"Tenim la raó contra bords i lladres..."

Santa Coloma de Farners reivindica Salvador Espriu com a fill predilecte i referent artístic del país
Ofrena floral a l'escultura de Subirachs en homenatge a Salvador Espriu (SCF, 23 de febrer de 2013)
(Santa Coloma de Farners, 22-23 de febrer de 2013)

La ciutat on va néixer Salvador Espriu, Santa Coloma de Farners, es bolca en la commemoració del centenari del seu fill predilecte, especialment aquest cap de setmana que fa 28 anys que va morir.

Aquest divendres hi va haver un espectacle a l'auditori musical, "Fes que siguin segurs els ponts del diàleg", a càrrec de Maria Cinta i Jaume Nadal. Aquest dissabte s'ha inaugurat l'Itinerari poètic Salvador Espriu  que recorre diferents indrets de la capital de La Selva, entre els quals destaca la casa natal de l'escriptor, situada al carrer Jacint Verdaguer, 38. A la tarda es presenta l'opuscle sobre Espriu editat per la revista El Procés  i la taula rodona: "La vigència de Salvador Espriu", amb Joan Casas, Margarida Casacuberta i Jordi Galves.

La inauguració de l'itinerari poètic per Santa Coloma de Farners s'ha iniciat amb un parlament de l'alcalde de la ciutat, Antoni Solà, i s'ha fet una ofrena floral als peus de l'escultura de Josep Maria Subirachs dedicada a Espriu. El músic Pere Coma ha interpretat al contrabaix "El cant dels ocells" i la destacada escriptora colomenca, Assumpció Cantalozella, ha recitat el poema "Inici de càntic en el temple". Una de les fites de l'itinerari ha estat a la plaça del Firal, on s'ha llegit el "El meu poble i jo", poema dedicat a Pompeu Fabra, a prop d'un altre monument a l'escriptor colomenc.

Reproduïm també aquest poema:

EL MEU POBLE I JO

A la memòria de Pompeu Fabra.
Mestre de tots.

Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.

Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo

Una tal lliçó
hem hagut d’entendre
el meu poble i jo

La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.

Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.

Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.

Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.

A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.

Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.

Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.

B., 9 de febrer de 1968

(Les cançons d'Ariadna )

5.997 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Carles Puigdemont ha de fer un "pas al costat"?
 Sí
 No
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament