"Tenim un nord: garantir la llibertat i el benestar dels catalans, recuperar per a la nostra nació la sobirania perduda"

Discurs del president Heribert Barrera en l'obertura de la primera legislatura (10 d'abril de 1980)
El president Barrera al costat de Joan Carretero en una de les assemblees de Reagrupament

Avui fa 2 anys que va morir Heribert Barrera, president del Parlament de Catalunya el 1980, Barrera es va caracteritzar per la seva lucidesa i el maig de 2009, per exemple, va manifestar que "la proposta de Joan Carretero em sembla oportuna i viable. L’independentisme virtual no té cap sentit, cal passar a l’acció. Macià ens ha de servir sempre d’exemple. Si no hi ha cap iniciativa millor val la pena d’intentar el que Carretero proposa. Segur que hi tenim molt a guanyar i ben poc a perdre", en referència a la proposta que va fer el president de Reagrupament a l'article publicat el 18 d'abril de 2009, "Patriotisme i dignitat" .

Barrera va rebre la medalla d'or de la Generalitat de Catalunya i la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona pel compromís amb el seu país i amb la seva ciutat. Per això, l'alcalde de la capital de Catalunya, Xavier Trias, va anunciar fa uns mesos que Barcelona dedicarà un carrer o un espai a la seva memòria.

Amb motiu d'aquest segon aniversari de la seva desaparició, reproduïm el discurs que el president Heribert Barrera va pronunciar el 10 d'abril de 1980 en inaugurar la legislatura del Parlament de Catalunya restablert després de la dictadura del general Franco. Barrera hi expressà amb claredat unes paraules que conserven avui plena actualitat: "tenim un nord: garantir la llibertat i el benestar dels catalans, recuperar per a la nostra nació la sobirania perduda. Espero i confio que aquest Parlament farà els passos decisius vers aquest objectiu. Endavant, doncs, per Catalunya i a la feina!" i va acabar amb el clam "Visca Catalunya lliure!"

___________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Senyores i senyors diputats, permeteu-me unes breus paraules. En primer lloc, de regraciament, en nom de tots els companys de la Mesa provisional i en el meu propi, per la confiança que ens heu conferit. En particular, jo us estic molt agraït per aquest alt honor, i us asseguro que tractaré de ser-ne digne. Compliré i faré complir el Reglament, faré que siguin respectats els drets de tots i cadascun dels diputats i els drets de tots els grups parlamentaris, i, en el que depengui de mi, amb la interpretació del Reglament que aquesta cambra haurà aprovat, intentaré que hi hagi la màxima flexibilitat i la màxima amplitud en tots els casos. No obstant això, vetllaré perquè els debats es desenvolupin amb la serenitat i la dignitat que ha d’escaure al Parlament de Catalunya, perquè, senyores i senyors, tenim una gran tasca i una gran responsabilitat davant nostre.

En aquests moments, quan podem dir que de veritat la democràcia reprèn a casa nostra, el país té els ulls fits en tots nosaltres, i fora de Catalunya també es considera fins a quin punt Catalunya serà digna d’aquesta voluntat d’autogovern que hem proclamat durant tants anys. Hem de fer, entre tots, que Catalunya sigui realment un model i paradigma, i jo diria  que l’èxit o el fracàs de la nova etapa democràtica a tot l’Estat depèn en bona part de nosaltres. Hem de ser dignes també de tota aquesta llarga història de la nostra terra, en primer lloc del Parlament del 1932, la tasca del qual va ser tan important, malgrat les dificilíssimes circumstàncies en les quals hagué de treballar. I, més enllà dels segles, hem de ser dignes de les nostres Corts Generals, d’aquesta llarga sèrie de Corts Generals que, del segle xival segle xviii, van representar la primera forma de la democràcia a casa nostra. Les de Barcelona, l’any 1706, foren les darreres. Després vingueren ja, la guerra, el decret de Nova Planta, i durant més de dos segles Catalunya no tingué representants directes que fossin els intèrprets i els rectors dels seus destins.

Aquest Parlament, senyores i senyors diputats, ha de començar a bastir la Catalunya dels nostres somnis, i per fer-ho necessitem l’ajut i l’esforç de tots. Com deia aquest matí l’Honorable President Senyor Josep Tarradellas, cal que Catalunya estigui unida, i és només si realment la Generalitat, i en primer lloc la seva màxima institució, aquest Parlament, sap treballar per tots els catalans, per tots els catalans sigui quin sigui llur origen, que podrem tirar endavant la nostra tasca. Cal que aquest Parlament no decebi ningú, que tothom s’hi senti autènticament representat, i que, treballant per tots, treballi, en definitiva, per Catalunya.

Aquest matí, el nostre president d’edat, Josep Maria Poblet, ha dedicat un record a tots els qui, en un moment o altre, a l’interior de Catalunya o a l’exili, presidiren el darrer Parlament, l’elegit el 1932. Això m’estalvia ara de repetir-ho. Però jo no voldria acabar sense recordar tants i tants companys de lluita que no han arribat a veure el final d’aquesta llarga nit que ha durat quaranta anys, que ens han deixat quan tot just apuntava l’alba o que no han pogut aconseguir aquest migdia de joia, que haurien hagut de ser aquí amb nosaltres, que hi haurien estat molts d’ells segurament si la mort no se’ls hagués endut massa aviat. Seria massa llarg intentar fer-ne una llista. Permeteu-me només citar dos noms, el de Joan Sansa i el de Josep Pallach.

Senyores i senyors diputats, aquests buits ens fan la tasca més feixuga, però tenim un nord: garantir la llibertat i el benestar dels catalans, recuperar per a la nostra nació la sobirania perduda. Espero i confio que aquest Parlament farà els passos decisius vers aquest objectiu.

Endavant, doncs, per Catalunya i a la feina!

La propera sessió, d’acord amb el nostre Estatut d’autonomia, tindrà per objecte l’elecció presidencial, i tindrà lloc abans de deu dies. Els senyors diputats seran convocats personalment. S’aixeca la sessió.(Els senyors diputats es posen drets. Aplaudiments perllongats. ) (Tot seguit els presents entonen el cant d’Els segadors. ) Visca Catalunya lliure! (És contestat unànimement. Forts i perllongats aplaudiments. )

2.751 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Carles Puigdemont ha de fer un "pas al costat"?
 Sí
 No
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament