Jordi Turull: "Volem una pregunta clara i nítida"

El Parlament fa via per ser sobirà. Entrevista a Jordi Turull
El portaveu de CiU al Parlament de Catalunya, Jordi Turull

L’Estat espanyol va desgranant la seva estratègia inflexible, i amb objectius clars. Ens volen espanyolitzar, llei Wert, i ens tenen collats econòmicament, tot i que els puguem demostrar quin és el nostre nivell de “solidaritat” imposat. La recentralització de competències traspassades, el govern del PP la du a terme recolzat en la seva majoria absoluta i absolutista. El govern de Catalunya i el Parlament es defensa com pot, ara les andanades que rebem ja són a camp obert, fins i tot s’atreveixen a homenatjar feixistes i subvencionar organitzacions que ben bé podrien haver patit el judici de Nuremberg. Tot i així, el full de ruta, liderat per un acord de govern, tira endavant i una gran majoria és manté cada cop més nítida a favor del dret a decidir. En aquest context, encetem tot un seguit d’entrevistes que farem als portaveus dels grups parlamentaris i del grup mixt del Parlament de Catalunya, i avui comencem amb el diputat portaveu del Grup de CiU, Jordi Turull. Cal saber i nosaltres preguntem.

Sr. Turull, creu vostè que podrem fer el referèndum consulta sense la legalitat espanyola?

L’hem de fer amb la legalitat que sigui, tenim la espanyola i la catalana, el que volem és fer la consulta amb tots el ets i uts, en cap cas volem fer una festa de costellada.

El president ha parlat de fer unes eleccions plebiscitàries: quan i per què s’haurien de convocar?

Unes eleccions plebiscitàries és el darrer recurs i tot dependrà de l’Estat espanyol. Nosaltres preferim fer la consulta en primer terme i dins d’una legalitat, cosa que demostraria que la nostra pretensió és dins d’una radicalitat democràtica fora de dubtes. En cap cas la descartem.

Podrem comptar el suport del grup socialista perquè finalment els catalans puguin exercir el seu dret a decidir?

De proves en donem cada dia.Necessitem una ampla majoria per tirar endavant el procés i nosaltres tenim la voluntat i treballem perquè hi sigui tothom, ells també. Potser el problema és l’excés de servituds que tenen dins i fora de Catalunya. Ells també han de prendre les seves decisions. Ara bé, treballar intensament pel consens, en cap cas vol dir “aturar-se o esperar” fins que hi sigui tothom. El full de ruta té un temps, però no s’entendrà que un ventall polític que va des d’Iniciativa a les CUP hi siguin i ells no.

Ens cal mobilitzar la societat civil, i quan?

Hem de reconèixer que el procés s’accelera per la pressió que la societat civil i política ha fet. És bo que la societat civil estigui dempeus. Ara és important consolidar la capacitat de resistència que tenim i demostrar-la. Hem de visualitzar que tenim capacitat de tirar endavant i la societat civil i té un dels papers més determinants: ells són la voluntat i la decisió, nosaltres els polítics, els representants. Cal fer molts 11 de setembres i, si mantenim la pressió, la capacitat de resistència i la creença que som una gran majoria que volem el dret a decidir, som imparables.

Si finalment tenim referèndum–consulta, qui decidirà la consulta?

La pregunta ha de sortir del consens. Nosaltres no la proposarem, fer-ho seria utilitzat i reconvertit en una adhesió. Defensarem el consens i aquest ha de ser parlamentari. Nosaltres, el nostre grup i el govern, volem una pregunta clara i nítida i, si tenim pregunta, forçosament hem de tenir data. La condició que hi afegim és que volem fer la consulta per guanyar-la.

Continueu proposant fer un Govern de coalició?

Sí.

Existeix la possibilitat d’una oferta d’última hora per part del govern espanyol en temes fiscals o de competències que fes repensar el procés?

El dret a decidir ja no té marxa enrere i ara, tot i que el govern espanyol fes una proposta “agosarada”, hauria de ser el poble de Catalunya el que parlés. Instaurar el dret a decidir ha de ser un dret universal i amb continuïtat. Ara les negociacions amb l’estat han d’estar emmarcades en el dret a decidir. Les negociacions econòmiques o de qualsevol aspecte legal espanyol ho és en el context de comunitat autònoma, tot i que cada dia som menys autònoms, però més poble.

És Duran i Lleida un llast pel procés?

Mireu, nosaltres som dins d’un procés on estem convençuts que només tindrà èxit si sumem. Restar i dividir és el que volen els nostres adversaris i nosaltres no ho farem.Cal deixar clar que la Federació té un programa polític que és el nostre contracte amb la ciutadania i diu que volem decidir per ser un Estat. Aquests són els fets i cal començar a escoltar el president; els fets són els que són i de moment el full de ruta s’està complint.

Pot l’Estat espanyol prohibir la convocatòria d’unes noves eleccions al Parlament de Catalunya?

Si ho fa, ho hem guanyat tot. Estaríem legitimats per prendre les accions oportunes. Europa i la democràcia internacional no es quedaria impassible.

Què els hem de dir als ciutadans que ho passen malament, que volen sortir d’Espanya, i que ara tenen la impressió que no s’avança o que el procés s’ha estroncat?

Que tenim un projecte de país i que ens pot fer sortir d’aquest túnel, només cal que hi continuem creient. El full de ruta s’està complint acuradament, ningú ha dit mai que seria fàcil, però arribar-hi ens ha de permetre construir un nou país. Els demano confiança i lluita fins al final: ara hi som a prop.

5.455 lectures

Comentaris (1)

Endavant Reagrupats i Endavant Joan Carretero

Total 1 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

Montblanc
HOMENATGE A RAMON PAYÀS
Universitat Nova Historia

En el marc de la 6a Universitat Nova Història de Montblanc, homenatge a En Ramon Payàs, membre de la Junta Directiva de Reagrupament i difusor de les «Homilies d’Organyà, que ens ha deixat fa unes setmanes.

A càrrec d’En Josep Sort , historiador i president de Reagrupament i de Na Teresa Casals , Creu de Sant Jordi i associada a Reagrupament.