ets dona com si ets home, tant si ets jove com si ets gran, tant si ets ric com si ets pobre, tant si ets ciutadà amb tots els drets i deures, com si ets immigrant i veus aquest conflicte tant llunyà, tant si penses que ja estem bé com si penses que s’ha de canviar tot, tant si practiques un o un altre conjunt prescrit de creences.

En el moment d'escriure aquestes línies i, sobretot, quan siguin llegides, ja ens trobarem en plena campanya referendària. Potser no encara la campanya oficial, però, de facto , ja estarem amb els motors a tot gas. I farem ben fet. L'u d'octubre és a la cantonada, encara que faltin tres mesos. L'efecte bola de neu, en plena canícula –i quin canícula!– ja és un fet. Cada setmana que passi, s'anirà incrementant i anirà agafant empenta.

El juliol 2016 naixia el Partit Demòcrata, una força política que veu de la millor tradició del catalanisme i que s’ha creat per respondre a les noves demandes de la ciutadania i per afrontar els nous reptes de la Catalunya del segle XXI. Les fórmules tradicionals de partits polítics estan caducades i calen noves idees i noves maneres de fer i actuar.

En la lluita per la independència, el poble català ha anat generant organitzacions polítiques, cíviques, associacions, plataformes, que han teixit un moviment popular que, des de les darreries del segle XIX, ha anat bastint espais d'autogovern, d'auto-organització, guanyats pam a pam a un Estat que sempre ens ha volgut sotmesos i subordinats.