«Unitat per Barcelona és l'independentisme constructiu»

Entrevista a Ignasi Planas, número 1 de Reagrupament a Barcelona i quart d'Unitat
Ignasi Planas

Ignasi Planas (Barcelona,1971), és fill de forners, treballa d'advocat, ha fet de jutge a Girona i juga a rugbi, de fet és president de la Federació Catalana d'aquest esport. Políticament ha estat conseller nacional de CDC, president de l'associació Catalunya Estat Lliure i membre de Reagrupament des de 2009.  Convençut de la unitat com a vehicle per la independència i, a diferència del seu cap de files, Joan Carretero, creu que el flanc municipal és imprescindible per assolir la plena sobirania. Ens atén al seu despatx professional, entre una reunió i una visita. Té feina, molta i li agrada llegir Sunzi. Està convençut que el PSC és l'enemic a batre, i que a l'independentisme no hi ha mala llet, sinó determinació.

-  Vostè prové de Convergència, passa per Rcat i ara a Unitat per Barcelona, l'eclèctica independentista, com s'explica aquesta evolució?
Si hi ha un fil argumental en la meva biografia política és l'independentisme. Primer a Convergència Democràtica de Catalunya, després a Reagrupament i ara en aquesta coalició -Unitat per Barcelona- que està al servei de l'independentisme.
 
- El mercat electoral de l'independentisme ha patit una eclosió, hi ha molta marca a les lleixes dels electors, què aporta Unitat per Barcelona com a plus?
Precisament unitat. La lliçó del 28 de novembre és clara: la gent reclama unitat. Si a un cantó de la balança posem les darreres eleccions al Parlament i a l'altra les consultes la conclusió és aclaparadora: l'independentisme a Catalunya existeix, i ara falta saber-lo vehicular. Aquest inici de coalició d'unitat, de generositat entre els partits independentistes que van concórrer per separat el 28 de novembre és un pas important en la bona direcció.
 
- Perdoni, ja sé que vostè prové de CDC, però Reagrupament - la seva actual formació- neix com una mena d'escissió d'Esquerra, i li pregunto: per aquest viatge feien falta aquestes alforges?
Sí. La història jutjarà, però fixeu-vos que ara per ara ningú es planteja que Rcat formi part o sigui una part íntegre d'Esquerra. Són dues entitats de caràcter diferent, amb una estratègia diferent i una manera de fer diferent. I malgrat això, han unit forces per afavorir l'independentisme. Es renuncien a postulats individuals, i en base idees diferents ens complementem.
 
Però vostè creu que des dels ajuntaments s'arriba a la independència? Li ho pregunto perquè el líder de la seva formació, Joan Carretero no pensa així?
Sí, Carretero i molts alcaldes. La percepció és que la feina d'un alcalde és gestió i res més. Crec que aquest postulat és un error si ho analitzem des d'una perspectiva. Primer, a l'art de la Guerra de Sunzi, és que mai pots desaprofitar cap flanc, i la política és un flanc més, molt important. L'Ajuntament de Barcelona ha estat un enemic i sabotejador de la consulta del passat del 10A, i guaiti l'èxit. Imaginem ara haver celebrat la consulta amb un govern que no s'hi hagués oposat. A la independència s'hi arribarà des de casa, des dels barris, des del Govern, des del Parlament i des dels ajuntaments.
 
-Així creu que l'Ajuntament de Barcelona els darrers anys ha estat un enemic de l'independentisme?
Sí. El PSC en el seu conjunt ha actuat contra l'independentisme.

- Llavors com s'explica el suport exprès o tàcit del seu actual cap de files, Jordi Portabella, a la gestió de Jordi Hereu aprovant tots els pressupostos?
Fa quatre anys, Jordi Portabella i ERC es van adonar que la formulació teòrica del tripartit no funcionava. Fa quatre anys que no hi ha tripartit a Barcelona, governen PSC i ICV. A més el PSC ha evolucionat cap a la seva branca més rància. La decepció d'Esquerra a l'Ajuntament ha vingut per la manca d'ambició nacional del PSC i a l'hora representa haver entès aquesta lliçó fins i tot abans que els resultats electorals ho certifiquessin.

-  El dia que es va presentar l'acord entre ERC i Rcat a Barcelona, Rut Carandell va postular RCat com una vàlvula de seguretat per no reeditar el tripartit, avala aquesta garantia?
L'alcalde de Barcelona el decideixen els ciutadans. Això és una obvietat, el que guanya té un peu i mig dins l'alcaldia. Si guanya Jordi Hereu o Xavier Trias ho decidiran els ciutadans, si no guanyem nosaltres... A partir d'aquí la feina d'Unitat per Barcelona hem de ser la garantia d'ambició nacional. Nosaltres intentem una tercera via, sense ser una crossa de ningú, però si marcar polítiques. També pot ser que el Sr. Trias s'estimi més pactar amb el PP, i que el bipartit PSC i ICV-EUiA aguantin.

- Unitat per Barcelona seria la primera prova de la traducció política del moviment de les consultes sobiranistes?
Som fruit de les consultes, de les eleccions del 28N i de la manifestació del 10 de juliol. Aquests tres fets ens han convençut de la necessitat del pacte i la unitat. Que serà demà? No ho sabem, però la línia està marcada.
 
- Vostè és el president de la Federació Catalana de Rugbi. Diuen que aquest és l'esport de rufians jugat per cavallers, si segueix aquest símil com definiria la política?
Riu  . A la política hi ha molt mala llet, com entre els esportistes i els advocats, la meva professió. La política és una balança entre els egos i l'esperit de servei que els ciutadans han de discernir quina és la justa mesura d'aquesta justa mesura. I això és difícil i cansat. Quan la balança bascula cap els egos i els interessos de partit, la gent se'n cansa i avisa que l'esperin per aquest camí. Per tant s'ha de notar a l'Ajuntament la regeneració democràtica que postula Reagrupament.

 - Home, però no em dirà que a la llista d'Unitat per Barcelona no hi egos, o creu que s'han superat?
S'han superat. La llista demostra que en aquestes eleccions el projecte s'ha posat per davant de les persones i que l'objectiu és de país i no de país, i hem cregut en el nosaltres abans que en el jo. Sobretot en la lleialtat i col·laboració de la feina interna de la coalició, que és allò que molt sovint el públic no veu.
 
- Ha parlat de mala llet com un element quotidià de la política. Però potser en el món independentista de mala llet n'hi ha massa. Creu en aquesta psicologia de "canalitzar la malla llet per sobreviure"? O en tot cas, pot Unitat per Barcelona canalitzar aquesta mala llet?
No és cert que a l'independentisme hi hagi mala llet. El que passa és que els que defensen la independència són persones determinades. Al capdavall, estem plantejant una qüestió revolucionària com és crear un estat separant-lo d'un estat imperialista. Per tant, o hi anem seriosament o més val no posar-s'hi. Aquesta idea del català emprenyat pot ser certa, però és negativa. La proposta de l'independentisme ha de ser integradora, constructiva i amb sentit cultural, econòmic, polític i social. La crisi econòmica a Catalunya és culpa directe de la circumstància de ser espanyols. Això ho podem assumir emprenyats o determinats en la possibilitat de viure millor. Això és una proposta constructiva, no de mala llet.

- Així definiu Unitat per Barcelona com l'independentisme constructiu?
Sí, m'agrada molt i és cert. Ja hem provat massa coses, i ara tenim molts arguments perquè l'independentisme esdevingui un projecte de present, de futur i constructiu.  
 
Molta sort, sr. Planas
Gràcies

11.172 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament