Montoro i Wert imposen al Govern espanyol la línia dura de to neofalangista

Unitat lingüística, unitat educativa, unitat de mercat, unitat taurina i ara... unitat municipal
 Montoro i Wert imposen al Govern espanyol la línia dura de to neofalangista

El Govern del PP, decidit a aprofitar la seva majoria absoluta i descartant el to moderat amb què s'ha volgut presentar ocasionalment, està emprenent reformes uniformitzadores que exclouen tota diversitat. Per això, ha intensificat l'aplicació d'un programa neofalangista que desplega la doctrina més característica del seu fundador i ideòleg, José Antonio Primo de Rivera. 

El Govern espanyol intensifica el to falangista de les seves reformes per aïllar el procés d'independència de Catalunya

Unitat lingüística, unitat educativa, unitat de mercat, unitat taurina i ara... unitat municipal, per tal d'acomplir l'objectiu de la "unidad de destino en lo universal" i la concepció de l'Espanya eterna. En aquests moments, Wert i Montoro estan aprofitant la feblesa del president Rajoy, esquitxat per l'afer dels papers de Bárcenas, i han esdevingut els dos ministres que lideren el Govern espanyol. Aquesta línia dura -afí a la FAES i a l'expresident José María Aznar- s'està imposant al si del Govern espanyol per sobre del to més moderat amb què s'ha volgut presentar el mateix Rajoy la vicepresidenta Sáenz de Santamaría.

Tant Montoro com Wert tenen projectes en marxa per tal de bandejar cap llengua que no sigui espanyola, obligar a uns continguts homogenis per a l'escola, fixar uns horaris comercials únics a tot l'Estat, escanyar les finances de Catalunya amb un objectiu de dèficit desproporcionat, imposar les curses de braus a tot el territori, etc. i ara ha arribat el torn als ajuntaments. El govern espanyol accelera la centralització i uniformització fent reformes amb l'excusa del combat contra la crisi econòmica, però, sobretot, pretén aturar el procés d'exercici de la sobirania que ha emprès Catalunya.

130215_reforma_local

El govern espanyol posa en marxa la reforma de l'administració local. L'executiu de Mariano Rajoy limitarà els sous dels alcaldes, el nombre d'assessors polítics i les empreses municipals. El projecte de reforma de l'administració local que impulsa el govern preveu que només els alcaldes i els regidors amb dedicació exclusiva tinguin un sou i que els alcaldes de municipis de menys de 1.000 habitants no rebin remuneració per la seva feina.

La reforma de l'administració local, "llei clau" per a la "racionalització" de l'estructura de l'Estat

En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, el ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, ha insistit que l'objectiu de l'avantprojecte de llei és aclarir les competències de cada administració i evitar duplicitats. La vicepresidenta de l'executiu, Soraya Sáenz de Santamaría, l'ha qualificada de "llei clau" per a la racionalització de l'estructura de l'Estat i per a la sostenibilitat dels comptes municipals.

El text aprovat al Consell de Ministres fixa la llista de competències pròpies dels municipis i la desaparició de les anomenades competències impròpies, aquelles de titularitat autonòmica que exerceixen els ajuntaments. A partir d'ara, això només podrà succeir quan aquesta competència vagi acompanyada de finançament suficient i si l'autonomia no la paga a temps, Hisenda li descomptarà els diners de la seva participació als ingressos de l'Estat.

Més competències per a les diputacions provincials i possible desaparició dels consells comarcals

Un altre dels punts de la reforma és la prohibició de la creació de noves empreses públiques municipals, mentre que les que ja existeixen hauran de dissoldre's. Totes les entitats locals i les seves empreses i organismes hauran de complir uns estàndards de qualitat i d'eficiència. A més, les mancomunitats i entitats locals que no retin comptes "hauran de desaparèixer" o cedir les competències a les diputacions.

El sou dels alcaldes de les ciutats de més de 500.000 habitants tindrà com a referència el d'un secretari d'Estat i els pressupostos generals en fixaran el topall màxim i mínim. La llei estatal de comptes públics establirà barems per a les nòmines dels regidors, els treballadors públics de l'administració municipal i els directius de l'àmbit local.

També es limita el salari dels funcionaris municipals, fixat cada any als pressupostos generals de l'Estat, o el retorn d'interventors i secretaris al cos de funcionaris estatals. El nombre d'assessors amb càrrec als ajuntaments passarà a ser 6.489 a tot l'Estat i, als grans municipis, el personal eventual no podrà suposar més del 0,7% del total de la plantilla.

El Consell de Ministres ha donat llum verda aquest divendres a l'avantprojecte de la reforma i ha remès el text al Consell d'Estat, com a pas previ al seu posterior enviament a les Corts Generals.

5.858 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament