Després de 40 anys de dictadura, en el marc de la transició política d’aquesta democràcia espanyola que ara mateix ens resulta tant decebedora, el 29 de setembre de 1977 la Generalitat de Catalunya va ser restituïda. El nostre President, en Josep Tarradellas, va prendre possessió del càrrec el 17 d’octubre d’aquell mateix any. 

Avui hauria d’estar cofoi i panxacontent explicant-vos diferents projectes que estem portant a terme amb molta il·lusió, a l’Ajuntament de Vic i a les àrees de la meva influència. Per exemple, la nova redacció del Pla Ambiental de la Ciutat amb la col·laboració d’un procés participatiu en forma de Fòrum Ambiental. 

El panorama polític que es va desenvolupant de cara a les eleccions de 21-D fa que els partits vagin ensenyant les seves cartes, i mostrin a la ciutadania les seves intencions.

Tenim,  en primer lloc, la impossibilitat que hi ha hagut de confeccionar una llista conjunta, similar a la de les passades eleccions. En segon lloc,  hi  ha la negativa d’ERC d’anar plegats. 

A les portes d'unes eleccions convocades il·lícitament pel govern d'Espanya després de l'aplicació de l'article 155 de la constitució espanyola a l'empara del qual s'ha destituït el govern legítim de la Generalitat, s'ha empresonat el vicepresident Junqueras i els consellers i conselleres Borràs, Bassa, Forn, Mundó, Romeva, Rull i Turull i amb anterioritat els presidents d'Òmnium i de l'Assemblea, 

En els anys que fa que estic a Reagrupament, sobretot durant la campanya del 2010, he fet i he assistit a molts actes protagonitzats amb membres del Cercle Català de Negocis. Grans actes on es demostrava amb dades, no amb paraules, la viabilitat econòmica d'una Catalunya independent 

El 27 d’octubre, el Parlament de Catalunya aprovava la Declaració d’Independència. S’acomplia així el mandat obtingut arran del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre. El president Puigdemont i el seu govern, però, optà per no aprovar els decrets, més de quaranta, segons algunes fonts, que ja estaven preparats per fer realitat la República.

M'omple d'orgull anunciar-vos que formaré part de la candidatura Junts per Catalunya , en les eleccions il·legítimes del 21D, que encapçala el President legítim de la República, en Carles Puigdemont . 

Catalunya recordarà sempre l'1 d'octubre del 2017. No se n'anirà mai més de la nostra memòria. És per això que hem decidit dedicar aquest número de La Veu , en la seva pràctica totalitat, a la vivència que els reagrupats i les reagrupades vam tenir d'aquell dia. Els records, les imatges, els sentiments, les alegries, la repugnància de la repressió sense ni un mínim d'humanitat. 

Jo pertanyo a la que popularment s’ha denominat la generació X. En termes molt generals, per exemple, som els que en bona part no hem tingut recança a relegar la religió a un fet tradicional més que espiritual, i molts ni això. També som els que vam eixamplar l’esquerda generacional de forma important pel fet de viure la nostra sexualitat d’una forma substancialment més oberta.

L’última remodelació del Govern Català ha estat un fet ràpid i necessari. Els canvis de consellers s’han produït en el moment just per poder afrontar els reptes més importants i definitius del procés. La premsa més unionista ho qualifica de purga, però en la meva opinió és un canvi de jugadors per millorar l’equip.