Opinió

Jordi Miralda
Jordi Miralda
Associat a Reagrupament

"La via de Reagrupament de començar proposant una Constitució per a Catalunya em sembla molt més encertada. Per poder convèncer els catalans de votar a favor de la independència cal tenir una proposta clara de com volem que sigui el nou estat, cal presentar la proposta al Parlament, i cal convèncer els altres partits que critiquin la nostra proposta i que en presentin una de seva, amb les seves pròpies idees. La gent ja sap com és ser una Comunitat Autònoma espanyola, ara el que cal és explicar com seria un estat català, i per què seria millor que el que tenim ara. Cal que els partits majoritaris al Parlament diguin com volen construir aquest nou estat, i quins avantatges ens donarà respecte a ser espanyols. Fins que no es faci aquest procés, només les persones que ja tenim un fort sentiment de ser catalans i que ja hem perdut la por votarem a favor de la independència. Les altres persones necessiten motius clars per voler un estat català, i necessiten veure una majoria al Parlament favorable a la independència per perdre la por i adquirir confiança de que la plenitud del poble català només es podrà atènyer amb l'estat propi."

4.680 lectures
Francesc Minguell
Francesc Minguell
Associat a Reagrupament

"Què ha passat en els darrers mesos a Catalunya? A partir d’un article publicat a un diari comencem a parlar d’una candidatura transversal amb una sola ideologia: la independència de Catalunya. Neix un moviment social anomenat Reagrupament que fa de llevat perquè comenci a pujar la massa.

La societat civil, no pas els partits polítics, amb un nombre important de voluntaris, convoquen consultes populars a les quals participen més de mig milió de catalans. Diversos grups de persones, de diferents procedències i ideologies, avalen manifestos a favor d’una candidatura transversal per la independència.

Les enquestes publicades avui als diaris diuen que un nombre cada cop més important de militants i simpatitzants de partits polítics sintonitzen amb la independència de Catalunya. Que més d’un 37 % dels ciutadans enquestats estan a favor de la independència."

6.166 lectures
Isidre Palmada
Isidre Palmada
Associat a Reagrupament

"José Montilla necessitava tranquil·litzar la militància agitada amb el “tema” de la Sentència. Calia recuperar una certa “unitat” abans de les eleccions. Calia també sargir l’esparrec del grup al Congrés i aturar la sangonera d’opinions, crítiques i comentaris heterogenis i dissonants. Així doncs, el Senat ha estat un “deute” que el PSOE i el PSC s’han pagat. José Montilla sotmetent-se amb humilitat a una semblant cerimònia honorífica de vassallatge i un PSOE  exercint de gentil i magnànim senyor. Un acte “cobrat” per les dues parts. 

Amb aquest acte, José Montilla ha pontificat el relat de les relacions amb Espanya fins després de les eleccions: L’estatut continua essent el pal de paller. Al voltant giren l’Estat Federal (per a parlar-ne més endavant); l’obra de govern (fets, no paraules); un nou tripartit (davant la crisi, l’esquerra solidària) i el tancament de la via independentista (no hi ha sentència, ergo tampoc hi ha rebuig “explícit” a l’Espanya plural). L’acte del Senat doncs, no ha estat gratuït. José Montilla aconseguia unir al PSC, orientar les eleccions i disciplinar la tropa per a la confrontació." 

3.862 lectures
Alexandre Pineda
Alexandre Pineda
Associat a Reagrupament

"Els paralitzats mentalment degut a viure de la moma, ens voldrien allunyats de la feina de forjar constantment idees alliberadores. De fet, els fa pànic el sol fet de pensar que poguem aconseguir una estructuració igualitària de la societat, malgrat ser un punt on ells, l'han presentat històricament com a font inspiradora, però ens és clar i determinant: Han traït a bastament les idees, són unes personalitats fictes -de la doctrina n'han fet una ficció-, una descarada farsa, on s'ofega curulla de problemes la ciutadania que cada dia amb llur esforç, els aporta sinó més per força, els cabals públics perquè aitals personatges en puguin viure d'escàndol, mentre el treballador no pot arribar a fi de mes. 

Per aturar-ho ens cal denunciar les futileses dels polítics, podríem catalogar-ho com una frivolitat, però no ho veig així, és una batalla descarnada contra tot allò que els faci perillar la seva poltrona de poder tant ben remunerada. Jo faig una crida per retornar-los a tots, un a un, a casa seva i que es busquin una feina i cobrin una retribució adequada a les realitats socials i no el plaent bon viure que s'han creat. És per totes aquestes raons, que el seu encadellar-se amb el regne espanyol volen reforçar-lo: és que els ha entrat l'esverament. Proclamem amb tot l'èmfasi que el nostre treball anirà sempre enfocat a l'emancipació i la democràcia vera." 

4.041 lectures
Francesc Mortés
Francesc Mortés
Associat a Reagrupament

Primerament cal recordar que votar Mas és el mateix que votar Duran i, de retruc, tota la nomenklatura que ha pervertit les sigles històriques d'Unió Democràtica de Catalunya. Duran és un individu compromès amb la construcció nacional espanyola i que ha treballat tota la vida per cimentar un estat sòlid i potent. Amb capital a Madrid, naturalment. 

Votar Mas és agafar la mateixa papereta que agafaran Macià Alavedra, Lluís Prenafeta i tota la patuleia convergent que ha fet i fa negocis foscos a l'ombra del poder. Els recomando encaridament la lectura de 'Un pas endavant', de Miquel Sellarès, especialment els passatges on es descriuen les seves topades amb el mal anomenat "sector negocis" de CiU. Dic mal anomenat perquè fer o tenir negocis no només no és dolent, sinó que és bo per a la societat en general. Ens hauríem d'acostumar a dir les coses pel seu nom: sector negocis, no; sector Capone, sí.

4.848 lectures
Lluís Feliu
Lluís Feliu
Periodista

La imatge dels polítics ha anat evolucionant molt aquestes últimes dècades. La ceguesa ciutadana va desapareixent i alhora, la desafecció cap a ells generarà un canvi radical. L’estatus de súper-home que durant dècades han encarnat molts polítics no han estat res més que la conseqüència d’una permissivitat ciutadana, comparable avui amb la imatge distorsionada que molts tenen dels jugadors de futbol.
Tant l’ofici de polític com el de jugador de futbol han estan sobrevalorats. La societat els ha idealitzat i els ha situat en un pedestal difícil de destronar. Encegats pel poder o l’ostentació els han donat màniga ampla i no ha estat fins que la crisi econòmica ha sacsejat amb més força quan s’ha dit prou i s’ha qüestionat la seva figura.

3.912 lectures
Josep Pinyol
Josep Pinyol

En el darrer article d'aquesta sèrie, La Defensa de Catalunya (i 3 ), Josep Pinyol defensa la necessitat de presentar una Candidatura d'Unitat per la Independència que aplegui tots els moviments que han sorgit en el darrer any, en especial Reagrupament i les Consultes Populars. L'autor també proposa la celebració d'unes "primàries obertes" a tots els votants sobiranistes com a forma d'aplegar tothom. Celebrar una consulta oficial la propera legislatura i denunciar la sentència del Tribunal Constitucional al Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides serien dos punts del programa d'aquesta candidatura

4.595 lectures
Jordi Gomis
Jordi Gomis
Associat a Reagrupament

"El gran problema és que actualment cap dels polítics que ens representen al nostre parlament no mostra la més mínima intenció de treure’ns d’aquest atzucac. CiU insisteix a demanar un concert econòmic que es mostra impossible, ja que no ens concedeixen ni l’estatutet retallat pel ribot d’en Guerra, el PSC continua venent-nos un federalisme que ningú a Espanya no vol, ERC continua embolicat en un tripartit que l’ha fet abandonar el gran objectiu dels votants que li van fer confiança.

Fruit d’aquest garbuix, més de 3.500 catalans ens hem adherit a una associació anomenada Reagrupament independentista que busca promoure que a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya hi hagi una candidatura que opti clarament per la consecució d’un Estat propi. És l'única solució possible si volem ser amos del nostre destí i poder destinar la riquesa generada a les inversions que més ens convinguin als catalans, ja sigui el corredor mediterrani, la potenciació de l’aeroport, ampliació de ports, etc."

6.073 lectures
Jordi Vàzquez
Jordi Vàzquez
Associat a Reagrupament

"Cada vegada es fa més difícil no ser independentista A tot això hi ha una pregunta inquietant. Per quin motiu aquestes mesures s’apliquen a les persones més desafavorides: que acabin de tenir fills, pensionistes i treballadors funcionaris?. El mateix govern que escanya ara milions de persones per estalviar-se 5.500 milions d’€ és el que ha deixat a disposició de la banca 186.000 milions d’€ sense cap condició. El 12 de maig, en canvi, el conjunt de mesures proposades per “estalviar” no arribava a 12.000 milions. A vegades, si no llences els diners, no cal fer sacrificis. El problema és que un tercer, Espanya, està llençant els nostres diners i a sobre ens demana sacrificis. Cada vegada es fa més difícil no ser independentista."

3.291 lectures
Jesús Bohigas
Jesús Bohigas
Associat a Reagrupament

"Em considero un ciutadà normal, que sento la necessitat de canvi profund en la nostra estructura nacional i que estic convençut que l’únic camí que ens queda és la proclamació de la nostra independència, inclús perquè les relacions amb Espanya, amb el temps, acabin essent millors. Com a tal, cerco un referent i un lideratge, capaç de dur a terme aquesta complexa tasca. Pel seu plantejament i contingut, penso que l'opció de Reagrupament és la que defineix millor el camí a seguir, però tot pot quedar en un no-res si no hi ha un front comú, a nivell global, que es presenti com a opció única davant la opinió pública.

Si no ens unim, acabarem convertits en simples grups folklòrics, que ens sentirem molt bé a les trobades, però que no atraurem, ni engrescarem, ni motivarem a ningú. Podem sortir a treure els gegants al carrer, però acabarem ballant sols a la plaça."

4.275 lectures

L'enquesta

Carles Puigdemont ha de fer un "pas al costat"?
 Sí
 No
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament