M'hi esforço, hi dono voltes, però no aconsegueixo entendre la posició de dels Comuns i de Podem en relació amb el referèndum del dia 1 d'octubre. Fa pocs dies, el secretari general de Podem, Albano Dante Fachin va anunciar que, les bases del partit, van decidir avalar el referèndum de l'1 d'octubre com una jornada de mobilització, però sense considerar-lo vinculant. 

La llibertat d'expressió està regulada en la sacrosanta Constitución Española de 1978. A l'article 20.1 diu clarament: "Se reconocen y protegen los derechos: a) A expresar y difundir libremente los pensamientos, ideas y opiniones mediante la palabra, el escrito o cualquier otro medio de reproducción." 

A tu, tant si ets dona com si ets home, tant si ets jove com si ets gran, tant si ets ric com si ets pobre, tant si ets ciutadà amb tots els drets i deures, com si ets immigrant i veus aquest conflicte tant llunyà, tant si penses que ja estem bé com si penses que s’ha de canviar tot, tant si practiques un o un altre conjunt prescrit de creences.

En el moment d'escriure aquestes línies i, sobretot, quan siguin llegides, ja ens trobarem en plena campanya referendària. Potser no encara la campanya oficial, però, de facto , ja estarem amb els motors a tot gas. I farem ben fet. L'u d'octubre és a la cantonada, encara que faltin tres mesos. L'efecte bola de neu, en plena canícula –i quin canícula!– ja és un fet. Cada setmana que passi, s'anirà incrementant i anirà agafant empenta.

El juliol 2016 naixia el Partit Demòcrata, una força política que veu de la millor tradició del catalanisme i que s’ha creat per respondre a les noves demandes de la ciutadania i per afrontar els nous reptes de la Catalunya del segle XXI. Les fórmules tradicionals de partits polítics estan caducades i calen noves idees i noves maneres de fer i actuar.

En la lluita per la independència, el poble català ha anat generant organitzacions polítiques, cíviques, associacions, plataformes, que han teixit un moviment popular que, des de les darreries del segle XIX, ha anat bastint espais d'autogovern, d'auto-organització, guanyats pam a pam a un Estat que sempre ens ha volgut sotmesos i subordinats.

La nit de Sant Joan és una nit molt especial. A mi em porta molt bons records, i també algun desencís. La revetlla, la música, els focs i l'alegria amb què es viu, la fan desitjada i estimada per tothom. Els seus orígens són ancestrals i van molt lligats amb el solstici d'estiu i amb l'adoració del Sol. 

El que és cert, és que la ciutadania té la clau de volta del Procés Sobiranista. Els polítics, dins la Generalitat, estan fent la seva feina, els uns posant pals a les rodes, els altres anunciant-ho, en boca del President Puigdemont, que es farà el Referèndum sí o sí i engegant la maquinària perquè la gent puguem anar a votar quan ens ho diguin.

I així que ens trobem a l’horitzó d’una altra data a marcar en vermell al calendari del procés d’independència de Catalunya: Fixada reunió del nostre president Puigdemont amb el seu president Rajoy, per reprendre les converses sobre com establir un marc per a la celebració d’un referèndum pactat amb l’estat, que és allò de què el govern espanyol no vol ni sentir  parlar.

"Quan en el curs dels esdeveniments humans es fa necessari per a un poble dissoldre els vincles polítics que l'han lligat a un altre i prendre entre les nacions de la terra el lloc separat i igual que les lleis de la natura i el Déu d'aquesta naturalesa li donen dret, un just respecte al judici de la humanitat exigeix ​​que declari les causes que l'impulsen a la separació" .