Naomi Klein a la recerca de la força del sí

Naomi Klein, No n’hi ha prou amb dir no, traducció de Mercè Santaulària i Jordi Boixadós. Barcelona: Empúries, 2017
Naomi Klein a la recerca de la força del sí

És interessant acostar-se al darrer llibre de Naomi Klein no tan sols per l’acreditada capacitat analítica i explicativa de l’autora, sinó perquè, ja des del títol, aquesta obra s’adreça explícitament a fomentar la construcció d’una alternativa creïble per a la societat del segle XXI. Efectivament, no n’hi ha prou amb dir no com expressa el títol del llibre, que té un subtítol ben explícit: “Contra les noves polítiques del xoc i a favor del món que necessitem”. Cal, doncs, passar a l’ofensiva i bastir un nou model d’organització social que funcioni de debò com a alternativa al model més estès al món occidental, el qual se sol etiquetar com a neoliberal. En les seves paraules: “el sí és el far en les futures tempestes que impedirà que perdem el camí.”(p. 22)

Klein no va dubtar a qualificar com a “atacs flagrants a la democràcia” l’actuació de Mariano Rajoy

A més, per a qualsevol català conscient, un estímul addicional per a llegir aquest text rau en la molt digna actitud que l’analista canadenca ha mantingut en la seva recent visita a Barcelona, al voltant de la situació política de Catalunya i l’antidemocràtica repressió que hem patit i encara estem patint per part de l’Estat espanyol. Klein, defensora del dret d’autodeterminació, fou molt clara en la crítica contra l’autoritarisme. No va dubtar a qualificar sense embuts com a “atacs flagrants a la democràcia” l’actuació de Mariano Rajoy, a qui Klein considera —de manera semblant a Donald Trump— un exemple de les agressives polítiques de xoc, amb què es vol crear “una atmosfera nacional de crisi permanent, que fa que es presti menys atenció a problemes com l'atur”. Nosaltres encara hi podríem afegir que aquesta atmosfera de crisi també ajuda a tapar la corrupció que encalça els màxims responsables polítics dels partits i del govern espanyols.

L’administració Trump és "una violenta reacció contra el poder creixent de moviments socials i polítics que exigeixen un món més just i segur"

L’autora dedica la primera part i un bon tros de la segona a radiografiar la manera de funcionar de Trump. Ho fa amb exemples concrets, molt bona informació i un gran pragmatisme. Després de llegir Klein, s’entenen millor moltes coses de l’actualitat política quotidiana dels Estats Units i del món. Resulta molt aclaridora la seva visió de l’administració Trump “com una violenta reacció contra el poder creixent de moviments socials i polítics sobreposats que exigeixen un món més just i segur.” (p. 35) Sense demagògia i seguint la línia dels seus treballs anteriors, la periodista canadenca revela l’actual president dels EUA no pas com un ric empresari amb molta iniciativa i capacitat de creació de llocs de treball, sinó com un especulador de si mateix amb gran habilitat per aprofitar i vendre la marca pròpia amb què ha sabut envoltar el seu nom. Al costat de Trump, Henry Ford o, fins i tot, el ciutadà Kane són personatges ètics i constructors d’una fortuna basada en negocis de producció industrial efectiva.

Hi ha moments que em sembla estar  llegint una crònica de l’1 d’octubre

Tot i deixar Trump al descobert, el que evita Klein en tot moment és culpabilitzar-lo pel seu èxit. Hi ha un moment que afirma que “Trump no va crear el problema; ell el va explotar.” (p. 69). En la superació del problema és on rau el treball que han (hem) de fer els partidaris del sí, no pas en la queixa de la palesa dolenteria dels dirigents polítics impulsors de la doctrina del xoc, de Donald Trump a Marine Le Pen passant per Mariano Rajoy. Un dels elements damunt dels quals la periodista considera que cal bastir l’alternativa és “el desig humà de sentir comunitat i connexió, que senzillament es nega a morir.” (p. 79) Encara que l’autora no s’hi refereixi, hi ha moments que em sembla estar llegint una crònica de l’1 d’octubre, el qual vaig viure intensament al costat de molta gent en un col·legi electoral; o bé el 3 d’octubre, durant el qual vaig coincidir amb algunes d’aquelles mateixes persones en l’exemplar aturada del país; o les desenes de vegades en les múltiples mobilitzacions que hem anat duent a terme. Personalment, no tinc especial interès que a Catalunya liderem la metodologia de la transformació de la societat occidental (en tinc prou amb aconseguir la nostra llibertat), però certament moltes de les coses que (ens) estan passant aquí presenten aquests atributs.

Cal destacar el rigor i profunditat de la descripció de de la lluita contra el canvi climàtic

El llibre conté moltes altres coses. Fins i tot fa referència a la miserable actitud del govern espanyol durant els terribles atemptats de l’11-M; però, sens dubte, cal destacar pel seu rigor i profunditat l’excel·lent descripció de totes les vicissituds de la lluita contra el canvi climàtic durant els darrers anys.
Potser des de la perspectiva a què em referia al començament, l’obra de Klein pot decebre una mica. El llibre és molt sòlid i convincent en la crítica a Trump i els seus anàlegs, entre els quals hem d’incloure Rajoy, però és feble i un pèl retòric si hom hi cerca un programa prou exhaustiu alternatiu al dominant. Conté un manifest prou atractiu, però alhora massa esquemàtic. Possiblement cal admetre que aquesta alternativa encara es troba en fase de construcció. En qualsevol cas, potser hem de recórrer a la frase de Samuel Becket que cita l’autora mateixa: “Torna a provar-ho. Torna a fracassar. Fracassa millor.”

97 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de República?
 SÍ
 NO
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament