"L'aigua, la terra, l'aire, el foc són seus, si s'arrisca d'un cop a ser qui és"

28 anys sense Salvador Espriu
"L'aigua, la terra, l'aire, el foc són seus, si s'arrisca d'un cop a ser qui és"

Avui, 22 de febrer d'aquest any 2013 proclamat Any Espriu, fa 28 anys que ens va deixar l'escriptor Salvador Espriu. L'Any Espriu pretén commemorar el centenari del naixement de l'escriptor a la capital de la Selva, Santa Coloma de Farners. 

Fins ara, els actes programats per al centenari d'Espriu han estat força discrets i els pressupostos que s'hi han destinat han estat molt migrats, ateses les restriccions del nostre país. A 28 anys de la mort del nostre escriptor, encara no està enllestida l'edició crítica de la seva obra completa. L'activitat més rellevant del que portem d'any ha estat la publicació de la biografia Espriu Transparent , obra del periodista Agustí Pons. Amb aquest llibre, Pons ha aconseguit fer molt accessible la personalitat de l'home i alhora desvetllar l'interès per la seva obra.

Justament, per a recordar un escriptor no hi ha res millor que acostar-se a la seva obra. Ens sembla oportú homenatjar Espriu tot reproduint el seu cèlebre poema dedicat al doctor Jordi Rubió, Indesinenter , que fou musicat per Raimon. El text presenta una gran actualitat, davant del moment que està vivint Catalunya. Al capdavall, el nostre poble -a qui també podem identificar amb el "vell vençut" de què parla el poema- tan sols podrà aconseguir la seva plenitud, és a dir, la llibertat, si, com en el poema "s'arrisca a ser qui és".

Us aconsellem que aprofiteu l'Any Espriu per llegir o rellegir les obres de Salvador Espriu, ja sigui en prosa, en poesia o teatre, que inclouen textos dels de més qualitat dels que s'han escrit en llengua catalana durant el segle XX.

INDESINENTER

Homenatge al Dr. Jordi Rubió.

Nosaltres sabíem
d'un únic senyor
i vèiem com
esdevenia
gos.
Envilit pel ventre,
per l'afalac al ventre,
per la por,
s'ajup sota el fuet
amb foll oblit
de la raó
que té.
Arnat, menjat
de plagues,
aquest trist
número de baratilli,
saldo al circ
de la mort,
sense parar llepava
l'aspra mà
que l'ha fermat
des de tant temps
al fang.
Li hauria estat
senzill de fer
del seu silenci mur
impenetrable, altíssim:
va triar
la gran vergonya mansa
dels lladrucs.
Mai no hem pogut,
però, desesperar
del vell vençut
i elevem en la nit
un cant a crits,
car les paraules vessen
de sentit.
L'aigua, la terra,
l'aire, el foc
són seus,
si s'arrisca d'un cop
a ser qui és.
Caldrà que digui
de seguida prou,
que vulgui ara
caminar de nou,
alçat, sense repòs,
per sempre més
home salvat en poble,
contra el vent.
Salvat en poble,
ja l'amo de tot,
no gos mesell,
sinó l'únic senyor.

7.425 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament