Xavier Roig: "Necessitem una regeneració, que ens porti a una més gran eficàcia".

Xavier Roig: "Necessitem una regeneració, que ens porti a una més gran eficàcia".
(Bellver de Cerdanya, 18 d'agost de 2010)

Joan Carretero, president de Reagrupament Independensita, dóna el peu de sortida a la conferència a càrrec d’en Xavier Roig sota el títol “Regeneració política i empresarial”, davant de prop de 200 assistents, tot fent agraïment especial a l’ajuntament de Bellver de Cerdanya per haver cedit l’espai on se celebrà l’acte.

Tot seguit presentà els dos ponents, en primer lloc, en Jaume Fernàndez, cap de llista de Reagrupament Independentista per Lleida a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, i l’enginyer, Xavier Roig.

L’acte continuà amb la intervenció de Jaume Fernàndez, centrant la seva exposició en la necessària regeneració democràtica de Catalunya. Considerà que el camí cap a la independència ha de ser completat obligatòriament amb la reforma del sistema político – administratiu que es dóna avui en dia, tot titllant-lo de “francament millorable”.

L'alcalde de Rosselló va parlar de la reunió sobre ajuntaments que es va celebrar a Israel on "vaig ser un dels pocs alcaldes que s’ho va pagar de la butxaca, la resta hi anaven amb les despeses pagades per la Diputació".

En aquella trobada va poder observar que "no calen tantes capes per a una ceba petita", doncs a l'Estat d'Israel només hi ha dos nivells d'administració: l'Estat i els ajuntaments. Precisament aquests darrers, quan necessiten de serveis mancomunats, els pacten entre ells”. Fernàndez continuà l’aclaridora anècdota dient que ell mateix va explicar a un alcalde israelià que, en canvi, a Catalunya “tenim ajuntaments, consells comarcals, diputacions, comunitat autònoma, estat central, i tota l’estructura de la Unió Europea. Ara a més a més, caldrà encabir-hi les vegueries, que acabarà situant-se a sobre de tot aquest entramat administratiu". La reacció del seu interpel·lat fou d’autèntica estupefacció.

Fernàndez explicà que en un país que es pot creuar en cotxe en dues hores i mitja calen tants nivells d’administració "perquè la política a Catalunya no ha esdevingut un servei públic, sinó una professió. No calen tants assessors i tants càrrecs. Les diputacions i els consells comarcals acaben sent campaments base pels partits polítics i per a la xarxa clientelar del nostre país".

Recordà, també, la polèmica dels informes del Tripartit "contractats sempre fora de l'administració pública a amics, coneguts i saludats i amb una xifra econòmica que permet que siguin adjudicats a dit. Ara bé, això és la punta de l’iceberg . Tot és paga amb diner públic i per tant cal que ho puguem controlar. Hi ha països del món on això es controla. El sistema que tenim l'hem posat nosaltres, en les nostres mans està canviar-lo", va concloure.

Immediatament finalitzada la seva intervenció, fou el torn d’en Xavier Roig, el qual començà afirmant que "necessitem una regeneració, que ens porti a una més gran eficàcia" sobre la qual desenvolupà el seu discurs. La competència en l’àmbit privat i empresarial, entén, esdevé un element clau de progrés, per la contra “els monopolis, malgrat tenir-ho tot a les seves mans, finalment, acaben morint de pròpia ineficàcia perquè no han de competir amb quelcom”.

Els partits polítics, avui en dia, viuen i es desenvolupen en un entorn de trets monopolístics, perquè malgrat aquests competeixen per aconseguir major resultat electoral, els polítics no s’enfronten entre ells a títol individual per evidenciar quins ho fan millor. La conclusió d’aquesta situació és que a les llistes no hi van els millors.

La solució més optima a aquesta minsa qualitat dels representants públics passa per promoure models polítics anglosaxons que es concreten en els districtes uninominals i la figura del diputat de districte.

La regeneració política però, implica anar més enllà, incidir en l’elecció dels representants dels treballadors mitjançant els sindicats, de les empreses a les cambres de comerç,... i posar fi al sistema d’elecció endimoniat que els regeix.

Xavier Roig continuà la seva magistral ponència incidint, aleshores, en la limitació de mandats tant necessària en el sistema polític del país. La democràcia, entre les seves virtuts, compta amb la possibilitat de “permetre fer fora als polítics que hi són”, és doncs, absolutament necessari aprovar normes estrictes que limitin el temps i les formes de participació en la vida política.

Justícia i mitjans de comunicació són “els grans pilars de la democràcia” per Roig, “no és de rebut que es trigui set anys a emetre una sentència, aleshores no serveix a cap de les parts”.

Bernard Madoff va ser jutjat i sentenciat als Estats Units a 150 anys de presó en quatre mesos durant els quals va realitzar-se la investigació i el judici corresponent.

Els catalans portem, per ara, ja sis mesos de coneixement de l’escàndol del cas Palau. A hores d’ara “no s’ha assumit cap responsabilitat política i Fèlix Millet és fora de la presó”, afirmà Roig.

En estreta relació s’hi situen els mitjans de comunicació que es mouen en un entorn normatiu ambigu i poc clar que fa impossible l’exercici professional del periodisme amb garanties i avui per avui “la premsa catalana mai podrà viure de les vendes del seu mitjà, ha de rebre ajudes públiques”, però sense que aquestes es regeixin per l’equitat i claredat.

Per Xavier Roig, doncs, són “excessives les pressions polítiques i empresarials a les quals és sotmesa la premsa catalana”.

Una realitat, la catalana, que no és invisible al món i que ens està portant amb cruesa a ser vistos més a prop d’Argentina que d’Holanda. La regeneració política i empresarial, doncs, són fonamentals per arribar a la independència de Catalunya.

Auditori II
8.273 lectures

Comentaris (1)

un nou pas
Quan un territori, després de no tenir poder polític, obté autonomia, aquesta acaba gairebé sempre en corrupció i endogàmia, i es crea una oligarquia que es reparteix el pastís i el defensa amb dents i ungles, sorpresa de poder tocar calent. Això és el que ha passat a casa nostra i totes les autonomies espanyoles. Com a país que som, hem de fer un pas més i evolucionar cap a un estat modern, funcional i que no fiqui el nas on no li pertoca. No n'hi ha prou a cridar només "independència" o "Catalunya lliure".

Total 1 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament