En els anys que fa que estic a Reagrupament, sobretot durant la campanya del 2010, he fet i he assistit a molts actes protagonitzats amb membres del Cercle Català de Negocis. Grans actes on es demostrava amb dades, no amb paraules, la viabilitat econòmica d'una Catalunya independent 

El 27 d’octubre, el Parlament de Catalunya aprovava la Declaració d’Independència. S’acomplia així el mandat obtingut arran del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre. El president Puigdemont i el seu govern, però, optà per no aprovar els decrets, més de quaranta, segons algunes fonts, que ja estaven preparats per fer realitat la República.

M'omple d'orgull anunciar-vos que formaré part de la candidatura Junts per Catalunya , en les eleccions il·legítimes del 21D, que encapçala el President legítim de la República, en Carles Puigdemont . 

Catalunya recordarà sempre l'1 d'octubre del 2017. No se n'anirà mai més de la nostra memòria. És per això que hem decidit dedicar aquest número de La Veu , en la seva pràctica totalitat, a la vivència que els reagrupats i les reagrupades vam tenir d'aquell dia. Els records, les imatges, els sentiments, les alegries, la repugnància de la repressió sense ni un mínim d'humanitat. 

Jo pertanyo a la que popularment s’ha denominat la generació X. En termes molt generals, per exemple, som els que en bona part no hem tingut recança a relegar la religió a un fet tradicional més que espiritual, i molts ni això. També som els que vam eixamplar l’esquerda generacional de forma important pel fet de viure la nostra sexualitat d’una forma substancialment més oberta.

L’última remodelació del Govern Català ha estat un fet ràpid i necessari. Els canvis de consellers s’han produït en el moment just per poder afrontar els reptes més importants i definitius del procés. La premsa més unionista ho qualifica de purga, però en la meva opinió és un canvi de jugadors per millorar l’equip. 

Sí, Carles Puigdemont i Casamajó, 130è president de la Generalitat de Catalunya, nascut a Amer el 1962, exalcalde de Girona, serà el president que ens durà a la llibertat. 

Seria suïcida pensar que la celebració de l'1-O es farà sense riscos. Catalunya està plantejant un xoc de legalitats a l'estat . Catalunya diu al món que és una Nació i que té  dret a decidir. I l'estat considera que Catalunya és una comunitat autònoma, a la qual l´ estat espanyol, ha cedit unes engrunes de poder, que ja li semblen excessives i que està disposat a reduir o fer desaparèixer tan aviat com pugui.

No puc començar millor aquesta editorial que amb la notícia que el delegat del Govern a França, el mític Martí Anglada, ha estat convidat formalment a assistir als actes de la Festa del 14 de juliol per part del govern francès. Una nova fita en el procés d'internacionalització de la causa catalana, que ha de comptar amb França com un actor clau.

Avui no parlaré del que fem a l'Ajuntament de Vic, parlaré del que han fet i del que fan, a Osona, alguns homes i dones influents, per a aconseguir que la nostra nació esdevingui, al més aviat possible, un estat independent. Primer citaré als polítics en actiu i després mencionaré altres personatges històrics, que, sense ells, estic segur que la realitat actual, seria sensiblement diferent.