En les darreres setmanes, Grècia ens han donat lliçons que convé que tinguem ben presents en els propers mesos. 

Les eleccions a Grècia del passat dia 25 de gener van ser una profunda reacció patriòtica que ens demostra la importància de tenir un estat propi, sobirà i membre de la comunitat internacional.

Ens diuen des de fa uns mesos que el desànim i l’abatiment s’han istal·lat entre les persones que volen la independència i que el procés s’està diluïnt per la desmobilització de la gent.

Qui ho predica són els gurús de l’opinió que són contraris al procés, però no s’atreveixen a dir-ho en públic, perquè són conscients que l’independentisme és el centre polític de la societat catalana ara mateix. Els que són més diplomàtics o ben intencionats parlen de “cansament”...

Contràriament a molts ocells de mal averany, penso que “la cosa” pinta refotudament bé. Em refereixo, és clar, al procés. Anem a pams. En Mariano Rajoy està tocat i enfonsat. En el moment d'escriure aquestes línies, no paro de sentir les declaracions d'en Barcenas inculpant-lo de cobrar comissions a punta pala. Tocat i enfonsat, diria jo.

Aquesta disquisició entre l’islam veritable i l’islam violent apareix a Europa després de cada acció terrorista, els autors de la qual es proclamen seguidors del vertader islam. Ara bé, els doctors d’aquesta religió expliquen que l’islam autèntic predica el temor de Déu, la bondat, la rectitud, la caritat amb els necessitats i l’acolliment dels forasters. 

Després d'un parell de mesos de fortes tensions entre els dos partits que lideren el procés sobiranista, sembla que la tempesta ha minvat. Ara toca refer-se dels estralls que ha provocat, que no han estat pocs.

En el camí cap a la independència de Catalunya, que no forma part d'un Estat disposat a deixar exercir el dret a l'autodeterminació de la nació catalana, és imprescindible, després d'unes eleccions autonòmiques transformades en autodeterminants per la voluntat d'una majoria de la ciutadania, fer un acte de sobirania, una declaració d'independència, en cap cas de caire retòric com les aprovades fins ara al Parlament de Catalunya, i trencar amb el marc jurídico-constitucional espanyol.

Cal dir, per cert, que aquestes eleccions autonòmiques que cal transformar en eleccions autodeterminants per la voluntat majoritària dels catalans i de les catalanes no són una finalitat en si mateixes, sinó que han de ser una eina per arribar a la independència. Ho seran si hi ha unes accions posteriors ben planificades, consensuades i executades amb precisió. No cal dir que no han de ser una gigaenquesta per saber si hi ha una majoria independentista. Han de ser el tret de sortida d'una cursa que arriba al cim somniat, que és la independència de Catalunya. És pot afirmar, doncs, que la data de les eleccions i la confecció de les llistes, essent rellevants, no són ni de bon tros el més important.

Ras i curt, l’Oriol Junqueras i ERC volen llistes separades amb paraigües inclòs, perquè quedi clar que la seva llista “serà la més votada” i que ells, els republicans de tripartits varis, no són uns corruptes.

Benvolgut President: entre el vodevil del Barça i l’astracanada del museu militar ja en tenim prou de comèdia, no ens en cal més. Als catalans ens ha quedat meridianament clar que ERC no vol participar en una gran llista de país que tingui possibilitats reals de guanyar a les eleccions plebiscitàries. Independentment dels motius que ERC tingui per a mostrar aquest rebuig -que els ciutadans ja jutjarem a les urnes- la vostra proposta ha deixat de ser viable: no us hi encaparreu més.

Acabem l’any pitjor que quan l’encetàrem. Llavors teníem la confiança que, units, faríem la consulta. Ara tenim milions de catalans cercant algun bri d’esperança entre els ecos de tantes conferències i reunions, que només serveixen per a què els tertulians pocavergonyes facin el safareig que vulguin amb els nostres sentiments. 

Les dates de Nadal són les que ens porten cada any un temps per al balanç i un temps per als bons desitjos i l'esperança de canvi.

En el recompte de com ha anat aquest any 2014 des del punt de vista nacional, hem de dir que ha estat un any sorprenent i ple d'esdeveniments que ara fa un any eren difícils de preveure: