Rut Carandell: "A Reagrupament sempre anem un pas per davant en el camí que ha de fer la nostra història"

Intervenció de la vicepresidenta de Reagrupament, Rut Carandell, a la clausura de la V Assemblea 'El futur és nostre'
Un moment de la 5a. Assemblea de Reagrupament / Foto: Josep Lluís G.
(Vic, 21-10-2012)

Joan Carretero  ens recordava ara fa poc que, en un context polític en què Catalunya es debatia entre la pluja fina i el peix al cove, va néixer Reagrupament, amb un objectiu clar i únic: portar al nostre Parlament una majoria de diputats que declarés la independència.

I aquest continua essent el nostre objectiu. A Reagrupament ens fa diferents la nostra voluntat de posar sempre en primer terme, en les nostres decisions, la llibertat de la nostra nació a altres tipus d’interessos legítims que les organitzacions polítiques tenen.

Per això, un altre cop hem estat els primers a entendre que estem en un nou moment polític: que la manifestació de 11 de setembre ho ha canviat tot. I per tant també som els primers que hem pogut actuar amb generositat, essent fidels al nostre objectiu.

Com repeteix sovint en Carretero, i com avui ha quedat aquí demostrat, continuarem treballant sense descans, sense demanar ni esperar res a canvi.

I el proper 25 de novembre sabem el que hem de fer perquè som conseqüents amb la història i el que ens demana la gent.

Jo vaig estar el dia 11 a la manifestació com suposo tots vosaltres. I què cridava la gent? Cridava esquerra? Cridava dreta? Cridava pacte fiscal? Què cridava? IN-DE-PEN-DÈN-CIA!

DSC_0004

I, per primera vegada, un president de la Generalitat ho va sentir i ho va escoltar. Potser perquè érem molts i cridàvem molt fort i durant moltes hores, potser per la nostra esperança, i la nostra alegria…

Pel que sigui, per primera vegada un president s’ha posat al capdavant del procés de consecució d’un estat independent. I ha dissolt el Parlament, ha convocat eleccions plebiscitàries i s’ha compromès a exercir en democràcia el nostre dret a l’autodeterminació sigui amb la legalitat espanyola o amb la internacional… Tot això ha passat en poc més d’un mes i potser la gent no es fa càrrec que estem en un moment històric que demana per damunt de tot unitat i generositat.

I nosaltres hem decidit, en aquests moments, que el que toca si volem la independència és treballar perquè el president Mas, que ha encetat aquest procés, obtingui el més ampli suport possible.

Actuar d’una altra manera seria irresponsabilitat. Volem que el dia 25 d’octubre a la nit, tots els ciutadans del món que ens estan mirant, i que a tots els governs del món els quedi clar que aquell procés començat pels ciutadans de Catalunya el dia 11 és imparable i que el president Mas, que els va escoltar i obrar en conseqüència, té el suport de la gent i una àmplia majoria que permeti que decidim democràticament el nostre futur.

Volem que els quedi clar a tots els governs i organismes internacionals que allò que ordena els diputats catalans autonòmics en un bloc i un altre, no és si són de dretes o d’esquerres –això ho deixem pel nostre parlament de debò, el del nostre estat lliure-, sinó si n’hi ha prous diputats per tirar endavant un procés democràtic i pacífic amb garanties de creació d’un estat propi. I si és així, el primer pas de l’objectiu de Reagrupament, portar al Parlament una majoria de diputats independentistes s’haurà assolit.

Volem ser lliures per decidir el que volem ser i sabem que som imparables… Ara cal que ho sàpiga també tot el món. Ni els insults, ni les amenaces, ni la por ens farà recular…

Un altre posicionament seria no estar a l’alçada de la història. El president Mas ha fet el pas de posar-se al davant i nosaltres, per generositat i per estratègia li hem de donar suport.

Reagrupament ha defensat una coalició entre tots els partits que volen la nostra sobirania encapçalada pel President Mas i no hem triomfat...

Volíem la unitat dels partits de l’independentisme clàssic i tampoc s’ha aconseguit...No feu cas dels cants de sirena i no us deixeu distreure de l’objectiu final.

Tindrem molta feina els propers mesos, i necessitem que tothom estigui disponible per treballar. En som molts però n’hem de ser molts més. Volem que, en poc temps, hi hagi molts nous Paus de Tars convençuts per Segadors de l’any. Serà la mateixa feina que ja portem quatre anys fent, només que ara tenim ajudes noves: el ministre Wert, els coronels espanyols jubilats, el rei d’Espanya… a tots ells els prometem una plaça en la capital del nostre estat lliure.

Joan Carretero l’altre dia us deia que se sentia orgullós de tots vosaltres, de la feina feta i de la que encara fareu. I deia que, sens dubte, sou el grup de patriotes més generós, treballador i preparat que ha conegut. Jo voldria afegir-hi que, a més, a Reagrupament sempre anem un pas per davant en el camí que ha de fer la nostra història. De fet ens hem convertit en els guionistes!

Us en posaré uns quants exemples:

  • Vam anar un pas per davant quan vam ser els primers a plantejar la necessitat que el nostre Parlament fes un acte de sobirania que ens conduís a exercir el nostre dret a l’autodeterminació.
  • Vam anar un pas per davant quan el conseller Joan Carretero va denunciar públicament que el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, era un “espanyolista demagog” (i li va costar car a en Joan!).
  • Vam anar un pas per davant quan vam rebutjar un migrat Estatut d’autonomia que Espanya, per migrat que fos, tampoc no va respectar.
  • Vam anar un pas per davant quan vam proposar que calia que les eleccions catalanes tinguessin caràcter de plebiscit democràtic, no pas per a triar el color de la samarreta d’uns i altres, sinó per a triar entre la Catalunya lliure i la Catalunya sotmesa.
  • Vam anar un pas per davant quan vam plantejar la necessitat que hi hagués una “candidatura d’ampli espectre” dels partidaris de la llibertat del nostre poble que se sentissin interpel·lats pel  seu patriotisme i per la dignitat de la nostra nació.
  • Vam anar un pas per davant quan vam denunciar que a Catalunya no es pot fer política de debò, que a Catalunya no es pot fer política ni de dretes ni d’esquerres ja que no tenim sobirania per a decidir com gestionar els nostres recursos.
  • Vam anar un pas per davant quan vam reclamar la regeneració democràtica del nostre país, indissociable de la nostre llibertat.
  • Vam anar un pas per davant quan vam formular una pregunta a la Unió Europea exercint la Iniciativa Ciutadana Europea, i ho vam fer per primer cop en la història d’Europa.
  • Vam anar un pas per davant quan vam elaborar un programa per a organitzar el nostre futur lliure, un futur lliure que cada dia tenim més a prop.

Anem ara un pas per davant actuant amb responsabilitat per la unitat............i per tot això “EL FUTUR ÉS NOSTRE” i tenim la certesa que el nostre futur, el futur del qual en som els Guionistes, és LA LLIBERTAT!

[+Imatges ]

5.091 lectures

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament