La novel·la "2001: A Space Odyssey", d'A. J. Clarke, convertida en una de les primeres grans pel·lícules de ciència ficció (S. Kubrick, 1968), comença amb un suggeriment interessant: a algú que té un raonament ben estructurat, provinent (aquest algú) de ves a saber quin món de quina galàxia, fa tres milions d'anys se li va acudir la idea d'enviar uns estris per l'espai per tal de plantar llavors de coneixement a altres móns habitats per éssers més primitius. 

Força gent opina que l'anomenat "procés" fa figa i que bona part de la ciutadania està deixant de banda l'independentisme per tornar al recte camí de l'autonomisme. Realment ningú pot afirmar-ho ni ningú pot negar-ho de manera fefaent, atès que només un referèndum podria aclarir aquesta qüestió i és absolutament cert que no està convocat ni n'estarà si l'hem de pactar amb l'estat espanyol, el governi qui el governi.

Més d’un cop ja us hem parlat del concepte de Retribució Única que hem introduït dins del programa electoral de Millor Barcelona i que servirà perquè tots els ciutadans i ciutadanes puguem saber perfectament el que veritablement cobra l’alcalde de Barcelona, i no només ell, sinó tots els regidors i consellers de Districte.

Malauradament hem de tornar a parlar d'en Wert i encara que sembli impossible no em referiré a les contínues ingerències d'aquest senyor sobre el nostre sistema educatiu. És un tema debatut suficientment i que qualsevol que tingui dos dits de front ja sap que al darrere d'aquesta reforma educativa que planteja el govern del PP amb el seu ministre de Cultura i Esports al capdavant no hi ha cap motivació pedagògica sinó l'afany totalitari d'una voluntat de control malaltissa que em recorda, sense que ho pugui evitar, altres temps, altres circumstàncies, que alguns enyoren. 

Per primera vegada ens presentarem al nostre poble, com a Rcat.

Donada la composició social del nostre poble i la història, hi ha hagut sempre una majoria absoluta de PSC, una oposició de deixadesa per part de CiU i intents de fer quallar una oposició seriosa, sigui per candidatures sorgides de moviments socials o amb una representació minsa però treballadora, de sectors de l´esquerra nacional.

Fa uns dies es va presentar  un acord de full de ruta cap a la independència. Com tot acord és normal trobar-hi virtuts i alhora mancances, però si una part m’agrada és que posa ja un termini: 18 mesos després del 27-S.

Com era de preveure, les eleccions municipals s'estan convertint en una trinxera de cara a les eleccions plebiscitàries del 27S, que ja són, com aquell qui diu, a la cantonada. La política local és molt més important del que sovint es pensa. Fins i tot en el context actual on sembla que el realment rellevant són els conflictes globals. Doncs bé, la dicotomia entre allò local i allò global és falsa. En un món interdependent no hi ha compartiments estancs.

Reagrupament independentista de Tarragona creu  convenient presentar candidatura a les properes municipals. Ja des de l’any 2009, Rcat creu que la supervivència de Catalunya com a nació, el progrés i el benestar dels  seus ciutadans només es pot a aconseguir amb la independència.

Avui m’agradaria parlar-vos sobre Regeneració Democràtica (ho poso amb majúscules ja que com sabeu totes i tots, aquest és un dels puntals de Reagrupament Independentista). 

Tot i que sembla que els polítics fan un esforç de contenció i procuren no incendiar més el debat sobre la cooficialitat del castellà en la futura república catalana, en cercles més reduïts es continua fent bullir l'olla i, en els projectes de nous models de constitucions es van configurant les posicions a favor o en contra de l'esmentada cooficialitat.