"Si tan bo era l’acord de finançament perquè la Generalitat s'ha afanyat tant a retallar"

"Si tan bo era l’acord de finançament perquè la Generalitat s'ha afanyat tant a retallar"
(Els Pallaresos, 4 de juny de 2010)

Bargalló va fer aquestes manifestacions el divendres a la comarca del Tarragonès, en aquest cas en una sala del Casal dels Pallaresos. El ponent, com sempre diu ell mateix, viu a l’exili. Manel Bargalló, persona nascuda el 1961 a Tarragona, i que des de fa 4 anys viu i treballa a Alemanya en una empresa del ram de l’automatització, segons definicions pujolianes seria alemany de ple dret. 

Segons les seves paraules, va veure clar que l’Estat espanyol no ens vol, amb l’operació reformista de Roca i Junyent i el seu fracàs per tot l’Estat, a causa del seu origen català; va militar 18 anys a Esquerra, on va ocupar la presidència de la secció local de Malgrat.

Ens va confessar que la seva prioritat és la independència, i que els temes locals no l’apassionen.  Amb el famós article d’en Carretero, i la reacció d’en Joan Puigcercós en forma de no veure com a prioritat l’estat propi, el va portar a abandonar la seva militància, i formar part de l’associació Reagrupament, en aquest cas com a coordinador de la vegueria d’exteriors, que es composa actualment de 80 persones repartides per tot el món, expressar les seves opinions en el seu bloc que sempre acaba amb el ja conegut "Endavant les atxes", i ser membre del Consell del Deumil.cat, amb la organització de la manifestació a Brussel·les, què per ell va ser un punt d’inflexió en la perspectiva sobiranista, i recentment la marxa davant la seu de l’ONU a Ginebra. 

Recorda que Reagrupament no és un partit, i mai no ha d’arribar a ser-ho, ja que llavors entrarà amb la roda de la resta de partits, i en el sistema que molts cops acaba amb la corrupció, avui tan estesa. Veu tres objectius clars com són: la independència, la regeneració democràtica i la internacionalització del conflicte. És partidari de la unitat  per aconseguir l’objectiu, i exposa les traves que ha trobat a l’exterior, on les subvencions catalanes tenen lligats de mans i peus els casals estesos pel planeta, que amb rares excepcions es posicionen per la nostra causa, posant com exemple el casal de Brussel·les en la manifestació abans esmentada. 

Veu la situació econòmica catalana amb preocupació, amb un nou finançament que s’ha mostrat una simple continuïtat de l’espoli. Bargalló es preguntava com podia ser tan bo un finançament que ha obligat la Generalitat a ser dels primers a seguir les mesures d’estalvi de la despesa pública, reduint sous de funcionaris, i endarrerir, per primer cop des de la recuperació de la democràcia, el pagament del concert sanitari. Per a ell tot plegat significa que l’acord de finançament no és ni de lluny tan fabulós com ens van voler fer creure. 

Ha lloat el lideratge que ha demostrat en Joan Laporta, i creu que no entendria ningú que no anéssim plegats, persones com ell són les que han d’estirar la ciutadania, tot i que amb comparació amb Alemanya, on la disciplina de la gent segueix els lideratges, aquí després de 300 anys de submissió i baixa autoestima, la desconfiança és a l’ordre del dia. 

Finalment va parlar de la manipulació dels mitjans informatius, i les consignes clares que tenen per amagar el projecte de Reagrupament, encara que ell és optimista amb el nostre futur i les nostres possibilitats per la sentència del TC, i els casos de corrupció, que cada cop estenen més la seva xarxa. 

La xerrada amb la participació de tots els assistents va ser molt agradable, i entre reflexions i anècdotes amb aquest independentista de pedra picada, es va finalitzar l’acte amb un projecte carregat d’arguments sòlids que cal transmetre perquè l’efecte boca orella sigui molt més efectiu.

7.185 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament