Sense arguments acadèmics contra la independència

La primera jornada de "La independència a Debat" a la UPF posa de manifest la poca consistència dels arguments contraris a la independència
Sense arguments acadèmics contra la independència

La primera jornada de "La independència a Debat" organitzada per la UPF ha posat de manifest la inconsistència dels arguments contraris a la independència de Catalunya. La primera sessió, centrada en els aspectes econòmics de la independència de Catalunya, ha tingut lloc aquest dimecres, 30 de gener, i ha aplegat prop de 300 persones que han omplert l'auditori del campus de la Ciutadella per seguir els arguments de quatre reconeguts economistes: Juan Carlos Conesa (UAB), Ángel de la Fuente (IAE), Jordi Galí (CREI-UPF) i Guillem López Casasnovas (UPF), moderats per Jaume Ventura (CREI-UPF).

El debat va comptar amb una brillant i ben argumentada intervenció a càrrec del prestigiós economista, Jordi Galí, el qual va iniciar la seva intervenció expressant que "la viabilitat econòmica d'una Catalunya independent és inqüestionable" i va recordar que avui el mercat és el món i que, entre els estats amb el PIB per càpita més alt, n'hi ha molts que tenen menys de 10 milions d'habitants.

Jordi Galí: "La independència suposarà l'oportunitat per a crear un aparell estatal eficient i no obsolet des de zero, que afavorirà l'economia catalana"

Galí concep la independència de Catalunya com una inversió. Per això, la independència "compta amb uns costos inicials -en què podem discrepar-, però que desapareixen amb el pas del temps". Fins i tot, segons Galí, "en un escenari d'independència amigable els costos inicials són irrellevants". Com en tota inversió, el professor Galí considera que hi hauria dos grans dividends: el dividend fiscal i el dividend econòmic. El dividend fiscal consisteix sobretot en la fi del dèficit fiscal, xifrat en un 8% del PIB (15.000 milions d'euros). "Això és molt important i, a més, cal tenir en compte que les despeses addicionals que tindria el nou Estat català, en aspectes com defensa, exteriors, etc., tindrien lloc a Catalunya i generarien ocupació i rendes a Catalunya", va afirmar Galí.

Pel que fa al que Galí va anomenar el dividend econòmic, l'economista considera que "la independència suposarà l'oportunitat per a crear un aparell estatal eficient i no obsolet des de zero. La creació d'un nou marc institucional afavorirà l'economia catalana".

Les observacions de Galí no van poder rebre objeccions gaire contundents i el professor Juan Carlos Conesa, després de reconèixer que l'Estat espanyol té un "disseny institucional de l'Administració pública clarament disfuncional", que es caracteritza per una mala assignació de les competències i una constant generació de tensions, es va limitar a dir que els resultats del procés són incerts i la incertesa no afavoreix l'economia. Àngel de la Fuente, per la seva banda, va discutir els càlculs per a obtenir les dades del dèficit fiscal de Catalunya i va afirmar que "posar una ratlla sempre té efectes", en referència al fet d'instaurar una frontera entre Espanya i Catalunya, malgrat la voluntat catalana de romandre a la Unió Europea.

Finalment, Guillem López Casesnoves va enumerar de forma força exhaustiva les "raons d'un desengany", que va iniciar per el mal ús del terme solidaritat entre territoris.

4 dies de debat

Les jornades La independència de Catalunya, a debat , que transcorreran les tardes dels dies 30 i 31 de gener i 5 i 6 de febrer a l'auditori del campus de la Ciutadella . Aquests debats multidisciplinaris, que tenen lloc en quatre sessions diferents (enfocades des de la perspectiva de l'economia, la cultura i la història, el dret i la ciència política, respectivament), estan oberts a tota la comunitat universitària i a la resta de la societat catalana i són retransmesos en directe a través de la web de la UPF  i del Twitter institucional (#debatindependencia).

La segona sessió analitza el vessant històrico-cultural de la independència

La segona sessió de les jornades ha tingut lloc aquest dijous, 31 de gener, a partir de les 15.30 hores, amb l'accent posat en els aspectes històrico-culturals de la independència de Catalunya. La sessió està estructurada en dos blocs, que tractaran sobre "Catalunya i Espanya en els temps moderns" i "Cultura i llengua avui". La primera taula rodona (15.30-16.45 hores) ha comptat amb la participació dels historiadors Joaquim Albareda (UPF), que ha parlat sobre "Catalunya dins de la monarquia: segles XVII-XVIII"; Josep Pich (UPF), que s'ha centrat en "Catalunya i Espanya: segles XIX-XX" i Borja de Riquer (UAB), que ha dissertat al voltant "De l'Estatut reformat al 25N". A la segona taula rodona (17.00-18.30 h) hi han pres part tres docents del Departament d'Humanitats de la UPF:Josep Maria Castellà, professor de Filologia Catalana, que ha abordat "L'ús social del català"; Javier Aparicio, professor de Literatura Espanyola i Literatura Comparada, centrat en "El món editorial, els llibres" i Jaume Casals, catedràtic de Filosofia de la UPF, que ha plantejat els "Reptes de la cultura".

3.486 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Carles Puigdemont ha de fer un "pas al costat"?
 Sí
 No
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament