85 milions d'euros a les escombraries

Desmantellen el tren més ruïnós d'Espanya que va inaugurar Alberto Ruiz Gallardón com a president de la Comunidad Autónoma de Madrid
Estat actual de l'estació de Rodalies de San Martín de la Vega, ja gairebé desmantellada. JAVIER BARBANCHO

Era una línia morta des de fa un any i ara serà una línia invisible. El ramal de 15,3 quilòmetres de Rodalies (C-3a) entre Pinto, el Parc de la Warner i San Martín de la Vega, que va quedar sense servei a l'abril de 2012, està sent desmantellat completament després de la seva inauguració l'abril del 2002, un mes abans de l'obertura del Parc Warner, i una inversió de 85 milions d'euros.

Els operaris d'Adif han desballestat ja tots els pals i la catenària (la línia aèria que transmet energia elèctrica al tren), i en els pròxims dies trauran totes les vies per on circulava el tren més ruïnós d'Espanya (només 190 viatgers al dia i un cost anual de tres milions d'euros). També s'han retirat les cobertes del baixador del Parc de l'Oci i els propers dies procediran a fer el mateix al final de la línia, l'estació de San Martín de la Vega.

Ha estat la Comunitat de Madrid la que ha ordenat a Adif el desmuntatge de la infraestructura ferroviària. L'organisme dependent de Foment utilitzarà tot el material per fer-lo servir en altres línies que necessiten un rentat de cara. «Les vies i la xarxa elèctrica estan en bon estat i seran aprofitades en llocs on ja estan molt velles», han afegit diversos operaris d'Adif.

La Conselleria de Transports justifica l'operació a causa del saqueig que patia la línia des de fa diversos mesos. Els lladres havien començat a emportar-se pals de ferro, coure i cables. A més, les dues estacions estan totalment espoliades pels lladres que s'han emportat marcs, portes, ascensors, taulers, bancs i tot el que hi havia de valor. A l'estació del Parc de l'Oci (la que està prop de la Warner) ja s'han desmuntat les cobertes i això mateix es farà a l'estació propera a San Martín de la Vega.

En tot just dos mesos no quedarà ni rastre d'una línia que va costar 85 milions d'euros l'any 2002 i que va inaugurar el Govern d'Alberto Ruiz-Gallardón per atendre la demanda de viatgers que acudirien al Parc de la Warner. La línia era mantinguda per la Comunitat de Madrid encara que l'explotació era a càrrec de Renfe. Una infraestructura mastodòntica, es tractava d'una via doble electrificada, que es va anunciar amb magnificència i amb un gran desplegament mediàtic.

Era l'any 2002 i la febre d'or semblava arribar a San Martín de la Vega. Una línia de Renfe de 85 milions d'euros, una autopista en què es van invertir 25 milions i un parc temàtic (el major parc d'oci d'Europa, deien els cartells) en què es van invertir 390 milions d'euros.

Fins i tot, el mateix Ajuntament de San Martín de la Vega va aportar 17,7 milions per al cofinançament de les obres de la línia a canvi que s'inclogués el municipi a la xarxa de Cercanías  de Madrid.

La línia C-3a es va projectar com un enllaç independent de la C-3, amb la qual es connectava a l'estació de Pinto. Per no construir trens específics d'aquest ramal, es va signar un conveni amb Renfe per emprar el seu material rodant. És per això que els viatgers procedents d'Atocha-Cercanías havien d'arribar primer a Pinto i canviar d'andana per efectuar l'enllaç. Amb tot, l'entorn de l'estació de Pinto va ser reformat, amb una bifurcació preparada per permetre fins i tot trens directes Madrid-San Martín. Per això en temporada alta del Parc Warner es van noliejar trens 'charter' que, partint de Chamartín, feien parades exclusivament a Nuevos Ministerios, Sol, Atocha-Cercanías, El Casar, Pinto, Parque de Ocio i San Martín de la Vega, sense necessitat de fer canvi de tren.

La decadència del projecte ferroviari va ser proporcional al fracàs de les expectatives posades al parc de la Warner. L'esperat mannà no va arribar i la ciutat de Piolín no va aconseguir l'esplendor esperat. En el seu entorn es van difuminar els hotels i una nova ciutat residencial. També es va arribar a pensar a perllongar la línia a altres pobles propers. Però tot se'n va anar en orris.

Deu anys després de la inauguració del tren a la Warner i a causa de la baixa demanda de viatgers, el Consorci Regional de Transports va decidir-ne el tancament definitiu. Era desembre de 201, el tren només tenia una mitjana de 190 viatgers diaris i el seu manteniment costava tres milions d'euros.

El procés de desmuntatge de la línia, paral·lela a la M-506, està sent molt complicat pel fet que cal emprar unes màquines especials: una dresina  i una retroexcavadora giratòria, aquesta última amb pinça de desballestar, per a l'eliminació total de la catenària.

En els propers dies els operaris procediran a desmuntar les vies del tren ensamblades cada 18 metres. «Serà una tasca difícil però serviran per a altres línies ja que estan molt noves i gairebé sense ús».

Des del PSOE estan indignats amb aquest desmuntatge ja que asseguren que s'han llençat milions d'euros «a les escombraries». «Caldrà demanar responsabilitats a algú per aquest fracàs, no estem per llençar tants diners», asseguren.

Els que també estan enfadats són els antics propietaris dels terrenys expropiats per a realitzar aquesta obra que ja en el seu dia es van queixar pel preu pagat per la Comunitat pels seus terrenys.

Ara queda per determinar què es farà amb els 15 quilòmetres de via desmantellada i amb tots els ponts i passadissos aixecats per aquesta descomunal infraestructura.

3.633 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament