Adéu a Joan Vergés

En record del poeta Joan Vergés Calduch
Adéu a Joan Vergés

Poetes immortals  

Hi ha poetes
que es diuen immortals 
perquè res no els afecta.
Planxats i clenxinats
tenen dolços esclats
i fan el seu paper 
de poetes de bé.

Hi ha poetes 
que es diuen intemporals
i només els captiva 
la rosa,
l’alosa
o la paraula viva.

I si parlo d’això 
és perquè hi ha poetes 
que es diuen immortals
perquè toquen timbals
i trompetes.

Jo els conec 
de quan era un noiet.
Una tarda,
armats dels instruments, 
em van venir a buscar 
i vam anar tots junts
a la casa de la vila.
Recordo l’espinguet,
i les roses a la paret,
i la música del sonet,
i el vi ranci, i el pastisset,
i el somriure de l’alcaldessa.

No vaig tornar-hi més.
Deu ser per això
que, quan em troben pel carrer,
certs poetes immortals
no em saluden.

Joan Vergés Calduch

2.740 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Carles Puigdemont ha de fer un "pas al costat"?
 Sí
 No
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament