La primera jornada de "La independència a Debat" organitzada per la UPF ha posat de manifest la inconsistència dels arguments contraris a la independència de Catalunya. La primera sessió, centrada en els aspectes econòmics de la independència de Catalunya, ha tingut lloc aquest dimecres, 30 de gener, i ha aplegat prop de 300 persones que han omplert l'auditori del campus de la Ciutadella per seguir els arguments de quatre reconeguts economistes: Juan Carlos Conesa (UAB), Ángel de la Fuente (IAE), Jordi Galí (CREI-UPF) i Guillem López Casasnovas (UPF), moderats per Jaume Ventura (CREI-UPF).

El debat va comptar amb una brillant i ben argumentada intervenció a càrrec del prestigiós economista, Jordi Galí, el qual va iniciar la seva intervenció expressant que "la viabilitat econòmica d'una Catalunya independent és inqüestionable" i va recordar que avui el mercat és el món i que, entre els estats amb el PIB per càpita més alt, n'hi ha molts que tenen menys de 10 milions d'habitants.

Jordi Galí: "La independència suposarà l'oportunitat per a crear un aparell estatal eficient i no obsolet des de zero, que afavorirà l'economia catalana"

Galí concep la independència de Catalunya com una inversió. Per això, la independència "compta amb uns costos inicials -en què podem discrepar-, però que desapareixen amb el pas del temps". Fins i tot, segons Galí, "en un escenari d'independència amigable els costos inicials són irrellevants". Com en tota inversió, el professor Galí considera que hi hauria dos grans dividends: el dividend fiscal i el dividend econòmic. El dividend fiscal consisteix sobretot en la fi del dèficit fiscal, xifrat en un 8% del PIB (15.000 milions d'euros). "Això és molt important i, a més, cal tenir en compte que les despeses addicionals que tindria el nou Estat català, en aspectes com defensa, exteriors, etc., tindrien lloc a Catalunya i generarien ocupació i rendes a Catalunya", va afirmar Galí.

Pel que fa al que Galí va anomenar el dividend econòmic, l'economista considera que "la independència suposarà l'oportunitat per a crear un aparell estatal eficient i no obsolet des de zero. La creació d'un nou marc institucional afavorirà l'economia catalana".

Les observacions de Galí no van poder rebre objeccions gaire contundents i el professor Juan Carlos Conesa, després de reconèixer que l'Estat espanyol té un "disseny institucional de l'Administració pública clarament disfuncional", que es caracteritza per una mala assignació de les competències i una constant generació de tensions, es va limitar a dir que els resultats del procés són incerts i la incertesa no afavoreix l'economia. Àngel de la Fuente, per la seva banda, va discutir els càlculs per a obtenir les dades del dèficit fiscal de Catalunya i va afirmar que "posar una ratlla sempre té efectes", en referència al fet d'instaurar una frontera entre Espanya i Catalunya, malgrat la voluntat catalana de romandre a la Unió Europea.

Finalment, Guillem López Casesnoves va enumerar de forma força exhaustiva les "raons d'un desengany", que va iniciar per el mal ús del terme solidaritat entre territoris.

4 dies de debat

Les jornades La independència de Catalunya, a debat , que transcorreran les tardes dels dies 30 i 31 de gener i 5 i 6 de febrer a l'auditori del campus de la Ciutadella . Aquests debats multidisciplinaris, que tenen lloc en quatre sessions diferents (enfocades des de la perspectiva de l'economia, la cultura i la història, el dret i la ciència política, respectivament), estan oberts a tota la comunitat universitària i a la resta de la societat catalana i són retransmesos en directe a través de la web de la UPF  i del Twitter institucional (#debatindependencia).

La segona sessió analitza el vessant històrico-cultural de la independència

La segona sessió de les jornades ha tingut lloc aquest dijous, 31 de gener, a partir de les 15.30 hores, amb l'accent posat en els aspectes històrico-culturals de la independència de Catalunya. La sessió està estructurada en dos blocs, que tractaran sobre "Catalunya i Espanya en els temps moderns" i "Cultura i llengua avui". La primera taula rodona (15.30-16.45 hores) ha comptat amb la participació dels historiadors Joaquim Albareda (UPF), que ha parlat sobre "Catalunya dins de la monarquia: segles XVII-XVIII"; Josep Pich (UPF), que s'ha centrat en "Catalunya i Espanya: segles XIX-XX" i Borja de Riquer (UAB), que ha dissertat al voltant "De l'Estatut reformat al 25N". A la segona taula rodona (17.00-18.30 h) hi han pres part tres docents del Departament d'Humanitats de la UPF:Josep Maria Castellà, professor de Filologia Catalana, que ha abordat "L'ús social del català"; Javier Aparicio, professor de Literatura Espanyola i Literatura Comparada, centrat en "El món editorial, els llibres" i Jaume Casals, catedràtic de Filosofia de la UPF, que ha plantejat els "Reptes de la cultura".