"Per desnivell i per potència, en el seu moment, la central de Cabdella, va ser la més important del món"

Entrevista a Jordi Barbal
"Per desnivell i per potència, en el seu moment, la central de Cabdella, va ser la més important del món"

Parlem amb Jordi Barbal i Farrero, reagrupat de primera hora i una de les persones que més ha contribuit a fer de Reagrupament Independentista Pallars el que és ara: una de les comarques més actives i amb més associats.

En Jordi, que és un gran coneixedor del territori, acompanya als reagrupats que han triat fer l'excursió a l'Estany Gento durant la reagrupada al Pallars d’enguany i els hi explica moltes curiositats, que valen la pena conèixer.

Equip de premsa de Reagrupament . D'on venia la gent que va participar a l'excursió? En sabien alguna cosa de l'estany?

Jordi Barbal. Hi havia gent de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. Alguns coneixien que hi havia un cable, un telefèric, que hi ha un llac i que és una zona lacustre important, però la majoria no hi havia estat. Vàrem pujar al telefèric i varem baixar caminant, i aleshores va ser quan varem aprofitar per explicar tota l'aventura elèctrica que es va anar gestant a principis del segle XX. Vàrem agafar el cable aeri a la presa de Sallent, que el feien servir per transportar la maquinària i els materials quan varen fer el calat d'estany Gento, als anys vuitanta i després FECSA el va cedir a l'ajuntament i li van acoblar una  cabina. Ara es fa servir per a usos turístics a l'estiu.

EdP . Que hi ha al darrere d'aquesta aventura elèctrica que ens comentaves?

JB . A primers del segle XX un visionari de Barcelona, que em sembla que és deia Joaquim Riu, que havia estat a Suïssa i a Àustria, havia vist els potencials dels salts d’aigua per a generar energia elèctrica. Aquests salts d'aigua eren d'un quilòmetre de llargada de desnivell. Aquí, en canvi, el màxim que es feia era utilitzar els salts d'aigua dels molins, acoblant unes senzilles turbines "Francis" i una dinamo. Aquest senyor informant-se de l’orografia de Catalunya va veure que aquí hi havia uns llacs d’origen glacial i va proposar a una gent de Barcelona, suposo que de la burgesia industrial i de les colònies de vapor, que fessin una visita a la zona. Els va explicar les possibilitats, però se’n van riure una mica. Aquest senyor va continuar insistint i van fer una visita a un parell d’industrials d’origen suís, encara que aquestes són dades que caldria concretar més, i van aconseguir capitalitzar els previs.

Van venir els suïssos aquí i van fer càlculs d'enginyeria, van aconseguir finançament i el projecte va tirar endavant. Les obres van començar a l'any 1912 i van finalitzar dos anys més tard. Aleshores fou quan la central de Cabdella  va començar a funcionar. En aquell moment, per desnivell i per potència, era el salt més important del món. Les obres van ser importants. Comunicaven amb túnels subterranis que en principi van ser fets a mà i després, cap a mitja obra, amb compressors pneumàtics. La llargada total va ser d'entre 40 i 50 quilòmetres de túnel, que comuniquen una vintena de llacs, aprofitant els corrents naturals, per derivar sempre cap a un estany de regulació, que és el Fosser i d’allà sortir cap a Estany Gento per un túnel que cau en cascada, que és molt espectacular quan porta molta aigua. D’'Estany Gento surt un canal fins a una zona, la cambra d’aigües, on hi ha un edifici on s'hi ubiquen les vàlvules i allà sortia la canonada forçada, amb un desnivell de 1.000 metres fins a la central de Cabdella. La potència era tan gran que amb aquesta central sola van electrificar tot Barcelona i moltes fàbriques tèxtils.

EdP. Durant la Guerra Civil la central va ser objectiu de bombardejos.

JB .  Va ser bombardejada per l’aviació italiana. De fet van tirar bombes a la canonada forçada. En quinze dies la varen tornar a posar en funcionament, perquè a Barcelona li feia falta l’energia, però malgrat això, als anys de la Guerra Civil ja funcionava la central de Molinos i altres a la Vall d'Aran. Però hi ha un altre tema del que et voldria parlar...

EdP. Endavant...

JB. Els enginyers suïssos que varen venir eren una gent molt curiosa perquè el primer que van fer va ser condicionar bé a la gent del poble. A Cabella van construir cases de fusta, una petita serradora i una petita central hidroelèctrica per subministrar corrent a les zones de treball. L'enginyer encarregat dels treballs era el sr. Keler, que es va fer construir un xalet al refugi del Colomí, a 2.400 metres d'alçada, per poder dirigir les obres. Vivia en aquell indret hivern i estiu. Es va fer un funicular que pujava de la central a la cambra d'aigües, d'aquesta en sortia un tren, per sobre del canal, per poder pujar els materials a l'Estany Gento, d'allà sortia un altre aeri fins a l'Estany Tort i d'allà un altre fins a d’altres estanys. L'obra va durar pràcticament dos anys i tenien tal seguretat en els seus càlculs i en els seus sistemes topogràfics, que van començar totes les fases d'obra al mateix temps. Quan van acabar van prémer el botó i el sistema va funcionar amb una precisió... suïssa. Inclús ara ho mires i va ser un treball perfecte... com feien les preses de granit... Al poble de Cabdella de seguida van adoptar mesures socials.  Varen obrir un hospital perquè hi havia molts problemes de paràsits i de tifus, malalties pràcticament endèmiques; va fer una escola, un economat, un cine... Era l’enveja del Pirineu. Entre la gent del país va quedar la sensació de que eren "gent bona", i ells van agafar-li tal afecte a la comarca, que per exemple un dels enginyers ajudants, el sr. Matter, quan va acabar la seva vida laboral a Suïssa, es va venir a jubilar aquí i està enterrat al cementiri de la Torre de Cabdella. Un tal Rits ja no va voler marxar i es va quedar com a cap de la central i també va morir aquí i va deixar fills i néts... Aquí se la coneix com a l’aventura hidroelèctrica. Aquesta companyia després va passar a mans de FECSA i posteriorment aquesta va passar a mans d'ENDESA, que va acabar de matar aquesta aventura elèctrica de la que et parlava.

10.518 lectures

Comentaris (4)

L'Estany Gento és més elèctric que mai
L'estany Gento s'utilitza avui per a alimentar una turbina tipus Kaplan de 500 MW (la més gran de les hidràuliques a Catalunya), que s'utilitza per a generar electricitat a les hores punta de demanda i per a retornar l'aigua a l'Estany Gento a les hores de poca demanda. D'aquesta manera es guarda l'energia. De fet és avui per avui l'única manera de guardar energia en aquestes quantitats: no hi han acumuladors (piles) prou capaces ni s'ha desenvolupat la dissociació de l'aigua amb l'energia sobrant per a obtenir hidrogen, que es pot guardar i utilitzar com a combustible. Tot arribarà.
L'Estany Gento està més viu que mai
L'estany Gento s'utilitza avui per a alimentar una turbina tipus Kaplan de 500 MW (la més gran de les hidràuliques a Catalunya), que s'utilitza per a generar electricitat a les hores punta de demanda i per a retornar l'aigua a l'Estany Gento a les hores de poca demanda. D'aquesta manera es guarda l'energia. De fet és avui per avui l'única manera de guardar energia en aquestes quantitats: no hi han acumuladors (piles) prou capaces ni s'ha desenvolupat la disociació de l'aigua amb l'energia sobrant per a obtenir hidrògen , que es pot guardar i utilitzar com a combustible. Tot arribarà.
L'aventura elèctrica no està morta
L'estany Gento s'utilitza avui per a alimentar una turbina tipus Kaplan de 500 MW (la més gran de les hidràuliques a Catalunya), que s'utilitza per a generar electricitat a les hores punta de demanda i per a retornar l'aigua a l'Estany Gento a les hores de poca demanda. D'aquesta manera es guarda l'energia. De fet és avui per avui l'única manera de guardar energia en aquestes quantitats: no hi han acumuladors (piles) prou capaces ni s'ha desenvolupat la disociació de l'aigua amb l'energia sobrant per a obtenir hidrògen , que es pot guardar i utilitzar com a combustible. Tot arribarà.
L'electricitat d'Estany Gento no està morta
Avui utilitzant l'Estany Gento hi ha una turbina tipus Kaplan de mig milió de KW, la més potent turbina hidràulica de Catalunya, que funciona com a generador a les hores punta i com a bomba que torna l'aigua a l'Estany Gento quan no hi ha gaire consum elèctric. Així es pot emmegatzemar l'energia per quan fa falta (que no es pot guardar en grans quantitats d'altre manera (no hi han piles prou capaces ni s'està fent servir l'energia sobrant per a obtenir hidrògen de l'aigua, que serviria com a combustible).

Total 4 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Carles Puigdemont ha de fer un "pas al costat"?
 Sí
 No
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament