“Nosaltres no ens presentem a aquestes eleccions per governar l’autonomia, sinó que venim a treballar per la independència des del Parlament de Catalunya”

Entrevista a Rut Carandell, cap de llista per Barcelona
Rut Carandell a la UAB
(Universitat Autònoma de Barcelona, 9-09-2010)

Quedem per fer aquesta entrevista al seu despatx de l’Escola de Prevenció i Seguretat Integral, ubicada al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona. La Rut ha de marxar després a un acte a Tordera i només podem parlar uns vint minuts. Com organitza la seva vida? És possible compatibilitzar l’activitat política i la laboral, sense oblidar gens ni mica les responsabilitats familiars? Dins de les seves responsabilitats a Reagrupament Independentista s’hi compten ser la portaveu i la cap de llista per Barcelona a les properes eleccions al parlament de Catalunya del 28 de novembre. Com s'ho fa?

Equip de premsa de Reagrupament . Rut amb hac o sense?

Rut Carandell . Sense hac.

EdP . Com és que t’ho escriuen amb hac?

RC . Suposo que per la cultura espanyola i l’anglosaxona, on Rut s’escriu amb hac final. En català no, i apareix a la bíblia de Montserrat sense hac.

EdP . D’on venen els Carandell?

RC . De l’Empordà. Hi ha una branca que se’n va anar cap a Reus, la que va fer més fortuna, a nivell econòmic. Alguns d’aquests van tornar cap a Barcelona. D’aquí ve l’escriptor, que és bastant conegut. Jo vinc de la branca més, diguem-ne, pobra, menestral, que és de l’Empordà i va anar a parar a Llèmena i a la comarca de La Selva.

EdP . I els Rieradevall?

RC . La història dels Rieradevall és més “avorrida”. Venen de la casa que porta el nom de Rieradevall, que està ubicada a Sant Martí Sapresa, al costat d’Anglès. I tots venim d’allà mateix.

EdP . Comarca de...

RC . La Selva. Tinc sang de La Selva per totes bandes.

Punt de reagrupament a la Universitat

EdP . Però vius a Barcelona.

RC . Sí, i ho sóc per elecció conscient. Els meus pares són de La Selva per les dues bandes i també ho és el meu marit, que és de Santa Coloma de Farners.

EdP . A Barcelona on has viscut?

RC . Jo sóc filla del barri de Sant Antoni. Els meus pares no són de Barcelona, però el meu pare hi va venir a treballar i jo vaig néixer a Barcelona. Els meus germans han fet el retorn a les arrels i jo, en canvi, m’he quedat aquí. A mi el barri de Sant Antoni em perd, però ara visc a l’Eixample, a prop de la plaça Tetuan. També vaig viure un temps a Gràcia.

EdP . Quina és la teva formació?

RC . Sóc advocada, mediadora i actualment dirigeixo l’Escola de Prevenció i Seguretat Integral i a més a més sóc professora associada de dret a la Facultat de Dret de la UAB.

Rut Carandell a les columnes de la nova residència d'estudiants

EdP . Com funciona aquesta escola?

RC . És adscrita, però és propietat de l’Autònoma. La universitat va veure fa 10 anys que no hi havia estudis en aquest àmbit, va decidir treballar en aquest aspecte i va fundar aquesta escola per donar aquesta formació. És propietat de la UAB, però a diferència de la pròpia universitat, el mandat que té aquesta Escola per a poder existir és que s’ha d’autofinançar. Les persones que hi treballem no tenim un perfil de funcionaris. Ens cal cada any aconseguir suficients recursos per a poder funcionar. Hem d’ajustar despeses i ingressos per fer-la viable.

EdP . Quant temps fa que hi treballes?

RC . Ara fa quatre anys.

EdP . I abans?

RC . Vaig fer 8 anys d’advocada, tres anys al Consell dels Il·lustres Col·legis d'Advocats de Catalunya, alternant-ho amb fer d’advocada. El que portava jo era el fet de l’activació de la llengua catalana dins de l’administració de justícia. De l’any 2003 al 2006 vaig fer de secretària d’Administració i Funció Pública i directora de l’Escola d’Administració Pública de la Generalitat de Catalunya.

EdP . Com comença la teva trajectòria política?

RC . Vaig començar molt jove a dins de l’independentisme. La independència del meu país sempre m’ha semblat un bon motiu per moure’m. Quan vaig fer 18 anys em vaig fer militant del partit que en aquell moment ho defensava, o això em semblava a mi, amb més solvència, que era Esquerra Republicana de Catalunya. Hi he militat durant 23 anys, fins ara fa un any i pocs mesos, en què vaig deixar la militància.

EdP . T’ho vas pensar molt a l’hora de tornar el carnet?

RC . Doncs la veritat és que sí. Va ser molt difícil per a mi. Sóc una persona que sóc molt fidel amb les coses que faig. El meu marit, el conec des dels 16 anys. Sóc “molt avorrida” pels canvis (riu). He treballat d’advocada i he estudiat dret... Sóc una persona constant amb les coses i amb la meva militància també ho era. Però va arribar un punt, que fins i tot mentint-me a mi mateixa ja va ser impossible continuar-hi. Va ser un daltabaix personal, però un cop presa la decisió em vaig sentir molt alliberada d’un compromís que em feia sentir incòmoda de cara a la gent. Vaig tornar a ser jo mateixa i a expressar-me com em semblava i amb Reagrupament he trobat aquest marc on em puc expressar amb llibertat i coherència.

EdP . La decisió la vas prendre en paral·lel amb Joan Carretero, però en el seu cas va ser fruit de l’obertura d’un expedient d'expulsió...

RC . No va ser en paral·lel. A ell li van obrir expedient d’expulsió del partit per haver escrit un article en un diari on demanava una candidatura independentista el més àmplia possible, liderada per ERC. Ell va marxar i jo vaig necessitar dues setmanes per fer aquest procés de dol. No vaig voler fer-ho en calent i em vaig prendre un temps de reflexió. No vaig voler actuar impulsivament.

EdP . Què representa per a tu la figura de Joan Carretero?

RC . La coherència, la decisió, la tossuderia i la garantia que hi ha algú que no es deixa comprar i que té, en primer lloc, la independència com a divisa política.

EdP . Com comences a treballar amb ell?

RC . Va ser molt curiós. Ell es va posar en contacte amb mi, sense que jo el conegués de res. Algú li va donar referències professionals i polítiques i quan el van nomenar conseller em va oferir treballar en el seu equip. Però abans d’això no ens coneixíem de res i el vaig anar tractant treballant amb ell.

EdP . Aleshores et va escollir pel teu perfil professional?

RC . Crec que li va cridar l’atenció el fet que, a dins del partit, jo fos una persona que no m’he cregut mai les coses que m’han dit, en el sentit de tenir una opinió pròpia dins d’un partit polític i això, desgraciadament, és una cosa bastant singular. Sense ser una persona conflictiva, no he tingut mai por a expressar la meva opinió, encara que no pogués agradar. També crec que li va agradar el fet que no vaig intentar mai viure de la política i vaig fer la meva carrera professional a banda. Molta gent de la meva generació (vaig entrar a la mateixa època que Joan Puigcercós i Jordi Portabella) no han fet res més a la vida que viure de la política. I jo potser també ho hauria pogut fer, però ni m’ho vaig plantejar. Les meves prioritats van ser créixer professionalment i tenir la meva pròpia família. Crec que aquests trets els va valorar positivament.

EdP . Quins trets de caràcter destacaries, a l’hora de treballar amb ell?

RC . Te les idees molt clares i quins són els objectius que s’han d’aconseguir. I això a l’hora de treballar i gestionar va molt bé. També té molt clar el que no s’ha de fer. Li agrada buscar equips de gent molt preparats. No fa molt ho va dir, que la força de Reagrupament era la seva gent, que tenia, per norma general, una qualificació humana i professional excel·lent. Li agrada delegar molt i, a canvi, exigeix resultats i cobreix l’esquena de la persona a la qual ha encarregat una tasca. Jo vaig treballar molt còmodament amb ell. També et puc dir que és una persona molt austera amb les despeses i molt íntegra, que diu sempre la veritat. I això és un luxe, sobretot a dins de l’administració pública i a la política.

EdP . Ara que dius això, entre els voluntaris de campanya de Reagrupament corre aquesta dita: “els nens, els borratxos i Carretero diuen la veritat”.

RC . Ah, sí? (riu ). Realment diu el que pensa i això no és molt comú.

EdP . A part de tot el que ja has anat comentant, com portes el tema familiar?

RC . Tinc família, un marit i tres fills d’11, 12 i 15 anys. Els vaig tenir en un període de quatre anys. Ara ja entren, almenys el més gran, en una etapa d’adolescència.

EdP . Suposo que deu ser un gran esforç compaginar-ho tot. Com t’ho fas?

RC . Tinc molta sort. La meva mare i la meva sogra m’ajuden en moltes coses. Els diumenges, quan vaig al poble, m’emporto menjar preparat per a la setmana. M’ajuden amb la logística de casa, per exemple, si he de fer actes, sempre hi ha algú de la família disposat a fer de cangur. El meu company, el meu marit, ho porta molt bé i crec que fem un bon equip. Els nens ja tenen una edat en què comencen a agafar una certa autonomia. Potser és una oportunitat per a ells per a créixer i no tenir tant a sobre una mare possessiva. La feina la faig al dia i els actes procuro programar-los cap al vespre. Reconec que hi ha una part on no arribo. I és la de les activitats lúdiques. A mi m’agrada molt anar al teatre, llegir, fer algun esport, veure les amigues... però no ho puc fer. Ara el meu esport és córrer per agafar els Ferrocarrils.

(L’entrevista s’interromp per una trucada d’en Pere, el seu marit. Han quedat per anar junts a l’acte de Tordera). Després d’una conversa molt ràpida, la Rut penja el telèfon i diu per a si mateixa “tots dos són iguals (el fill i el marit), mai no tenen bateria!"

EdP . Quines activitats t’agraden fer?

RC . Per vacances m’agrada fer excusions, anar a la muntanya. No és que sigui molt forta físicament, però m’agrada fer-ho. I sobretot estar amb els meus fills. Pugem els caps de setmana a Santa Coloma. Hi tenim una casa i la família i fins i tot els meus fills hi tenen activitats programades.

Rut Carandell al seu despatx

EdP . Es parla molt d’unitat i sembla difícil assolir-la... Com ha anat tot aquest procés?

RC . Aquest estiu la paraula unitat ha estat una mena de moda. Jo penso que estem en una ficció que ens volen fer creure els mitjans de comunicació. M’explico. La unitat va sorgir el 10 de juliol, cridant en una manifestació unitària, per fer front a Madrid davant de l’agressió a l’estatut. La unitat era un clam de la societat civil perquè tots els partits polítics que tenen representació parlamentària fessin un front de dignitat davant del govern espanyol, donant respostes als ciutadans i defensant una llei votada majoritàriament pel poble de Catalunya. Aquesta és la unitat que es defensava en aquella manifestació. Aquesta “mani” va tenir una àmplia participació dels independentistes, que vàrem demostrar que teníem força i que estàvem i estem disposats a lluitar, no per l’autonomisme, sinó per la independència. Aquella paraula “unitat” es va fer servir per demanar dignitat als partits polítics presents actualment a les institucions, tot reclamant que fessin la seva feina.

Alguns mitjans de comunicació suficientment greixats i pagats han tingut l’habilitat de transformar-la i girar-la en contra dels partits independentistes, de moment, extraparlamentaris. Ha estat una maniobra molt hàbil i la paraula unitat ha tornat com un boomerang contra aquests partits que estan fora de les institucions i que estan creixent i fent-se forts. És una manera molt meditada de desactivar la gent que vol treballar amb il·lusió per fer créixer l’independentisme. Es vol desarticular un moviment que està prenent força. Han desviat l’atenció dels partits amb representació parlamentària, que no estan fent res, i han girat els focus cap a uns que encara no han passat per les urnes. Crec que és una maniobra perversa que ha estat conscientment dissenyada per desarticular un moviment que comença a caminar, però que necessita un cert temps de consolidació. Ara ja no és culpa dels partits tradicionals, que no han fet la seva feina de mobilització social, sinó dels independentistes. I alguns, estan caient en aquesta trampa de desmobilitzar-se. Això és la conseqüència més greu de tot plegat. Hi ha qui diu “si no aneu junts... deixaré de votar”. Això és el pitjor que pot dir un independentista. En tot cas i, malgrat tots els esforços que hi hem esmerçat, estarà obligat a triar, però cal que tothom que es diu i considera independentista, vagi a votar. Això ho tinc claríssim. Dit això, des de Reagrupament intentem que hi hagi el màxim d’unitat possible. Fa molt temps que treballem, tenim un ideari, uns punts i per coaligar-nos, hem de garantir que els nostres socis estiguin d’acord amb aquests punts, que són la declaració unilateral d’independència, la regeneració democràtica, que inclou la transparència i la limitació de mandats i un tercer punt molt important: nosaltres no ens presentem a aquestes eleccions per governar l’autonomia, sinó que entrem per treballar per la independència des del Parlament de Catalunya.

EdP . Per tant la intenció, mentre no hi hagi una majoria suficient, és la de fiscalitzar el govern i les institucions...

RC . Volem fiscalitzar el govern, la oposició, els unionistes, els independentistes i els que es diuen independentistes i no n’exerceixen.

14.662 lectures

Comentaris (16)

Unitat. Rut, tu vals molt. Intenta-ho
Som molts que estém d'acord amb tu , peró hem de fer gruix i per aixó necessitem els vots del grup d'en Laporta i d'aquells de ERC ( si encara hi quedan ( que no siguin tan equidestans i ja estiguin pensant en el tercer tripartit ), per poder fer la v eu groassa al Parlament..

Ets formidable, Rut i se't veu honesta, treballadora, inteligent i ...INDEPENDENTISTA
La unitat independentista serà un fet el dia abans de declarar la independència.
Molt bona la puntualització sobre la unitat. Aquesta penúltima resposta dóna per a enmarcar en un únic article sencer.
Sinceritat
Sinceritat, honestedat, és el que es nota quan parla la Rut Carandell, i això m' agrada molt !
No canvieu
Sou la millor opció, els únics que voleu aconseguir la llibertat del nostre país, sense personalismes, sense avantposar els vostres interessos al bé comú del país, per això tindreu el meu vot.
Coherent, fidel i forta
Intel.ligent, bona professional, preparada, coherent i fidel als seus principis, a la seva família, a la seva gent, al seu poble,
Una dona del segle XXI, desacomplexada, que està obrint camí en la ruta de la llibertat de la nostra pàtria.
És un honor tenir-la de vicepresidenta de Rcat i cap de llista per Barcelona.
Endavant amb força
Endavant amb força.
Em sento il.lusionada i crec que votar reagrupament és la millor opció pel meu estimat país.
Visca Catalunya!
Gràcies Rut.

Montserrat
Estic (estem) amb tu
Ets la meva candidata. Tens el meu vot. Divendres et vindré a escoltar a Sant Quirze.
Jo em vaig desil.lusionar una mica amb el partit de Laporta, però ara crec que tot i que és important que hi hagi unitat, sino n'hi ha tant se val, crec en les persones al capdavant de Reagrupament, els votaré i faré tot el possible perquè la gent del meu entorn ho faci. Una abraçada

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament