Joan Carles I abdica en el seu fill Felip

L'abdicació podria fer accelerar la data del referèndum d'autodeterminació de Catalunya
Joan Carles durant el seu missatge d'aquest Nadal 2012, l'últim en que haurà fet com a rei d'Espanya
(Madrid, 28-12-2012)

Joan Carles I, rei d'Espanya d'ençà de la mort del general Francisco Franco, que l'havia designat com a successor seu, ha renunciat a la corona espanyola que ha ostentat durant 37 anys. Ho ha fet abdicant a favor del seu fill Felip de Borbó i Grècia, el qual haurà d'acceptar el càrrec i prestar el preceptiu jurament davant les Cortes Generales , per esdevenir el nou cap de l'Estat, com estableix l'article 61 de la Constitució espanyola.

La notícia, que s'ha conegut fa uns pocs minuts per mitjà d'un comunicat molt breu emès per la casa reial espanyola, ha causat una gran sorpresa que -segons unes primeres informacions- també hauria afectat el mateix president del Govern espanyol, Mariano Rajoy. El gest del fins ara cap d'Estat hauria causat malestar a La Moncloa, tant per no haver-ho consultat prèviament com pel fet que ho consideren precipitat, atès que no s'ha promulgat encara la Llei Orgànica que desenvolupi l'article 57.5 de la Constitució espanyola sobre les abdicacions i renúncies reials. Tot i així, fonts governamentals han expressat "el més escrupolós respecte constitucional per la decisió de S.M. Joan Carles" i han posat èmfasi que aquesta ha estat motivada "per raons de salut", cosa que el comunicat monàrquic no aclareix del tot.

Insistents rumors d'abdicació durant el 2012, l'annus horribilis  de Joan Carles

Aquest any 2012 ja hi havia hagut insistents rumors que Joan Carles I podria abdicar que havien arribat fins a la premsa espanyola d'informació general a la primavera, coincidint amb l'incident de la cacera africana. De fet, alguns mitjans asseguren que Joan Carles tenia intenció d'abdicar llavors, però fou el seu hereu, l'actual príncep d'Astúries, qui va persuadir-lo de no fer-ho en un moment que no es considerava apropiat per al successor.

Certament, el 2012 es pot qualificar com l'annus horribilis  del rei espanyol: el processament del seu gendre, Iñaki Undargarín, amb el qual el monarca mantenia millors relacions que amb el seu mateix fill; l'afer de la caça de l'elefant a Botswana i l'obligació de demanar disculpes que ell va viure com una greu humiliació -sembla que fou imposada, precisament, pel seu fill Felip-; la mala imatge provocada pel seu distanciament de la reina Sofia i la seva amistat amb Corinna zu Sayn-Wittgenstein, que el va acompanyar en la ja cèlebre i -pel que sembla- fatídica cacera africana; la manifestació a favor de la independència de Catalunya, que va molestar molt al rei fins al punt d'inaugurar una secció de cartes amb la famosa referència a la "persecució de quimeres"; i, també, és clar, el seu estat de salut, més greu del que sembla, no tant per les seves caigudes, sinó per les diverses operacions a què s'ha hagut de sotmetre. 

L'abdicació podria fer accelerar la data del referèndum d'autodeterminació de Catalunya

L'abdicació de Joan Carles podria tenir significatives repercussions a Catalunya, on tot just acaba de prendre possessió el nou Govern de la Generalitat amb un programa i un acord parlamentari que preveu la celebració d'un referèndum d'autodeterminació. Fonts properes a Presidència, han afirmat que actuaran amb tota cautela i responsabilitat. No obstant això, han admès informalment que "no té sentit que prengui possessió un nou cap d'Estat, quan una part d'aquest Estat ha de consultar democràticament el poble sobre si ha de deixar de ser-ne part". Una via de solució, que les mateixes fonts dubten que fos acceptada pel Govern espanyol, podria ser que Felip, com a successor de Joan Carles I, prengués possessió tan sols com a monarca d'Espanya, deixant de banda Catalunya i respectant el procés democràtic iniciat. La contrapartida seria accelerar la data de la consulta, que no hauria d'esperar al 2014 i podria tenir lloc al mateix 2013.

Joan Carles abandonarà Madrid com a residència

Joan Carles de Borbó fixarà la seva residència entre Mallorca i la capital d'Holanda, Amsterdam. La tria d'aquests llocs -segons fonts coneixedores de la casa reial- pretén deixar el camp lliure al successor Felip, el que preferiria que el seu pare no circulés per la capital de l'estat i per tot el territori peninsular. L'elecció d'Amsterdam s'explica per les excel·lents relacions que els Borbó mantenen amb la reina Beatriu d'Holanda, amb qui els uneix llaços de parentiu i d'amistat. Curiosament, l'actual reina Beatriu va pujar al tron holandès per l'abdicació de la seva mare, al reina Juliana.

4.936 lectures

Comentaris (2)

Tant de bo
Tant de bo fos veritat, malgrat que em sembla que el fill pot ser pitjor que el pare.
Bona innocentada
Ha ha, bona innocentada! Aquest no abdicaria ni agonitzant amb aiguarràs!!

Total 2 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament