Joan Carretero: "La imatge d'Artur Mas reflecteix la força del projecte català des del punt de vista internacional"

Acte conjunt del Col·lectiu Praga i Reagrupament Independentista a Girona
Joan Carretero: "La imatge d'Artur Mas reflecteix la força del projecte català des del punt de vista internacional"
(Girona, 18-12-2013)

Aquest dimecres a Girona, va tenir lloc un acte organitzat conjuntament pel Col·lectiu Praga i Reagrupament Independentista, amb l’objectiu de presentar a la ciutat i difondre el postulat, d’aquest col·lectiu de juristes compromesos amb el procés nacional català, que comparteixen la opinió que el poble de Catalunya pot exercir el dret a decidir el seu futur polític, sense necessitat de cap reforma legislativa.

A l’acte hi varen assistir una cinquantena de persones i varen intervenir-hi per part del col·lectiu de juristes, la Dra. Gemma Geis, professora lectora de Dret Administratiu de la UdG i membre del Col·lectiu Praga i per part de Reagrupament, el seu president Joan Carretero. Va presentar i moderar l’acte la Coordinadora de Reagrupament del Gironès i el Pla de l’Estany, Rosa Cruz. Malauradament, per circumstàncies absolutament fortuïtes, finalment no es va poder desplaçar a Girona el Dr.  Xavier Bernadí, professor de dret administratiu de la UPF i membre de la comissió permanent del col·lectiu Praga; ambdues entitats, davant d’aquesta desafortunada absència i vist l’ interès que va despertar l’acte, es varen emplaçar a fixar una nova data, per celebrar un nou acte dintre els primers mesos del nou any.

La sessió va començar amb un parlament de benvinguda a càrrec de Rosa Cruz, que va destacar la rellevància de l’acte i la seva temàtica, després de l’anunci de la pregunta i la data per a la celebració de la consulta, resultant de màxima rellevància conèixer els arguments, jurídicament fonamentats, que demostren que la consulta sobiranista es pot celebrar dins l’actual marc constitucional.

A continuació va parlar la Dra. Gemma Geis, que va centrar la seva intervenció en exposar als assistents qui és i què promou el Col·lectiu Praga, explicant que en aquests moments l’integren quaranta-nou juristes, la majoria d’ells acadèmics de les diverses universitats catalanes, un grup políticament  plural que actua amb independència d’institucions públiques, privades i partits; la Dra. Geis va continuar el seu parlament explicant que el nom del col·lectiu no fou triat a l’ atzar, sinó que el prenen de la ciutat que, des de l’ any 1992, és la capital de la República Txeca, un del estats resultants de la separació pactada i pacífica de l’antiga Txecoslovàquia. Va continuar la seva intervenció donant a conèixer quins són els cinc grans eixos que fonamenten la visó i convicció del col·lectiu: la involució recentralitzadora per part de l’estat espanyol, fent esment a la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010 que deixava en paper mullat l’ Estatut del 2006, aprovat pel Parlament de Catalunya, les Corts Generals espanyoles i referendat pel poble de Catalunya; la inviabilitat de l’actual sistema autonòmic per assolir el lliure desenvolupament de Catalunya, descartat precisament per aquesta sentència; l’existència d’una majoria favorable al dret a decidir a Catalunya, visualitzat en les massives manifestacions del 10 de juliol de 2010 i 11 de setembre de 2012, que mostren l’ existència d’ una àmplia majoria social favorable a l’exercici del dret a decidir; que el dret no ha de constituir cap obstacle ni impediment per aquest procés, sinó un mitjà per canalitzar-lo i fer-lo possible; consideren que tots som responsables a l’hora de lluitar per un futur digne pel nostre poble i que, com a juristes, també han de ser coprotagonistes actius del procés democràtic d’exercici del dret a decidir. La jurista va acabar el seu parlament destacant la transcendència de l’existència del col·lectiu, mostra evident que el procés cada vegada implica a més sectors, ressaltant que fa tan sols quatre o cinc anys, hagués estat impensable pensar en l’existència d’un grup de juristes com el Praga.

Tot seguit, Joan Carretero, president de Reagrupament, va reconèixer l’esforç per posar en evidència que l’entorn legal no suposa cap obstacle per celebrar la consulta, però va afirmar que, això no feia més que reafirmar la motivació estrictament política, a la negativa del govern a permetre la celebració de la consulta. Va seguir explicant que Catalunya estava vivint un procés únic i diferent, ja que contràriament al que passa en altres indrets, aquí és el poble que massivament està empenyent als polítics perquè treballin per la seva llibertat. En aquest sentit, va destacar la figura del president Mas, tant pel seu compromís amb el poble, com pel seu coratge a l’hora d’afrontar el lideratge d’aquest procés, fent reflexió que, tot i que a nivell intern és molt important la unió dels partits polítics que avalen el procés d’autodeterminació, des del punt de vista internacional, és la imatge d'Artur Mas la que reflecteix la força del projecte català i, per tant, cal vigilar que estigui convenientment reforçada pel resultat a les urnes. També va donar el seu punt de vista de que, el més probable és que s’impedeixi celebrar la consulta i que la única forma de tirar endavant amb el compromís adquirit amb el poble, sigui efectuar una Declaració Unilateral d’Independència prèvia al referèndum, per tal de traslladar el problema al marc internacional.

IMAG0614

L’acte es va acabar amb el torn de preguntes, tant adreçades al Col·lectiu Praga com al president Joan Carretero, que va ser aprofitat amb profusió pels assistents, el que demostra l’interès de la gent, en esvair els dubtes que planteja el procés d’alliberament nacional que hem encetat.

3.781 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament