Escòcia i Alemanya reactiven la mateixa qüestió que Reagrupament va presentar a la Comissió Europea l’abril de 2012

"Un grup de ciutadans encapçalats per Joan Carretero vam demanar a la UE que adoptés les modificacions pertinents de l’ordenament jurídic de la UE per tal d’adequar-se a la nova situació derivada d’una secessió democràtica en un territori de la Unió Europea que volgués seguir essent-ho"
Logotip de la campanya sobre la Iniciativa Ciutadana Europea que Reagrupament va impulsar l'abril del 2012

Aquesta setmana, un eurodiputat escocès, David Martin,  ha reactivat en el Parlament Europeu la qüestió clau de la pertinença a la Unió Europea dels territoris d’Estats membres de la UE que en un futur proper previsiblement se secessionaran i esdevindran un Estat de dret i que volen seguir essent membres europeus, és a dir, la qüestió pendent de l’ampliació interna de la Unió Europea.

Martin demanava de fer un informe sobre les conseqüències de la secessió d’un territori d'un estat membre pel que fa a la pertinença a la Unió Europea, en concret plantejava “Quin estatus tindria dins la Unió Europea un territori que s'hagi secessionat d'un estat membre?”.  I el Parlament Europeu li ha negat, adduint manca de temps material, atès que hi ha eleccions europees... el mes de maig de 2014! O sigui, que l’informe es preveu llarg d’elaborar. 

A més, la Unió Europea respon que no considerarà la possibilitat que es doni cap secessió en el si de la UE, fins que algun govern estatal li ho pregunti. És per això que Alex Salmond està pressionant el Govern de Cameron perquè encarregui a la Comissió Europea un informe sobre “la continuació com a membre de la Unió Europea d'una Escòcia independent”.

D’altra banda, aquest mes d’agost s’ha fet públic un informe de l'Institut Alemany de Política Exterior –institució considerada un think tank  del govern alemany- sobre les conseqüències de la secessió de Catalunya. L’informe és bàsicament descriptiu del moment actual de Catalunya. Parteix de la carta que Artur Mas va enviar a Rajoy i planteja novament la mateixa qüestió que ha de resoldre la UE: “Qui reconeixeria una nova Catalunya Estat en virtut del dret internacional?”. No dóna cap resposta, simplement ho planteja. Planteja algunes situacions europees i d’altres consideracions, tot i que al meu entendre, aquesta pregunta és la clau.

De fet, aquesta pregunta de l’informe alemany s’enllaça amb la resposta que va donar la Comissió Europea a Reagrupament a la Iniciativa Ciutadana Europea que vam presentar un grup de ciutadans, representats pel president de Reagrupament, Joan Carretero, el primer dia que era possible fer-ho, és a dir, el dia 1 d’abril de 2012 .  En concret, vam demanar a la UE que adoptés les modificacions pertinents del conjunt de normes de l’ordenament jurídic de la UE per tal d’adequar-se a la nova situació derivada d’una secessió democràtica en un territori de la Unió Europea que volgués seguir essent-ho.  La Comissió Europea va ser molt clara en la resposta que deia textualment "en el cas d'una secessió d'un Estat membre, la solució es trobaria i negociaria dins l'ordenament jurídic internacional”   (podeu llegir el document en aquest mateix web ).

És evident que la Unió Europea haurà de resoldre l’ampliació interna en un futur molt proper. També és significatiu que la primera petició de resolució  d’aquesta qüestió únicament política, sorgís justament de la ciutadania, que en democràcia -valor fundacional de la Unió Europea- és la dipositaria de la sobirania.

No és possible entendre la Unió Europea sense el respecte als principis democràtics, i tampoc es pot entendre que la Unió Europea no respectés les decisions i processos democràtics dels seus ciutadans. 

I al meu entendre, aquesta serà la clau de la resposta de la Unió Europea.

Abans, però hem de dur a terme la secessió de Catalunya.

Més informació:

3.665 lectures

Comentaris (1)

Restituir la sobirania de Catalunya, no secessió.
No es tracta de secessionar allò que mai s'ha unit voluntàriament, sinó de restituir la sobirania que el Regne de Castella va usurpar a la nació Catalana ilegítimament.

Total 1 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Carles Puigdemont ha de fer un "pas al costat"?
 Sí
 No
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament