A la resta d’Espanya els transvasament de militants que tímidament va haver a Catalunya del PP a C’s pot ser norma en les properes setmanes i mesos. Per a mostra el líder de Ciutadans a Andalusia, que va militar, segons sembla, amb anterioritat al PP, al Partit Andalucista i a UPyD. Un veritable trepa oportunista o un cul de mal seure, penseu el que vulgueu!

S'anomena Haka el conjunt de danses rituals que exerciten els jugadors de la selecció de rugby de Nova Zelanda, els All Blacks, abans dels enfrontaments amb els seus adversaris, amb la doble finalitat d'augmentar la seva pròpia competitivitat i, alhora, atemorir el rival. Cal recordar els molts bons resultats i l'assoliment de campionats importants d'aquesta gran selecció nacional, atès que després de la "Haka" competeixen amb tota l'efectivitat que són capaços d'aconseguir.

Una servidora està en la militància independentista per a bastir un estat català, una República de Catalunya, que proporcioni benestar als catalans i les catalanes i promocioni el fet català en la seva globalitat com una aportació a l'enriquiment del conjunt de la Humanitat. Punt.

Fa pocs dies hem conegut una enquesta electoral a El Periódico  de cara al 27S.No cal ponderar la tradicional parcialitat d’aquest mitjà, però fins i tot partint d’aquesta base se n’extreuen algunes conclusions útils:

Després del parèntesi carnavalesc, el país ha tornat al seu tarannà habitual, sec i gris com la cendra. La processó de despropòsits s’inicià amb la declaració dels Pujol a la Comissió de Safareig del Parlament de Catalunya, una espècie de circ romà per a entreteniment de ses senyories, avorrides de no fer res. 

És realment esgotador veure com, cada vegada que hi ha un pronunciament d'una institució de l'Estat espanyol, hi ha una cursa de declaracions entre indignades i reptadores per part de l'anomenat catalanisme, que va des del catalanisme autonomista fins a l'independentisme institucionalitzat. 

Respecte dels darrers discursos al voltant de la llengua, considero que convé evitar, per una banda, les consideracions estèrils sobre la supervivencia de la llengua catalana, i centrar-nos en propostes positives i des de l’acció i, per una altra, abandonar el que al meu parer és un absurd debat polític, per inoportú, sobre oficialitats i cooficialitats, dut a terme per alguns polítics irresponsables,que pretenen ocupar la parcel·la de debat que correspon solament als sociolingüistes. 

La recent Sentència del Tribunal Constitucional sobre la Llei de Consultes aprovada pel Parlament de Catalunya, era tant esperada que ja ha provocat més riotes que una altra cosa.
 
No cal per tant entrar a discernir el contingut de la Sentència, ni la seva fonamentació jurídica, ni res de res, tant li fot el que diguin. Observem, això si, que significa:
 

D’entrada haig de confessar que tot i que els meus pares, els meus germans i jo, som catalans dels nascuts a Catalunya, (que no vol dir en absolut establir cap diferenciació entre els catalans nascuts fora del Principat, i que viuen, són, s’hi senten, i volen ser catalans), sí que haig de dir que al menys, els meus avis materns eren nascuts a les terres de l’actual província de Castelló. 

Aquests dies hem tingut força notícies que m’han fet retornar les reflexions sobre la llibertat d’expressió.Fets tan distants com els crims de CharlieHebdo, l’article d’Albert Sánchez Piñol no publicat a la Vanguardia, la Constitució del jutge Santi Vidal, feina o l’intent del PP de multar la difusió de protestes a les xarxes socials amb la  Llei de Seguretat Ciutadanamés coneguda com la “llei mordassa”.