Lluïsa Sanabra: "La independència ens donarà a tots una bona qualitat de vida"

Entrevista a Lluïsa Sanabra, candidata de Reagrupament per la Conca de Barberà dins la circumscripció de Tarragona
Lluïsa Sanabra

Qui és Lluïsa Sanabra?

Sóc de Tarragona i actualment visc a Vallclara (poble que m’ha acollit a mi i la meva familia de forma encantadora).

Quan vaig saber  de l’existència de Reagrupament  i vaig conèixer personalment el Sr. Carretero, no vaig dubtar com molts altres a col·laborar directament en tot allò que estés relacionat en la difusió del missatge de Reagrupament: arribar a declarar la independència del meu poble, que és la única solució per a tenir una bona qualitat de vida dels catalans i de la gent que viu a Catalunya. No he parat de preparar actes públics juntament amb companys de la Conca de Barberà, fora d’hores de feina, per fer arribar l’important que és i serà tenir un Estat català.

Els companys i companyes de Reagrupament de la Conca de Barberà amb col·laboració amb altres companys d’altres comarques, hem estat presents a Santa Coloma de Queralt, Montblanc, l’Espluga de Francolí, Belltall i anirem a cadascun dels pobles de tota la Conca. Hem d’arribar a tothom.

Sóc com molta altra gent. Pateixo la crisi i estic desenganyada de la política. Cansada que als qui he votat fins ara m’enganyin i segueixin ocupant les cadires al nostre Parlament de Catalunya i al nostre Govern.

Reagrupament és l’opció més encertada?

Ara per ara, sí. Reagrupament ens ofereix una nova possibilitat que no està afectada pels interessos dels que ja són al poder. A mi m’ha ajudat a prendre consciència que els catalans podem canviar “totalment” les coses, construir el nostre país a la nostra manera, com a cultura de poble català que som. Sóc candidata de la Conca de Barberà a les llistes per Tarragona  de Reagrupament i em poso a la disposició de la meva comarca i de la meva circunscripció en tot allò en que pugui col.laborar.

El poble de Catalunya vol que canviïn les coses?

Als catalans ens costa associar-nos i fer les coses en equip. Però individualment, els catalans som gent emprenedora, treballadora i creativa.  I el vot a les urnes és individual. Ara per ara, portem tants anys dins d’Espanya que gairebé ja hem perdut aquestes qualitats tan valuoses. Ens hem espanyolitzat, ens han acostumat a viure de subvencions i ajudes. I això no ho hem de permetre. Hem d’aixecar l’autoestima, seguir creient que podem guanyar-nos la vida tot sols i construir el nostre país a la nostra manera.

Els nostres fills ho veuran això?

No n’hem de dubtar pas, d’això. No podem permetre que la moda ara sigui la generació ni-ni . L'educació dels nostres fills és fonamental.

Doncs hi ha un gran fracàs escolar?

No és fracàs escolar. És la continuació del desencís que transmetem els pares i els mestres als nostres fills. La labor dels mestres és vocacional i n’hem de tenir cura i l’hem de mimar. La canalla que no els agrada estudiar tenen un coeficient intel·lectual normal. A Catalunya hi ha 53.000 criatures en edat escolar amb problemes per seguir les classes normalment: dislèxia, hiperactivitat... Se’ls ha de motivar amb professionals de l’educació formats per això, i no hi són.

I vol dir que amb la independècia això es resoldrà?

Sí. Si no hi són és perquè no hi ha pressupost per pagar-los. L’Estat espanyol ens pren més de 22.000 € cada any, que són nostres. Això són 60 milions € cada dia. Quan tinguem el nostre Estat català, els nostres impostos es quedaran a Catalunya i podrem tenir una gran qualitat de vida. Això vol dir formació especialitzada per als professors que puguin atendre correctament els casos d’estudiants que ho requereixin. I d’aquesta manera els nostres professionals de l’educació també podran atendre millor i dedicar més temps a premiar també l'excel·lència dels nostres alumnes que sí que volen estudiar i esforçar-se. Ja que ara estan dedicant molts esforços i recursos als alumnes amb dificultats on els resultats potser no són els que s’esperava.

Amb els diners de Catalunya i la gran vocació del nostre professorat, tindrem una gran qualitat a les aules de les nostres escoles i instituts.

El poble de Catalunya està conscienciat que el proper pas és la Independència?

La gent té oportunitats de manifestar-se i ho ha fet en dues ocasions: la primera ha estat tot aquest any amb les consultes populars, que han ajudat a mobilitzar la consciència adormida de molts catalans. La segona fou la manifestació del 10 de juliol: va ser un crit de més  d’un milió de catalans demanant la independència.

Ara toca que el poble de Catalunya ho digui també a les urnes en les pròximes eleccions al Parlament.

No creu que hi ha massa opcions vàlides a l’hora de votar?

Per quedar-nos com estem, sí, per avançar, no. Als partits tradicionals la gent ja  els coneixem, ens han mentit i ens han decebut. Si els tornen a votar és que el poble de Catalunya vol seguir sent una trista Comunitat Autònoma més i seguir cap avall fins que toquem fons, si no és que ja l’hem tocat. Quant a les formacions independentistes, quan arribi el moment, la gent ja sabrà qui és qui.

Quants diputats creu Reagrupament que treurà en les properes eleccions al Parlament?

No és fàcil de dir, però penso que entrarem al Parlament. Respectem el que els catalans vulguin. La gent, quan votem, tenim més poder del que ens pensem. El vot és individual. Milions de vots tenen molta força i amb aquesta força es pot mobilitzar tot un país. El poder de fer això el tenim la gent quan anem a votar, que no se’ns oblidi mai.

15.991 lectures

Comentaris (2)

Lluïsa estic amb tú
Lluïsa a mi m´ha pasat quelcom semblant a tú,un escrit del Dr. un altre de la Rut , un miting del Dr. Carretero vaig parlar un rato amb ell , en un altre vaig parlar un moment amb la Rut. Lluïsa No em perdo caps dels teus escrits. Estic totalment d´acord amb el que dius i la forma com ho expreses.Pro penso que molt de ciutadans, del nostra pais tenen un altre pensament , el máxim guany amb el mínim esforç, cap interés per la feina ben feta. La cultura del minim esforç.Jo vull una independencia en un pais de primera, d´excelencia,per un pais de ninis, de subsidiats,de democracia bananera no cal fer res,ja hi anem a marxes fo´çades.
Lluïsa te felicito, t´admiro i te dong les gràcies per tot el que fas.Espero algún dia pogerta coneixera personalment.
Només reagrupament parla de regeneració democracia,cultura del treball i excelencia.
clar i català, lluisa
Estic d'acord amb tot i especialment amb,tenim molt de poder el poble qua anem a votar el problema es que a la gent ja se'n cuiden les poders factics, de manipular-la alienar la ment.
Hi ha molt analfabet funcional,que ja els hi va bé als que tenen les palanques del poder.
a per cert continua treballant a tope com sempre Lluisa.

Total 2 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament