"Que (...) habiendo transcurrido el término concedido a la representación del recurrente, sin que se haya interpuesto el recurso en castellano , procede tener por desierto  el recurso preparado (...)". Amb aquesta frase el Tribunal Suprem despatxa, com si no hagués estat presentat, el recurs de Marc Belzunces, el qual explica les vicissituds del seu cas en el seu bloc .

Es tracta d'un fet gravíssim que, a banda d'altres normes, constitueix una clara infracció de l'article 9 de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries , convenció internacional ratificada pel Regne d'Espanya en el marc del Consell d’Europa .

Aquest dilluns, com ja havia fet en ocasions anteriors, la consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Pilar Fernández Bozal, va dir en declaracions a Rac1 (minut 16:50)  que la qüestió del català a la justícia "està ben portat" i que la culpa és dels ciutadans i advocats que no presenten més demandes en català. Davant d'aquestes manifestacions i els fets  del cas exposat, Reagrupament Independentista reclama a la consellera de Justícia que obri en conseqüència i s'interessi, treballi i ofereixi tot el suport i empara que requereixi aquest ciutadà, a qui no tan sols li ha estat vedat l'ús de la seva llengua, sinó que aquest fet pot determinar la declaració definitiva de la seva culpabilitat sense tenir dret a ser escoltats els seus arguments.

El senyor Belzunces afirma que presentarà un recurs contra aquesta desestimació, que té escasses probabilitats d'èxit. En darrer lloc, és un cas que podria trobar l'empara del Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg.

Transcrivim l'article 9 de la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries, tot i que, sens dubte, la nostra consellera -com a experta jurista- ja en té ple coneixement.

ARTICLE 9. JUSTÍCIA

1. Les parts es comprometen, en allò que es refereix a les circumscripcions de les autoritats judicials en les quals resideix un nombre suficient de persones que usen les llengües regionals o minoritàries que justifiqui les mesures especificades a continuació, segons la situació de cadascuna d’aquestes llengües i a condició que la utilització de les possibilitats ofertes pel present paràgraf no sigui considerada pel jutge com a obstaculitzadora de la bona administració de la justícia:

a) en els procediments penals:
I. a assegurar que els òrgans jurisdiccionals, a petició d’una de les parts, menin el procediment en les llengües regionals o minoritàries; i/o
II. a garantir a l’acusat el dret d’expressar-se en la seva llengua regional o minoritària; i/o
III. a assegurar que els requeriments i les proves, escrites o orals, no siguin considerades inadmissibles per l’únic motiu que siguin formulades en una llengua regional o minoritària; i/o
IV. a expedir en aquestes llengües regionals o minoritàries, si hom ho demana, els actes vinculats a un procediment judicial, recorrent si cal a intèrprets i a traduccions que no impliquin costos addicionals per als interessats;