El que sí vull dir amb això és que a Reagrupament, jo almenys, no he tingut mai aquesta sensació “de fred”. Sigui perquè,dins Reagrupament (i aquí tota regla també te excepcions), els reagrupats hem actuat per patriotisme, per dignitat, per un estricte sentit de democràcia autèntica, sense tenir en compte altres apriorismes.

No m'agrada tornar a parlar d'aquella gallineta que no volia pondre cap més ou. Ni tampoc us voldria parlar d'aquella estaca que està tan a punt de caure. I que, si tots ens hi posem, i estirem tots plegats ben fort, ben fort... ella ben aviat, caurà! L'estaca, a hores d'ara, ja està tan corcada, ja està tan i tan podrida, que ben segur ella caurà molt aviat.

Una gran majoria del poble català té molt clar quin és el seu objectiu polític en aquests moments. Guanyar la independència. No hi ha cap dubte sobre les intencions del govern d'Espanya i dels partits que li donen suport, els dits constitucionalistes. Volen evitar que puguem aconseguir el nostre objectiu. 

El nou govern espanyol, el podem considerar com un homenatge a l'èxit de la diplomàcia catalana des del 2012. Brutal. Els ministres d'Exteriors, de Defensa i d'Interior, carteres hard  per definició, han estat rellevats de les seves funcions. Espanya ha entomat una nova derrota.

Per aquest ordre és com som la gent de Rcat. Ho som els que encara hi som i els que hi han estat en qualsevol moment de la seva vida.

La nostra rebel·lia es pot resumir en algunes paraules i frases que han fet història i que amb el seu poder van fer rebel·lar-se milers de catalans

El passat divendres 30 de setembre i el dissabte 1 d'octubre es van celebrar les eleccions territorials de l'encara anomenat Partit Demòcrata Català. Per presidir el que s'anomena la Vegueria de Barcelona s'hi van presentar tres candidatures: “SUMEM Barcelona”, liderada pel tàndem Mercè Homs i Genís Boadella; “El temps de les cireres”, liderada per Teresa Pitarch i “Aire Fresc”, amb el tàndem Glòria Freixes i Quim Clavaguera. 

Per molta gent, l’aparició de Reagrupament a l’escena política, va ser una il·lusió, una oportunitat d’identificar-se en un projecte polític que reunia i definia, en una sola paraula, els anhels i els somnis d’una part important de catalans que feia molt de temps que maldaven perquè, que des de la unitat, des de la transversalitat, i des del patriotisme es fes realitat un projecte que tant sols en les nostres imaginacions personals havíem cobejat.

El front internacional continua jugant un paper cabdal en el procés independentista. Oimés amb els esdeveniments que succeeixen a Escòcia, i que ens obliguen a fer-ne un seguiment ben proper. Pràcticament diari.

Quan la paraula donada pot ser paper mullat, quan els programes electorals en la majoria dels casos no es compleixen, quan els votants no només no demanen responsabilitats a aquells polítics que els han  enganyat sinó que els tornen a atorgar la seva confiança, per Reagrupament sí és sí. I n'estem molt orgullosos.

Estic il·lusionat. Fa un any llarg que estic a l'Equip de govern de l'Ajuntament de Vic. Fins a aquell moment, no havia tingut mai cap experiència com a regidor. Però crec que la cosa va bé. I per què ho dic això? Doncs perquè l'Alcaldessa m'ha demanat que, a més de portar les regidories de Medi Ambient i de Món Rural, ampliï la meva dedicació i que assumeixi més responsabilitats.