La independència al món (7). Barbados

La independència al món (7). Barbados

Tal dia com avui, 30 de novembre de 1966, Barbados va obtenir la independència del Regne Unit. Quan comença la conquesta d'Amèrica, Barbados estava habitada per diverses tribus d'indis, però diverses expedicions espanyoles per capturar esclaus en redueixen la població, i els que queden fugen cap a illes veïnes amb orografies més abruptes, i per tant més defensables. El 1541 l'illa es considera deshabitada.

Tot i que espanyols i portuguesos visiten l'illa anteriorment, són els anglesos els que la reclamen el 1625, i el 1627 hi estableixen la primera colònia amb 80 colons i 10 esclaus africans.

En aquests primers temps, els amos anglesos porten com a treballadors principalment joves anglesos pobres, que accepten una feina no retribuïda durant cinc anys, en termes semblants a l'esclavatge, a canvi del passatge i d'un pagament únic al final del termini, moment en què poden començar a treballar pel seu compte.

Al 1640 comença el cultiu del sucre, que canviarà dramàticament l'economia de la illa. Les noves plantacions demanen gran quantitat de mà d'obra amb força física, i això en aquella època es resol amb esclaus africans. Els anglesos pobres no poden competir i poc a poc van marxant de l'illa. Les condicions de l'esclavatge provoquen diverses revoltes, sense que cap d'elles triomfi, però la composició ètnica de la població va canviant.

El 1807 els anglesos prohibeixen el comerç d'esclaus, però no aboleixen l'esclavatge que ja existeix, i les condicions de vida a les plantacions provoquen una rebel·lió el 1816 que fracassa deixant un nombre de més de 260 esclaus morts i un nombre més gran deportats. L'esclavatge a l'imperi britànic s'aboleix el 1834, tot i que la llibertat tenia el preu de quatre anys d'”aprenentatge”.

Als inicis del segle XX hi havia un sistema de votacions per escollir els representants polítics, però era necessari tenir ingressos molt elevats per a ser elector. A partir de 1930, els descendents dels esclaus comencen a organitzar-se políticament, i el 1942 aconsegueixen baixar significativament el nivell d'ingressos necessari per a esdevenir elector. Com a conseqüència, al 1949 els terratinents perden el control del poder polític i al 1958 el líder d'ascendència africana Grantley Adams esdevé el “Premier” de Barbados.

Durant un període de temps curt, del 1958 al 1962, Barbados formà part de la Federació de les Índies Orientals, però aquesta associació va fracassar per les actituds nacionalistes dels diversos membres i perquè, com a colònies, tenien un poder legislatiu limitat.

Essent Adams un líder comparativament conservador i monàrquic, l'oposició progressista va aconseguir el control del poder el 1961, nomenant Errol Walton Barrow com a “Premier”. Aquest va promoure l'ensenyament gratuït i un sistema de menjadors escolars, i va advocar per la independència, que es va negociar amb el Regne Unit a partir de juny de 1966.

El 30 de novembre de 1966, concloent l'evolució democràtica i pacífica del país, Barbados va aconseguir la independència. Barrow fou nomenat primer ministre, càrrec que va ostentar fins al 1971, i en el qual va repetir de 1981 a 1991.

2.791 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Carles Puigdemont ha de fer un "pas al costat"?
 Sí
 No
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament