Olot, municipi per la independència

Olot, municipi per la independència

Aquest dijous el Ple de l’ajuntament d’Olot va aprovar l’adhesió de la ciutat a la comissió redactora dels Estatuts de l’Associació d’ens locals Municipis per la Independència. La proposta de l’equip de govern (CiU i Reagrupament) va comptar amb els seus propis vots i els d’ERC.

La regidora del PP hi va votar en contra amb l’argument de “com ja sabeu nosaltres estem en contra de la independència”. Difícilment es podria ser més breu i més clar. Tot i que ens sembla que hauria calgut aclarir que, de fet, està en contra de la independència de Catalunya perquè ens imaginem que deuen estar molt a favor que Espanya mantingui la seva independència.

Els socialistes molt enfadats i encara sense pair la seva derrota electoral, varen abstenir-se. Amb una sèrie de raonaments poderosos:

  •  El PSC no és independentista sinó federalista.
  •  Aquest tema no estava en el programa electoral.
  •  Com pot ser que Unió hi voti a favor?

Realment va fer una mica de vergonya veure que els manca la valentia de fer una argumentació pròpia i coherent. Ens preguntem , fins i tot si els 6 regidors del PSC varen tenir llibertat de vot. No serem nosaltres els que defensarem UDC dels atacs del PSC però tampoc no podem oblidar que va ser l’alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal, membre d’UDC el que va anunciar la creació d’aquesta associació en el parlament inaugural de la darrera Assemblea Nacional de Reagrupament. I també recordem que ara fa 77 anys, els militants d’Unió deixaven la pell als carrers de Barcelona per defensar el nou Estat Català que va proclamar el President Companys.

Deixant de banda això, sembla que el cap del grup del PSC es va dedicar a emular Lerroux trucant empresaris garrotxins advertint-los dels greus mals de la independència i suggerint-los de fer pressió al consistori perquè es retirés la proposta. Debades. Altres diuen que això només és un gest. Cert, això no ens portarà la independència de cop i volta. Però la importància del gest és doble: surt a proposta del partit que avui governa el nostre país i, encara més important, per primer cop són els governs (encara que siguin municipals) els que passen davant. Després de tants anys on només es mobilitzaven els ciutadans era prou hora.

10.091 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament