Un estudi genètic aporta noves dades sobre l'origen dels cognoms Colom i Colombo

Conferència del Dr. Francesc Calafell al Centre d'estudis Colombins: “Cognoms i cromosoma y: Estudi dels Colom/Colombo”
Un estudi genètic aporta noves dades sobre l'origen dels cognoms Colom i Colombo

A finals de l’any 2005 i principis del 2006, el Centre d’Estudis Colombins d’Òmnium Cultural de Barcelona va col·laborar amb el laboratori de identificació genètica de la universitat de Granada en la recol·lecció de mostres de ADN de 240 homes dels Països Catalans, que tinguessin per llinatge el de “Colom”. La universitat romana denominada “Tor Vergata” va fer  una campanya de recollida d’ADN similar amb homes italians de cognom “Colombo”. Aquest estudi internacional intentava esbrinar l’origen geogràfic de Cristòfor Colom a través de la comparació del seu ADN amb el d’homes contemporanis catalans i italians. En aquells moments aquest estudi va quedar aturat, per motius desconeguts, i tot aquest banc de dades va quedar relegat als arxius dels ordinadors d’aquestes universitats.

Cinc anys més tard, el doctor Francesc Calafell, professor del Institut de Biologia Evolutiva de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i especialista en genètica poblacional, va considerar interessant repescar les dades de tots aquests ADN per intentar fer un estudi que podés relligar els cognoms a través de l’estudi del cromosoma Y d’aquest homes Colom/Colom.

El resultat de les seves recerques ha estat publicat l’agost de enguany al “European Journal of Human Genetics”, una de les revistes més prestigioses a nivell mundial en genètica i ens ha aportat uns resultats força sorprenents. En primer lloc, els homes Colom dels Països Catalans es poden agrupar en diversos grups familiars, denominats “clústers”, que significa que tots els homes d’un grup determinat tenen un ancestre mascle comú. Així podríem parlar del grup del Maestrat, de Dènia, Mallorquí, Garrotxa, etc.. Aquesta troballa implica que si Cristòfor Colom tingués el mateix haplotip que el d’algun d’aquests grups, amb força probabilitat tindria el seu origen geogràfic a la zona en que predomina aquest clúster.

En el cas dels italians Colombo hi ha hagut una sorpresa, ja que pràcticament tots els participants tenien un ADN de característiques diferents i amb una distribució percentual d’haplotips molt similar a l’espectre general de tota la població de  la Itàlia del nord. Per tant, pràcticament no s’han pogut fer “clústers” i, per això, un cop conegut l’ADN del cromosoma Y de Cristòfor Colom, difícilment podria ser adscrit a una regió geogràfica concreta de Itàlia. Aquesta sorpresa ha quedat força aclarida quan hom ha constatat el costum dels hospicis del nord de Itàlia, sobretot el de Milà, de donar “Colombo” com a cognom als nens acollits en aquelles institucions des de temps molt reculats. Això explica, per exemple, que Colombo sigui el cognom més freqüent a la Llombardia.

L’estudi trenca, doncs, una idea anterior de que suposava que els Colom catalans eren descendents dels Colombo del nord de Itàlia, que, per migracions successives van seguir estenent-se per la Ligúria, Provença, Llenguadoc, Catalunya, València i finalment Mallorca.

Els Colom/Colombo han tingut molts orígens diferents i presenten també, lògicament, molts haplotips diferents. Entre aquests cal destacar, a tall d’exemple un grup valencià, denominat de Dènia, que té l’haplotip J1, que és molt poc freqüent a la península ibèrica i que és propi de l’orient mitjà. Si Colom fos d’aquest grup, semblaria que les teories que l’apropen a un entorn semític o jueu guanyarien partidaris.

Però també hi ha un grup, que presenta variants del haplotip R1b, que acull a dues terceres parts de les mostres preses, tant italianes com catalanes. Si Colom tingués l’ADN del seu cromosoma Y d’aquest grup, difícilment es podria dir res sobre el seu origen geogràfic. Aquest estudi no pretenia arribar a la conclusió final, si no tan sols estudiar les característiques d’aquests grups d’homes Colom/Colombo.

La exposició feta pel Dr. Francesc Calafell va ser molt didàctica i clara, que va fer comprensible un tema tan científic  al nombrós auditori que omplia la sala. Després de la conferència hi va haver un animat col·loqui i el conferenciant va donar a conèixer el nou projecte d’estudi de 40 llinatges catalans (http://cognoms.upf.edu/qui-som/ ), que, estem segurs, també donarà uns resultats sorprenents.

www.cecolom.cat

7.844 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Carles Puigdemont ha de fer un "pas al costat"?
 Sí
 No
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament