El que és cert, és que la ciutadania té la clau de volta del Procés Sobiranista. Els polítics, dins la Generalitat, estan fent la seva feina, els uns posant pals a les rodes, els altres anunciant-ho, en boca del President Puigdemont, que es farà el Referèndum sí o sí i engegant la maquinària perquè la gent puguem anar a votar quan ens ho diguin.

I així que ens trobem a l’horitzó d’una altra data a marcar en vermell al calendari del procés d’independència de Catalunya: Fixada reunió del nostre president Puigdemont amb el seu president Rajoy, per reprendre les converses sobre com establir un marc per a la celebració d’un referèndum pactat amb l’estat, que és allò de què el govern espanyol no vol ni sentir  parlar.

"Quan en el curs dels esdeveniments humans es fa necessari per a un poble dissoldre els vincles polítics que l'han lligat a un altre i prendre entre les nacions de la terra el lloc separat i igual que les lleis de la natura i el Déu d'aquesta naturalesa li donen dret, un just respecte al judici de la humanitat exigeix ​​que declari les causes que l'impulsen a la separació" .

Ja sabeu que treballo en el món de la justícia com a Procurador dels Tribunals. L'altre dia vaig rebre una notificació del Jutjat de Violència de gènere de Sant Feliu de Llobregat on posava que l'adreça era "calle Jacinto Verdaguer, 35". Això em va indignar sobremanera, ja que hi ha una mala fe impressionat, posant aquesta adreça en una notificació judicial. 

Sabem, a través de documents escrits i de la  transmissió oral que, l'endemà  de la gran desfeta de l'any 1714, els catalans i les catalans que havien sobreviscut al gran desastre,  van anar a treballar. Vençuts momentàniament però amb la dignitat intacta 

A Catalunya, des de fa uns quants anys, ja, hi ha una revolució. Davant d'una revolució, hi ha qui hi participa i hi ha qui s'hi oposa. Naturalment, també hi ha qui s'apunta al wait and see . I també qui s'amaga i qui juga a amagar el cap sota l'ala o es fa l'estruç. 

Sóc associat de Reagrupament i membre de la executiva de la Vegueria del PdeCAT de Lleida , i cada vegada que participava en la campanya per a la nostra candidatura començava amb les següents paraules: "Un poble que no lluita per la seva llibertat no es mereix ser lliure, lluitem per la nostra llibertat! ". 

M’he de remuntar a 2012 per recordar el primer cop que es va fer ús de la paraula interdependència en la política catalana a nivell nacional. Va ser el President Mas, que, en ple tsunami independentista, utilitzà el terme per definir el model d’estat que ell desitjava per a Catalunya, en comptes del terme independència. 

Som una part de la societat catalana que malda per aconseguir un Estat propi. Ho tenim ben a prop per aconseguir-ho. No defallim ara, a les portes de canviar la nostra història. Sabem de les traves que ens posa i ens posarà el Govern espanyol, cada cop més feixugues, per aniquilar qualsevol  intent d’ assolir la nostra fita. 

He llegit que, en una entrevista que ha fet l'Ada Colau a la cadena Al-Jazeera, ha deixat anar que, si guanya el sí en el referèndum, no vol dir que es proclami la independència. M'he llegit i rellegit el titular per si no fos que en aquestes dates festives se m'hagi presentat per fi l'esperit sant i m'hagi fet obrir els ulls sobre les veritats de la vida...