Víctor Alexandre: "No patiu per la independència, la veureu; no ho sembla, però la veureu"

Víctor Alexandre: "No patiu per la independència, la veureu; no ho sembla, però la veureu"
(Borges del Camp, 28 de maig de 2010)

El passat divendres 28 de maig la comissió executiva de Reagrupament al Baix Camp organitzà la conferència "Més enllà de les consultes per la independència" a càrrec de l’escriptor i periodista Víctor Alexandre i de l’advocat i membre de l’esmentada coordinadora Pere Olivé. L’acte, presentat pel reagrupat Tomàs Mallafré i que comptà amb la presència molt activa i participativa d’una cinquantena de persones, abordà la importància de les consultes per la independència que s’estan duent a terme a diferents municipis del nostre país i desgranà el futur més enllà d'aquestes.

Segons l’escriptor i periodista, els observadors internacionals s’han quedat bocabadats de com s’estan fent de bé les coses aquí. Així mateix, emfatitzà l’èxit d’organització i de participació tot i el menyspreu del missatge oficial i el poc ressò que els mitjans de comunicació han donat a unes consultes que segons Alexandre “s’estan fent amb una sabata i una espardenya”. Pel que respecta al ressò destacà que “per mesurar el valor del que fem, només cal que veiem la força amb la que se’ns ataca. Si una cosa no té importància, no se l’ataca”.

Segons Alexandre, cal destacar tres punts a favor d’aquestes consultes. Un, s’acaba amb l’ambigüitat, només tens dues opcions: o estàs a favor de la independència o no hi estàs, “o estàs a favor de la llibertat o no hi estàs, o ets independentista o no ho ets”. Dos, les consultes han portat el debat de la independència al carrer. I tres, s’ha desmuntat el tòpic de que l’independentisme és minoritari. Així, l’escriptor destacà també que “la independència ja ha començat, no tingueu cap dubte que passareu a la història perquè sereu part d’ella, ho veureu aviat”.

A la part final de la intervenció, Alexandre destacà que la despesa d’energia per la reforma de l’estatut català no porta enlloc, “és com si uns presos demanessin una millora de les condicions de la presó però no es plantegessin sortir-ne. El pres que demana això és el que ha decidit quedar-se dins i renunciar a la llibertat”. Segons l’escriptor, “les Nacions han de tenir Constitució, no estatut d’autonomia, i això és el que ha fet Reagrupament cosa que no havia fet mai cap partit fins ara”. Així mateix i per a tots els que acusen, erròniament, Reagrupament de no tenir programa, Alexandre també tingué unes paraules: “la millor política social és la independència, quan tens independència pots fer totes les polítiques socials que vulguis, actualment la Generalitat de Catalunya no té ni un duro”.

L’escriptor i periodista conclogué la intervenció destacant el dret a la vida, el dret a la llibertat i el no sentit que té la vida sense llibertat. “Sóc optimista, hi ha una flama que es manté encara viva al llarg dels anys. Aquesta és la força que ens permetrà recuperar la nostra dignitat com a poble i guanyar-nos els respecte del món i de nosaltres mateixos. Encara som aquí”.

La intervenció de Víctor Alexandre va ser precedida per la de l’advocat i membre de la Coordinadora comarcal de Reagrupament Pere Olivé. Després d’un repàs breu, il·lustrat i extremadament contextualitzador de la història del nostre país, Olivé destacà que l’assoliment de la independència s’ha de projectar d’una manera transversal tal i com articula Reagrupament, “la independència no s’assolirà ni des d’un sol partit ni des d’una sola ideologia, cal transversalitat i anar tots a una”. Així mateix, l’advocat destacà l’extrema dificultat que suposa el plantejament de la reforma de la Constitució espanyola per poder realitzar un referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya. Segons Olivé “no creiem en els miracles i la independència corre pressa”.

6.104 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament