Mas demana a Rajoy voluntat política per a "donar resposta a la legítima, pacífica, democràtica i majoritària aspiració de la societat catalana"

El cap de l’Executiu envia una carta al responsable del Govern espanyol on li ofereix diàleg i negociació per pactar la consulta
Mas demana a Rajoy voluntat política per a "donar resposta a la legítima, pacífica, democràtica i majoritària aspiració de la societat catalana"

El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, va trametre aquest divendres una carta al seu homòleg espanyol, Mariano Rajoy, en què li demana voluntat política per a "donar resposta a la legítima, pacífica, democràtica i majoritària aspiració de la societat catalana".

L'escrit arriba en un moment d'extrema debilitat de Rajoy, assetjat per la seva implicació en el cas Bárcenas, en virtut del qual l'extresorer del PP acusa Rajoy de ser receptor de sobres marrons plens de diner negre. Està previst que dijous, 1 d'agost, Rajoy comparegui al Congrés per a donar explicacions sobre el cas Bàrcenas, a les quals s'havia negat reiteradament.

A continuació, reproduïm íntegrament el text de l'escrit:

Benvolgut president, 

És coneguda la voluntat d’autogovern del poble català, reiteradament exercida o reclamada al llarg dels segles. A l’últim periode democràtic, iniciat a finals del segle passat, aquesta voluntat d’autogovern fou canalitzada inicialment a través de l’Estatut d’Autonomia de 1979. 

El Parlament català aprovà el 2005 una nova proposta d’Estatut d’Autonomia, que posteriorment va ser assumida, primer per les Corts espanyoles i finalment en referèndum pel poble de Catalunya. La meva implicació personal, encara que sense responsabilitats de govern en aquell moment, per facilitar un nou encaix de Catalunya a Espanya, durant tota la negociació, és de sobres coneguda. 

La sentència posterior del Tribunal Constitucional va diluir i en gran part va anul·lar la voluntat democràtica dels catalans expressada a les urnes, i va evidenciar la impossibilitat de continuar desenvolupant la capacitat d’autogovern de Catalunya per la via transcorreguda fins aquell moment. 

Més recentment, durant la passada legislatura, la negativa a qualsevol tipus de negociació en referència a la proposta de Pacte Fiscal, promoguda pel Govern de la Generalitat i aprovada per una molt àmplia majoria del Parlament de Catalunya, va evidenciar, una vegada més, la incapacitat de donar resposta per part de les institucions de l’Estat a les propostes presentades des de Catalunya. 

Aquesta situació de bloqueig i la manifestació més nombrosa de la història que va tenir lloc a Catalunya el passat 11 de setembre, em van portar a la conclusió de la convocatòria d’eleccions anticipades per tal que el poble de Catalunya decidís lliurement i democràticament el seu futur polític. 

Les últimes eleccions al Parlament de Catalunya van donar com a resultat un ampli recolzament popular, amb una molt elevada participació, la més alta de la història en aquest tipus d’eleccions, a aquelles diferents forces polítiques que presentaven al seu programa electoral la necessitat d’exercir el dret a decidir. 

El Parlament de Catalunya ha manifestat en diverses ocasions durant la present legislatura, i  a través de majories qualificades, el recolzament al dret a decidir dels catalans, i ha establert el mandat del diàleg i la negociació amb el Govern d’Espanya per tal de dur-lo a terme mitjançant una consulta democràtica. La recent constitució del Pacte Nacional pel Dret a Decidir va evidenciar, tanmateix, l’ampli recolzament del que gaudeix aquest plantejament entre institucions, agents econòmics i socials, i societat civil a tot Catalunya. 

El Consell Assessor per a la Transició Nacional, òrgan del qual s’ha dotat el Govern de la Generalitat i del qual formen part destacades personalitats, argumenta en el seu primer informe l’existència de vies legals que possibiliten dur a terme la consulta. En la mesura que es tracta d’un informe que considero d’alta qualitat i de contingut molt interessant,crec oportú fer-li arribar d’aquí a pocs dies.

És per tot això que entenc que es donen les condicions favorables per plantejar la celebració d’una consulta a Catalunya: ampli recolzament ciutadà i parlamentari, voluntat de diàleg i negociació i existència de vies legals per dur-la a terme. 

Entenc que quan es donen totes aquestes circumstàncies, fruït segurament de tota la trajectòria històrica que li descrivia al començament d’aquest escrit, és deure dels responsables públics i governamentals forjar la voluntat política que permeti donar resposta a la legítima, pacífica, decmocràtica i majoritària aspiració de la societat, en el nostre cas, la catalana. 

En la nostra última trobada, li vaig plantejar la necessitat d’una resposta política a la demanda de democràcia del poble de Catalunya. Avui li reitero per escrit, amb el mateix esperit de diàleg i negociació de la nostra última trobada. Sóc conscient que la seva posició contrària a la celebració de la consulta, tal i com em va manifestar en aquella trobada. Tot i això, entenc que de la mateixa manera que altres països –també a la UE- troben vies per solucionar democràticament i legalment aquests tipus de reptes i de realitats, Espanya no hauria de ser l’excepció en sentit contrari. 

En conseqüència, li plantejo novament la necessitat d’abordar el diàleg i la negociació, que permetin de forma pactada la celebració d’una consulta al poble català, en el termini més breu possible, amb els marcs legals que establim. 

Ben cordialment, 

Artur Mas 

Barcelona, 26 de juliol de 2013

3.970 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Carles Puigdemont ha de fer un "pas al costat"?
 Sí
 No
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament