Paul van Orshove: "Els valons haurien d'anar amb compte"

Paul van Orshove
(Brussel·les, 30-01-2011)

Degà de la Facultat de Dret de la Universitat Catòlica de Lovaina, Paul van Orshove tracta de no sortir de la seva especialitat quan comenta l'actualitat de Bèlgica, però al final no pot evitar baixar a l'arena política. No és separatista, aclareix, però no descarta acabar sent-ho si l'Estat belga no es reforma per adaptar-se a la nova realitat. Una federalització total "serà l'única forma de mantenir Bèlgica, decidint amb llibertat el que es vol fer junts".

Ha derivat la crisi política en una crisi de règim?
Crec que estem davant d'una crisi de règim, perquè en aquest moment els francòfons estan abusant dels mecanismes de protecció que hi ha a Bèlgica per a les minories i no hi ha manera de sortir d'aquest bloqueig. El problema no és que no es pugui formar govern, és que quan n'hi ha no pot decidir sobre molts temes, perquè no s'aconsegueixen acords per les diferències entre flamencs i valons. Si no hi ha majoria, no es pot decidir,i així no canvia res.

Bèlgica, tal com és avui, no funciona?
És una afirmació molt forta, però el cert és que la realitat va per davant nostre. Hi ha molts exemples de polítiques que estan parades per l'oposició entre flamencs i francòfons. Els mecanismes polítics de decisió estan bloquejats. Com a constitucionalista, crec que el sistema no funciona, no s'ajusta a la situació.

S'ha de revisar la regla que impedeix deixar en minoria la minoria, és a dir, els valons?
Ja no es tracta de deixar en minoria ningú. Aquí la qüestió és que quan tenim diferents idees sobre com solucionar problemes, cadascú ha de poder fer-ho a la seva manera. Per exemple, els flamencs volen canviar el sistema d'atur per modular les ajudes i fer-les degressives, mentre que els francòfons s'hi oposen, cosa que impedeix fer reformes. La solució és que cadascú resolgui els problemes a la seva manera. Quan fa més de 20 anys es va federalitzar l'educació, les coses van millorar enormement a totes dues parts, perquè es va sortir del bloqueig. Ara es parla de traspassar competències i ells ho bloquegen, d'aquí la crisi de règim. No poden seguir escudant-se en el seu dret de vet. Els francòfons diuen sempre "nosaltres no demanem res". Doncs bé, els qui es van oposar a la Revolució Francesa tampoc no demanaven res, només mantenir els seus privilegis ...

La pilota és a la teulada dels francòfons?
Haurien d'anar amb compte. Com diem en neerlandès, estan serrant la branca sobre la qual s'asseuen: si creus que Bèlgica ha de seguir existint, actua perquè així sigui. Han de donar motius perquè l'altra part se segueixi reconeixent en aquesta unió belga. Això implica fer concessions. El sistema ha de demostrar els seus mèrits. I si no funciona, separem-nos sense massa nostàlgia. A no ser que sorgeixi una nova forma de relacionar-nos per a poder decidir què volem fer junts i fer-ho bé, això seria el millor per a tothom.

En les negociacions, ha treballat Bart de Wever per fer realitat la seva sentència que Bèlgica no té solució?
No crec que hi hagi actuat amb aquesta perversitat política, però no s'ha de perdre de vista que no està sol, que representa un fort corrent amb suport electoral. Si aquest grup no té ganes de seguir treballant a l'antiga, és el seu dret. No veig cap sabotatge polític. És inútil buscar culpables de per què això no funciona, és un fet i caldrà buscar solucions. El moviment és imparable. I si els francòfons no volen veure-ho, com dic, estan serrant la branca sobre la qual s'asseuen.

11.296 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament