Els independentistes denuncien que Espanya no vol donar explicacions sobre l'agressió d'un guàrdia civil

La delegada del Govern espanyol es nega a rebre els diputats de la coalició ERC-RCAT-CATSÍ amb relació a les vexacions contra el català
Els independentistes denuncien que Espanya no vol donar explicacions sobre l'agressió d'un guàrdia civil

A iniciativa d'Alfred Bosch, de Joan Tardà i de Teresa Jordà –com a diputats d'Esquerra- Reagrupament- Catalunya Sí al Congrés espanyol de Diputats–, aquest matí s'han presentat davant la Delegació del Govern espanyol a Catalunya, acompanyats entre d'altres, pel diputat d'Esquerra al Parlament, Pere Bosch i per membres de SI, amb l'objectiu de reunir-se amb la delegada del Govern espanyol a Catalunya per demanar explicacions pels insults i per les agressions físiques que va patir divendres un ciutadà a l'aeroport de Barcelona per part d'un agent de la guàrdia civil pel fet de de parlar-li en català.

Però no ha estat possible la reunió perquè personal de la delegació ni tans sols han permès l'entrada a l'edifici als diputats. 'Són fets molt lamentables. Diputats del nostre Parlament i diputats catalans al Congrés hem estat pretesament humiliats en barrar-nos el pas. Això no es pot permetre i fem una crida a la ciutadania que rebel·li davant d'aquest fet inadmissible'.

Tardà ha denunciat que la nova delegada del govern espanyol a Catalunya no té cap voluntat política per defensar els drets lingüístics dels catalans. 'La llei ens empara i si es permet vulnerar els nostres drets lingüístic és perquè hi ha voluntat política de permetre-ho. No han depurat de persones gens democràtiques els cossos de la guàrdia civil i de la policia nacional'. Esquerra ja ha endegat diferents iniciatives parlamentàries perque s'obri una investigació dels fets i ha demanat la compareixença de la Delegada al Parlament. 'No podem admetre que els drets lingüístics siguin vulnerats per aquells que teòricament han de protegir la ciutadania. Fem una crida a no baixar la guàrdia i la delegada del Govern ha de donar la cara i s'ha de comprometre que fets com aquests no es repeteixin' ha manifestat Tardà que també ha avançat que es demanaran explicacions al ministre d'Interior, el català Jorge Fernández Diaz en una propera compareixença.

Tardà ha recordat que fruit de la feina parlamentària es va aconseguir que dues lleis, la del 'Régimen disciplinario del Cuerpo Nacional de Policia' i la del 'Régimen disciplinario de la Guardia Civil' incloguessin, en l’article 7 è('Faltas muy graves) pel que fa al de la policia i en el 7.4 quant a la guàrdia Civil, el següent redactat: 'Toda actuación que suponga discriminación por razón de origen racial o étnico, religión o convicciones, discapacidad, edad u orientación sexual, sexo, lengua, opinión, lugar de nacimiento o vecindad, o cualquier otra condición o circunstancia personal o social'. Les dues lleis, alhora, contemplen que les faltes molt greus poden comportar respecte al policies separació del servei, suspensió de funcions des de tres mesos fins a un màxim de sis anys i el trasllat forçós. I respecte al guàrdies civils, el mateix o pèrdua de lloc en l’escalafó.

Diputats del Parlament i del Congrés signaran una nova sol·lícitud d'entrevista perquè la delegada els rebi.

9.671 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de República?
 SÍ
 NO
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament