Opinió

100 números

Amb aquest exemplar de La Veu de Reagrupament, arribem al número 100. Queda lluny, quan, el mes de febrer de 2010 va començar aquest projecte de butlletí digital. Llavors era una publicació de l’Assemblea de Reagrupament del Barcelonès. Però la feina que va fer durant els primers números va ser tan excel·lent, que va arribar un moment que vam decidir que es convertiria en el portantveu nacional de la nostra Associació.

144 lectures
Per moltes veus reagrupades més

Reagrupar-se. Re-unir-se. Perquè ens necessitem a tots. Perquè no ens podem permetre el luxe de prescindir de ningú i perquè ens hem de reconèixer capaços d’anar junts. I hi ha moltes maneres d’anar junts, més enllà d’una llista única. No puc assegurar que sense unitat no hi haurà independència, però puc dir que pot haver-hi independència si hi anem junts. La desunió i la consegüent confrontació ha conduït a un determinat fracàs en els objectius principals de les forces independentistes.

Per experiència pròpia puc parlar, amb agraïment, de la predisposició i bona sintonia amb Reagrupament a les eleccions municipals del 2015 quan vam acordar anar en coalició i revalidar l’alcaldia de Girona. I, més recentment, pel compromís mostrat per la majoria de reagrupats i del mateix partit adherint-se al Consell per la República, un instrument d’unitat estratègica des de l’espai lliure europeu -per tant fora del control i les conseqüents represàlies dels poders polítics i judicials espanyols- que ha de servir per acabar entre tots el que vam iniciar el Primer d’Octubre.

Aquesta voluntat de lligar mirades transversals des de la política, però també des del món civil i saber-les conjugar adequadament ha estat un dels eixos argumentals que durant aquests anys ha defensat La Veu de Reagrupament  en el centenar de números editats. Us felicito per la perseverança de mantenir activa durant més d’una dècada aquesta comunicació política i la voluntat d’explicar-hi que com més units estiguem, més forts serem per assolir el repte col·lectiu que ens hem proposat. En aquest sentit, cal recordar que hi ha una cosa que no es pot menystenir mai: la força de la gent. La unitat com a poble és molt més sòlida que la unitat merament política. No hi ha res ni ningú que pugui aturar la veu d’un poble unit cívicament alçat contra la injustícia i la repressió.

268 lectures
Espanya, coronavirus, atur i mort

Si se’m permet, manllevo les, sàvies paraules del President de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, que, lògicament han posat dels nervis els espanyols. D’acord, una mica retocades, però vaja, ja es veu la intenció. En el moment de redactar aquesta peça, ja són més de 9.000 els compatriotes víctimes de la ineficàcia espanyola.

733 lectures
Ho pagaran

La gestió criminal i negligent del Govern espanyol arran l'adveniment de la pandèmia del coronavirus només pot tenir una resposta ferma i contundent: ho pagareu. Començant pel seu primer responsable, un individu incapaç de liderar res, i que no fa més que escopir discursos cansins sobre la unitat i tot el que penja. 

964 lectures
Estat de mobilització

Escriure aquestes ratlles poques hores després de la concentració de Perpinyà, fa necessària una mínima capacitat d’abstreure’s de tota una onada de sensacions, d’emocions, de sentiments que hi vam viure tant a nivell individual com de forma col·lectiva. I, tanmateix, hem de fer-ho possible, perquè hem de preparar l’assalt final.

887 lectures
L'Espanya humiliada

Les darreres setmanes hem assistit a la humiliació d’Espanya per part de les institucions jurídiques europees. I, naturalment, per part del President Puigdemont i l’estratègia política menada des de l’exili. Un èxit que coincideix amb el relleu en la direcció d’un dels diaris més ferotgement espanyols, malgrat imprimir-se i ser escrit de Catalunya estant. 

1.024 lectures
Reactivem la República!

És el moment de reactivar la República, de treure-la del congelador on es va guardar en mala hora. La situació ja no té més marge. No podem esperar més. Els espanyols estan dels nervis i pensen que controlen la situació. L’ocupació de l’Aeroport del Prat va ser una demostració fefaent de com d’equivocats que estan. Podem actuar on vulguem i quan vulguem. 

2.035 lectures
Adéu, Ramon

Ramon, estimat amic, company de Reagrupament, què farem «Els Amics de les Homilies» sense tu? Des que en Joan Carretero ens va encomanar la tasca de fer ben visible la importància que la llengua catalana tenia per al nostre país, hem fet molta feina i hem aconseguit moltes fites... però Ramon tu saps perfectament que ens queda molta feina per fer. 

2.117 lectures
Amb el President Puigdemont

La victòria republicana, en les eleccions europees del 26 de maig, encapçalada per la candidatura del President Puigdemont, serà una notícia que donarà la volta al món en un microsegon. L’opinió pública global i els dirigents polítics d’arreu, la seguiran ben atentament i en trauran les conclusions corresponents.

2.873 lectures
Un dissabte amb en Toni Albà

A la passada Junta directiva nacional de Reagrupament, celebrada a Barcelona el 9 de març, entre altres decisions, vàrem decidir mirar de fer la següent Junta, la del 23 de març,  en el Restaurant que porten les germanes d’en Toni Albà a Vilanova i la Geltrú, el 1918 Cuina de Mar, antic Peixerot.

Vam acordar de mirar de quedar amb ell per donar-li suport després del linxament mediàtic a què es va veure sotmès després de publicar una piulada dedicada a Ines Arrimadas

2.647 lectures

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament