Com un signe dels temps, Catalunya ha assolit un ressò internacional com mai abans ho havia assolit, i la dimensió o el front internacional ha esdevingut un dels principals camps de batalla contra el govern espanyol i els seus acòlits mediàtics. 

Si encara hi hagués algun independentista a Catalunya que tingués dubtes sobre si és el moment o no de declarar la independència, amb totes les conseqüències, li recomano escoltar una, dues o tres vegades la part del discurs d'investidura que el candidat Rajoy va dedicar a la Catalunya , segons ell, no constitucionalista.

"NO'M MATAN PER SER TRAYDOR, NI TAMPOCH PER SER CAP LLADRE, SINO PERQUE HE VOLGUT DIR QUE VISCA SEMPRE LA PÀTRIA"

Aquestes paraules formen part d’un romancer popular, però també estan inscrites en una placa de marbre situada al centre de Vic en homenatge a en Bac de Roda, a qui la tradició popular atorga l'autoria del text.

Com cada any, Reagrupament organitza actes per la diada. Aquest any, l’única diferència és que, en estar units amb el Partit Demòcrata Català i el nostre compromís és fins a finals d'any, no volem que els nostres actes es sobreposin amb els d'aquells. Volem que Reagrupament mantingui la seva essència i no es deixi fogacitar.

L’esperança va prendre un cert grau major o menor en totes aquelles persones que durant molts anys esperàvem aquells dies, per viure amb il·lusió aquells diferents moments. El fet que després, amb els successius esdeveniments s’anessin diluint o aigualint aquestes il·lusions, i la decepció anés de mica en mica substituint,al llarg dels anys successius, aquelles vivències, no treu que ara, quaranta anys després, tornem a recordar-les i

Doncs sí, arriba el moment de la veritat. Aquell moment que portem tant de temps esperant. Els propers mesos seran importantíssims en aquest procés que estem vivint, i que ens ha de dur cap a la proclamació de la tan anhelada República Catalana. Com diu el nostre himne nacional, ja ha arribat "l'altre juny" i hem d'estar totes i tots preparats.

Aquest 11 de setembre genera sensacions ambivalents. Per un costat a tots ens agradaria no haver de tornar a recórrer a la mobilització per legitimar un camí cap a la independència que les urnes ja han mostrat majoritari i del que, per tant, tots esperem el moment que culmini en la constitució de Catalunya com a Estat lliure i independent.

Hola a totes i tots.

Afrontem altre cop un repte amb el sentiment de fer allò que toca fer, malgrat la dificultat que comporti. La meva candidatura a la Coordinació General del Partit Demòcrata Català és un desafiament ingent, però necessari.

Permeteu-me que comenci amb unes paraules del nostre expresident i fundador, el Dr. Joan Carretero: “Nosaltres som els de la DUI”. Això sempre ho hem de tenir molt clar i present i, fins i tot, diria que portar-ho tatuat al nostre front perquè vagi amb nosaltres allà on siguem en cada moment.

Els propers 8, 9 i 10 de juliol hi ha convocada l'Assemblea o acte refundacional de Convergència Democràtica de Catalunya, on s'han de refundar, valgui la redundància, creant un nou partit. Aquest nou partit ha de ser l’eina on tots els catalans que desitgin i vulguin la llibertat del seu país canalitzin aquest suport.