La independència al món (17). Líbia

La independència al món (17). Líbia
(Barcelona, 24-12-2013)

Tal dia com avui, 24 de desembre de 1951, Líbia va aconseguir la independència d'Itàlia.

Les primeres poblacions de l'actual Líbia foren els ancestres dels berbers durant el Neolític, uns 8000 AC. Aquests evolucionaren en el regne dels Garamants, que desenvoluparen un complex sistema agrícola amb aigua fòssil a la regió desèrtica de Fezzan. A la costa, mentrestant, els fenicis varen crear Trípoli (llavors anomenada Oea) a la Tripolitània i els grecs Cirene a la Cirenaica. Un temps després de la derrota de la veïna Cartago, els romans colonitzaren la regió fins al col·lapse de l'imperi i l'arribada dels vàndals germànics.

L'imperi bizantí va arribar a ocupar la Cirenaica, però fent-hi un molt mal govern va alienar els berbers, que abraçaren amb certa facilitat l'islam el segle VII. En primer terme la zona estava sota el califat de Damasc, passant després al califat de Bagdad. Al segle IX els xiïtes fatimites controlaven la part occidental del que ara és Líbia, i al segle X assignaren el govern (des del'actual Tunísia) a la dinastia berber dels Zírides. Aquests però es van convertir al sunnisme i es an posar sota el califat de Damasc una altra vegada al 1049. Com a venjança, els fatimites varen fer-hi emigrar les tribus àrabs Banu Sulaym i Banu Hilal. Aquestes estaven força endarrerides ieren problemàtiques. La seva arribada va devastar l'economia sedentària i agrícola, retrocedint ala ramaderia itinerant. També varen comportar la arabització irreversible del nord d'Àfrica.

En un període turbulent a començament del segon mil·lenni, Tripolitània va estar sota el control de berbers locals, dels Normands de Sicília, dels Almohades marroquins, dels Hàfsides tunisians i dels espanyols, fins que al 1551 els otomans en prenen el control. Durant cent anys aquests hi aplicaran un govern efectiu, mentre a la Cirenaica com a Fezzan hi governen líders locals més o menys lleials als otomans. Cap a finals del segle XVII l'autoritat otomana es dissipa i Tripolitània cau en un període de desgovern i freqüents cops d'estat que dura fins a finals del segle XVIII,quan hi ha una guerra civil.

Als inicis del segle XIX la costa de l'actual Líbia, que pertanyia a l'imperi otomà només nominalment, era l'escena d'actes de pirateria contra el transport de mercaderies. Els mariners europeus eren esclavitzats i es pagaven rescats per la seva llibertat. Els govern europeus fins i tot pagaven tributs per prevenir els atacs. Quan van començar però els atacs a vaixells de la nova nació dels Estats Units d'Amèrica, la situació va canviar. Aquests, després d'uns primers intents de negociació, varen crear el departament de marina, específicament com a reacció a la pirateria.Amb algun suport europeu, els americans van armar-se al mediterrani, i van respondre a les provocacions amb un bloqueig dels ports i diversos atacs a les flotes pirates, fins que els líders locals es van veure obligats a aturar els assalts.

Un cop perduts els ingressos dels rescats, els líders locals es van debilitar i després d'un altre període d'inestabilitat, els otomans van tornar per imposar per la força un govern efectiu. Als inicis del segle XX, els italians fan la guerra contra els otomans i la guanyen, aconseguint el control de Tunísia, Líbia i l'oest d'Egipte. Tota aquesta zona s'administra com el Nord d'Àfrica Italià del 1912 fins al 1927, quan es creen dues regions, anomenades Tripolitània i Cirenaica italianes.Uns 150.000 italians s'hi establiren, conformant el 20% de la població.

Finalment el 1934 les tres regions històriques, Tripolitània, Cirenaica i Fezzan, reben per part dels italians el nom comú de Líbia, que era com els grecs anomenaven el nord d'Àfrica (tret d'Egipte).En tot aquest temps, Omar Mukhtar primer i més tard Idris al-Mahdi as-Senussi (que després esdevindrà el rei Idris I) lideren la resistència contra els italians, que responen amb força. Al 1940 Itàlia entra en la segona guerra mundial al costat d'alemanya, i la colònia és seu de la campanya del nord d'Àfrica, que els aliats guanyen el 1943.Del 1943 fins al 1951 Líbia queda sota control dels aliats amb administració britànica. Al tractat de pau de 1947 Itàlia renuncia a reclamar el territori. Finalment el 24 de desembre de 1951 Líbia declara la seva independència, com a monarquia constitucional. El desenvolupament de l'extracció de petroli enriquirà Idris, però el ressentiment creat per l'acumulació de la riquesa del'estat en la persona del rei conduirà Muammar al-Gadhaffi a liderar un cop d'estat el 1969.

2.668 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Carles Puigdemont ha de fer un "pas al costat"?
 Sí
 No
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament