El professor Carles Boix presenta el llibre LA PORTA DE LA GÀBIA, la sentència del TIJ sobre Kosovo

A més del catedràtic de la Universitat de Princeton, hi participaran el professor Antoni Abat i els advocats August Gil-Matamala i Jordi Cortada
La-Porta-de-la-Gàbia.jpg

És aplicable la decisió del Tribunal Internacional de Justícia sobre Kosovo a Catalunya? Fins a quin punt altres nacions poden optar per la via de la declaració unilateral d'independència? Quines són, a partir d'ara,  les condicions per exercir el dret a l'autodeterminació?

Aquestes són algunes de les preguntes que es planteja aquest llibre i que responen els professors Carles Boix i Antoni Abat, i l'advocat August Gil-Matamala. Inclou, a més, per primer cop, la traducció íntegra al català de la decisió del Tribunal Internacional de Justícia de 22 de juliol de 2010 sobre Kosovo. El llibre es presenta el proper dijous, dia 3 de març,  a l'Auditori de la Facultat de Comunicació de Blanquerna (carrer Valldonzella, 12, 08001 Barcelona).

“El Tribunal estima que el dret internacional general no comporta cap prohibició aplicable a les declaracions d'independència. En conseqüència, conclou que la declaració d'independència del 17 de febrer de 2008 no ha violat el dret internacional general” (Tribunal Internacional de Justícia, 22 de juliol de 2010).

“El Tribunal abraça una interpretació flexible i liberal de l'ordre jurídic modern segons la qual allò que no és prohibit és permissible. Aquesta interpretació estrictament racional del principi de llibertat i, per tant, de la relació entre aquesta darrera i la llei, obre les portes a la possibilitat de l'exercici d'autodeterminació fins i tot quan les condicions que el precipitin no coincideixin exactament amb els paràmetres definits per les Nacions Unides” (Carles Boix)

“A diferència de Sèrbia, Rússia i Espanya, el TIJ qualifica les declaracions unilaterals produïdes sense violència com a respectuoses amb el dret internacional” (Antoni Abat)

“La decisió sobre el cas de Kosovo obre el pas a la possibilitat de desenvolupar, doctrinalment i en el dret positiu internacional, el concepte del dret d’autodeterminació dels pobles com un dret universal, i de  determinar-ne les condicions, requisits i extensió del seu exercici” (August Gil Matamala)

8.550 lectures

Comentaris (5)

no canviarem mai...
Em sembla de mal gust, i fins i tot de mala educació, fer correccions ortogràfiques a algú que opina de manera justificada sobre un assumpte com aquest. La riquesa intel·lectual d'una persona (i per exntensió d'un poble) no es mesura en com diu les coses, sinó quines són les idees que transmet. A més, una persona deslegitimitza els seus arguments quan utilitza paraules desqualificants que no aporten res a la discussió. Joan, els què hauries de fer és desqualificar els arguments de'n Carles rebatents-los, no pas insultant-lo a ell. Així no arribarem mai enlloc...
Mots i mons
Jo encara diria més:

"amb comte" ha de ser "amb compte"
"te" ha de ser "té"
"a mes" ha de ser "a més"
"es" ha de ser "és"
"es una part molt estimada d'ella" ha de ser "n'és una part molt estimada"
"majoría" ha de ser "majoria"
"independencia" ha de ser "independència"
"altre cosa" ha de ser "altra cosa".

Salveu el mots, ens deia l'Espriu com a llegat. Sense ells no hi ha pàtria per salvar.
Doncs em reitero
Joan, t'agraexo les teves correccions gramaticals. De segur que ara pots trovar mes. Tambè tu parlas del Vallès Oriental qun jo deia l'Occidental. Tots ens equivoquem.
Però el tema de fons es l'independencia de Kosovo. Molta gent amb un coneixement superficial de l'historia pot pensar que Kosovo es a Sèrbia el que Catalunya es a Espanya, i això no es cert. La meva opinió es que Kosovo es a Sèrbia el que el Baix LLobregat es a Catalunya. I comprenc que algú no estigui d'acord, però m'agradaría que l'argumentés, i no que digui simplement que no val la pena discutir-ho. Pot ser aquesta actitud no més amaga una manca d'argumentació.
Pot ser que no m'hagis entés (o que jo no m'hagi expresat bè). Amb el que dic, no pretenc que tinguém por de la nostra independència. Solsament dic que el cas de Kosovo no es com el de Catalunya.
Kosovo
L’argument d’en Carles em recorda allò que, amb murrieria, utilitzen molts unionistes a l’hora de desaprovar l’independentisme. La por que el Baix Llobregat o el Vallès Oriental declarin la seva pròpia independència és veritablement ridícula i mai no hauria d’afeblir el nostre desig d’emancipació nacional. No val la pena perdre-hi el temps discutint-ho.
Una de les coses que els catalans hem també d’aconseguir és la d’alliberar-nos, en la nostra escriptura, dels castellanismes que ens envaeixen. Per exemple:
“Jo aniría” , s’ha d’escriure : “jo aniria”.
“Ejemple”, ha de ser : “exemple”.
“Qué”, ha de ser : “què”.
“Inmigració”, ha de ser : “immigració”.
“Semblaría”, ha de ser : “semblaria”.
“Declaresin”, ha de ser : “declaressin”.
“”Englobès”, ha de ser : “englobés”.


Alerta amb Kosovo
Jo aniría amb comte de posar Kosovo com un ejemple per Catalunya, doncs no te res a veure. Kosovo forma part de Sèrbia, i mes a més es una part molt estimada d'ella. Posteriorment es va implantar inmigració albanesa, fins a ser majoría.
Qué ens semblaría si a una Catalunya independent el Baix Llobregat i el Vallès Occidental declaresin la independencia de Catalunya? I si englobès la muntanya de Montserrat?
Doncs el cas de Kosovo es el mateix. Altre cosa es l'argumentació jurídica, on no entro, però el referent de Kosovo com ejemple, no m'agrada gens.

Total 5 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Carles Puigdemont ha de fer un "pas al costat"?
 Sí
 No
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament