Zapatero torna a incomplir les promeses fetes a Catalunya després de la Sentència del TC

L'anomenat "pla de rescat" de l'Estatut per mitjà de diverses lleis dorm el son dels justos
ZP i Montilla

Un any després de la sentència, Zapatero té paralitzat l'hipotètic pla de rescat de l'Estatut

La justícia continua sense descentralitzar-se i no ho farà abans de les eleccions espanyoles

Els consells de la justícia s'havien d'aprovar l'abril passat

L'ajut de CiU al PSOE podria agilitar alguns traspassos

Tal dia farà un any. Això és el que pensava José Luis Rodríguez Zapatero quan el juliol de l'any passat es comprometia davant el president José Montilla a recuperar les engrunes de l'Estatut que havia deixat la sentència del Tribunal Constitucional. El temps, doncs, ha acabat donant la raó als que sospitaven que l'executiu del PSOE s'havia oblidat del text català molt abans que l'òrgan judicial es pronunciés.

El debat els avorria i, a més, interpretaven que als catalans, en general, el tema no els produïa ni fred ni calor. I posaven com a exemple que la retallada que s'havia produït al Congrés sobre l'Estatut del Parlament podia haver incomodat els polítics, però no va tenir cap conseqüència electoral perquè els ciutadans van respondre atorgant la xifra rècord de vint-i-cinc diputats al PSC a les espanyoles del 2008. Una altra qüestió va ser la factura que sí van pagar a la resta de l'Estat, perquè La Moncloa creu que l'Estatut va impedir que Zapatero obtingués majoria absoluta en el segon mandat. La guerra territorial, atiada pel PP i per sectors del PSOE, va ser sagnant i va saldar-se clonant el text català arreu dels parlaments autonòmics.

De manera que al cap d'un any, de les grans gesticulacions que simulava el govern espanyol ara només queden les ganyotes que devia fer Zapatero quan Montilla va sortir de La Moncloa després de reclamar-li un canvi d'actitud per recuperar la confiança dels catalans i un pla de xoc per desenvolupar l'Estatut al marge del TC. I la prova és que, avui, el més calent és a l'aigüera.

Anuncis no concretats

Tant és així, que des que es va fer pública la sentència, l'executiu espanyol ja ha anunciat en dues ocasions que presentaria la llei per constituir els consells territorials de la justícia, pels quals es pretén promoure una descentralització, limitada, del servei. Primer va ser el setembre passat, quan en una reunió improvisada de fins a sis ministres per veure com es podien enganxar les peces del gerro estatutari esmicolat es va apuntar que la reforma s'aprovaria abans de les eleccions del 28-N.

Quan el calendari se'ls va tirar al damunt, l'executiu espanyol va fer un segon anunci de previsió de portar-lo al Consell de Ministres l'abril passat. Però tampoc no va arribar. Ara, quan queden pocs mesos perquè conclogui la legislatura, ja és inútil impulsar-ho perquè els grups no tindrien temps de discutir-ho ni aprovar-ho abans que es dissolguin les Corts espanyoles.

En aquest mateix calendari legislatiu s'incloïa per aquest mes de juny aprovar la llei per a l'ús del català, el basc i el gallec a les institucions de l'Estat, una vella reivindicació que mai no s'ha materialitzat. Un altre aspecte fonamental són els litigis al TC que, malgrat el compromís estatal de rebaixar la tensió i l'hipotètic blindatge de l'Estatut, continuen sent una bona arma per aturar l'autogovern. Un informe elaborat pel grup d'ERC assenyala que durant el 2010 es van presentar set recursos contra lleis catalanes, sent la Generalitat una de les institucions que més va plantar cara a l'Estat davant dels tribunals.

Pel que fa als òrgans bilaterals, des que governa Artur Mas no hi ha hagut cap avenç en matèria de traspassos pendents, malgrat que després de l'abstenció –dimecres al Congrés– per tirar endavant la reforma de la negociació col·lectiva, CiU podria ser compensada, segons fonts del govern. El traspàs de la titularitat dels edificis dels grans hospitals i les beques serien les transferències més abastables, mentre avancen en el model aeroportuari. Tot plegat es podria concretar en una trobada de la comissió bilateral que ja s'ha demanat des de la plaça Sant Jaume.

Amb vista a les espanyoles, el PSOE tenia un desinterès evident i es trobava que hi havia poc temps per fer res, però la seva situació en precari al Congrés ha reforçat la possibilitat de noves passes en l'autogovern. D'aquesta manera, encara seria possible visualitzar avenços en la participació del govern a la gestió del Prat; una reclamació que va quedar fora de l'Estatut. Des de llavors tots els intents de recuperar-ho han estat inútils.

8.997 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament