"L'associació és forta i aguanta tan bé les tempestes, que fins i tot l'ajuden a crèixer"

Entrevista a Joan Carretero
Joan Carretero durant la inauguració de la seu electoral al passeig de Gràcia
(Puigcerdà, 5 d'agost de 2010)

"Hi ha una xifra d'associats prou notable i la seva qualitat humana i professional és excel.lent" 

"Almenys ningú podrà dir que amaguem res, perquè fins i tot les nostres errades les hem fet de cara al públic"

"Desgraciadament l'objectiu de determinades persones no és engrandir l'espai independentista, sinó més aviat al contrari, líquidar una associació, que dia a dia va fent els deures"

"Per a alguns la vida política del nostre país seria molt més fàcil si nosaltres no hi fossim"

Parlem amb el doctor Carretero conscients que, darrerament, hi han hagut esdeveniments que mereixen un comentari, especialment de cara als associats. El truquem per fer l'entrevista a la tarda i ens respon que serà al consultori. Ens emplaça a dos quarts de deu i amb puntualitat anglosaxona comentem els darrers esdeveniments i altres qüestions.

Equip de premsa .  Què ha passat amb els reagrupats de l'Ebre?

Joan Carretero . A la darrerera assemblea, una persona de l'Ebre ens va anunciar que se n'anava i que amb ella marxarien uns quants. Això s'han encarregat de fer-ho públic. És una petita part la que ha marxat. Jo personalment no hi tinc res a dir, perquè ja vaig comentar a l'assemblea que aqui la gent hi entra amb llibertat i en pot marxar amb llibertat. Però un cop dit això voldria que quedés clar que no han marxat tots. Ni tan sols la majoria. De fet la gent que s'ha quedat, que són molts, ja treballen per muntar una assemblea comarcal.

EP . Seguint amb aquesta línia, també ha aparegut quelcom similar als mitjans, sobre la comarca del Berguedà...

JC . Al Berguedà han demanat la baixa cinc persones. Per tant no són el 60%, ni el 40, ni el 20... Més aviat es tracta d'una persona que ha tingut unes certes disputes i arrel d'això ha deixat de fer de coordinador comarcal i ha marxat. Però poca cosa més. En canvi si llegeixes determinats mitjans, t'emportes la sensació que hi ha persones amb ganes de fer mal, que d'aquí se'n va tothom, etc. I això afortunadament no és cert. Tenim més altes que baixes i ja som 3400 i escaig i continuem pujant. Som més reagrupats que a la darrera assemblea que vàrem celebrar a Barcelona. L'associació és forta i aguanta bé les tempestes. Fins i tot diria que l'ajuden a crèixer.

EP . Com valores l'aparició de nous actors i partits entorn a l'independentisme?

JC . Qualsevol grup que s'organitzi per crear un moviment en favor de la independència de Catalunya és ben rebut. Això és bo, entre altres coses, perquè ningú pot pretendre tenir el monopoli de tot. Felicitats, doncs, per tots aquells que volen treballar per la independència, i que cada dia siguem més. Ara bé, nosaltres fa temps que treballem per la màxima unitat possible, per la suma, i ens sorprèn que gent a la qual se li ha ofert tot i més per estar amb nosaltres, fins i tot manifestant-ho de forma pública diverses vegades, resulta que a l’hora de la veritat no vol estar-hi. Ho trobo bastant sorprenent, i més tenint en compte que el full de ruta d'alguna d'aquestes opcions que han aparegut més tard que nosaltres sembla una fotocòpia del nostre. Si hi hagués diferències ideològiques, seria normal que no s’acostessin a nosaltres, però jo almenys entenc que sumar no és crear noves coses, si les que ja hi ha són eines prou vàlides. I la nostra eina ho deu ser, perquè el full de ruta que presenten alguns ara, és com el nostre, que ja fa temps que prediquem. Malgrat això nosaltres farem esforços fins l’últim segon per poder fer una coalició. I per això em vaig oferir i estic a disposició tant de Joan Laporta com de Joan Puigcercós. I torno a repetir que entre tots hem de trobar la manera de poder fer aquesta gran coalició independentista.

EP . Quins serien els passos a donar per materialitzar aquesta coalició?

JC . Avui he enviat una carta a Joan Laporta i a Joan Puigcercós, perquè quedi clar que es tracta d'una oferta formal i que estem disposats a asseure’ns i parlar. Un dels passos que cal fer és el de veure si tots valorem la situació política de la mateixa manera i si l'objetiu real de tots és comú. Estem en un moment únic, ja que fa molt poc el Tribunal Internacional de Justícia de l’Haia ha dictaminat que és legal el fet de proclamar de forma unilateral la independència d'un país; i per tant cal posar fil a l'agulla. El temps ens ve a donar la raó, doncs la declaració unilateral d’independència des del Parlament de Catalunya ja era el nostre argument quan Reagrupament era una corrent intern d'ERC.

EP . Malgrat aquests esforços, l'activitat a Reagrupament no s'atura...

JC . Un reagrupat em deia l'altre dia que això és com si algú fa el camí de Sant Jaume i quan està a mig camí, de cop i volta, li demanen que s'aturi perquè n'hi ha un que diu que vol començar a fer el camí. Nosaltres no ens podem aturar. Hem promès a molts ciutadans de Catalunya que hi seriem i hem de treballar per ser-hi. I això no significa que no estiguem treballant en paral·lel perquè hi pugui haver aquesta coalició.

EP . Com prepara Reagrupament les eleccions?

JC . Les eleccions no trigaran gaire, perquè hi ha una data màxima en les que es poden celebrar. Estem acabant de obrir els locals que ens varem proposar. Tenim locals a Barcelona, Girona, Berga, la setmana vinent inaugurem a Lleida, l'altre setmana obrirem el de Vic, en tindrem un a Igualada, també a Tarragona, etc. A la vegada que estem començant a preparar tota la logística de les eleccions. Continuem amb els actes de proximitat, per donar-nos a conèixer a la gent i que sàpiguen quin és el nostre programa...

EP . Tenim entès que ja està treballant l'equip de campanya...

JC . En el seu dia 600 persones van fer un programa electoral molt complet, que parla no nomès d'Independència, sinó també de Salut, Infraestructures, Economia, ... Ara es tracta de fer-lo arribar al màxim nombre possible de ciutadans de Catalunya.

EP . Quin balanç faries de l'activitat política de Reagrupament, fins ara?

JC . Una de les nostres màximes ha estat la transparència. Això ho hem aplicat sempre amb la premsa, que ha tingut accés lliure a tots els actes que hem fet. Recordar que hem estat pioners, perquè abans a la premsa només se la convocava pel breu discurs de torn. En aquest mateix sentit, sempre hem dit quants érem i quants som. Vaig dir a la tercera assemblea que havíem tingut algunes baixes, però també algunes altes. Ara mateix fruit de l'opa hostil estem tenint alguna baixa, però afortunadament encara en són més les altes. Per tant tenim un balanç positiu. A hores d'ara, i que consti que ho lamento, cap associació, llevat de les parlamentàries, havia aconseguit tenir gairebé 3500 associats. Això vol dir que hi ha unes persones que paguen la seva quota religiosament i que estan treballant de manera intensa en els seus territoris. El balanç més positiu que faig és que en paral.lel a una xifra d'associats prou notable hi ha la seva qualitat humana i professional, que és excel.lent.  He de reconèixer que no tot ho hem fet bé. Podem i hem de millorar en alguns aspectes, però ningú podrà dir que amaguem res, perquè fins i tot les nostres errades les hem fet de cara al públic.

EP . Quin missatge voldries fer arribar ara mateix als reagrupats?

JC . Que no es deixin influir per les intoxicacions que circulen sobre l'associació. Hi ha gent que va dir que en vuit dies Reagrupament desapareixeria. Doncs no. Ni en vuit, ni en vuitanta, ni en vuit-cents. El que si que farà Reagrupament és desaparèixer quan aquest país sigui independent, perquè aquest és el nostre objectiu. La immensa majoria de la nostra gent, són gent de pedra picada, que tenen clar perquè són aquí i no són en un altre lloc. Desgraciadament l'objectiu de determinades persones no és engrandir l'espai independentista, sinó més aviat al contrari, liquidar una associació, que dia a dia va fent els deures. Jo apel.lo a l'orgull dels reagrupats d'estar en una associació que no treballa pel bé d'uns pocs, sinó pel bé del país i de la immensa majoria de catalans. La independència del nostre país té molts enemics, que voldrien que això no s’arribés a materialitzar mai; i també n'hi ha molts que no volen una regeneració política, perquè hi ha molts interessos creats. Per a alguns la vida política del nostre país seria molt més fàcil si nosaltres no hi fóssim. Ens queda molta, molta, molta feina per fer. Desitjo als reagrupats que estan de vacances que descansin en cos i ànima i que tornin amb les piles carregades per anar a per totes.

15.597 lectures

Comentaris (69)

lluis
amb tu fins el final. ...SEMPRE LLIURES....
opinió
He llegit la seva entrevista a la pàgina de Rac1 avui dijous 12 d'Agost 2010.
No entenc gaire d'estratègies polítiques, dic el que penso i veig.
Com a ciutadana catalana espero que els polítics tinguin l'habilitat de canviar "concessions" per "negociacions".
Davant el panorama mediàtic d'alguns personatges "populars" i, el que he recordat d'una entrevista que li feien fa un any més o menys, i el que fa poc vaig llegir en un diari local sobre la decisió d'alguns ajuntaments , la popularitat (sense cometes) s'ha de consolidar en els pobles i ciutats petites.
I mentre, que els altres facin el seu paper...
Al capdavall els candidats fa igual!
Bon dia i bonhora,

la idea, la gran idea de què l'electorat ha pres consciència, si més no una part significativa, és que Catalunya ha de ser independent, constituir l'estat català i l'endemà, tornarem a votar.

Com diu en Carretero aquest és l'objectiu i matisar-lo és, com deia en Fuster, anar-hi en contra.

Regrupament ha de continuar estimulant l'electorat, com si fos la darrera vegada que es pugui fer, i fent reflexionar la resta d'opcions, ornades d'una alegria d'adolescència, que ara per ara ja ha passat a la història.

Catalunya ha de percebre les seves possibilitats, ampliar la consciència, i aquesta és la feina més efectiva que té Reagrupament d'ara endavant; res d'opció selectiva o elitista: ampliar la consciència dels votants, d'allò que perceben, per tots els mitjans possibles, i fer percebre les immenses possibilitats que se'n deriven, d'aquesta consciència.

Ja van uns anys insistint, de cara als més materialistes, i no va de sobra dir-ho pertot arreu uns quants milions de vegades més, i no ha de ser pres com una exageració això dels milions de vegades, a veure si són conscients, si la seva consciència, la dels votants adormits ho comprèn per sempre més. Diu que enguany, ser espanyols obligats ens costa 22.000.000.000 €; doncs, traduiu-ho a llenguatge col·loquial (salaris, pensions, educació, inversió privada), però que s'escolti més.

I tot això, tots plegats; que qui vulgui ser candidat ja tindrà temps de ser-ho a la república que pot venir.

En Mas acceptarà la pressió; José Antonio DiL, no. Però ja n'hi haurà prou per obrir la caixa dels futurs possibles, perquè, ara per ara, aquest poc és pas el millor dels mons possibles, és el pitjor. I això és ben fàcil d'explicar i de fer-ne conscient la població, sovint ofegada per mil i un motius quotidians.

Salut, República de Catalunya i a reveure.
Gràcies per l'empenta
necessitàvem que aquesta informació fos tramesa als reagrupats. Nosaltres ja vàrem ser a Arenys de Munt i a Girona aquests dies i ja ho teníem ben clar, però us agraïm de debó que hagueu fet aquest pas. Que això no sigui una excepció i mantingueu-nos informats, perquè el nostre ideari s'ho val, i hem de fer l'associació més gran.

Potser ens cal explicar que per la unitat no tot s'hi val, i que més val anar sols que mal acompanyats.

salut, independència i treball, i a preparar-se per la feina que s'acosta.
Unitat, unitat i Catalunya
Sr. President,

Com sempre les seves paraules són clares i entenedores. No hi amaga res i és d'agrair. D'altra banda li demano, li suplico que aconsegueixi arribar a un acord que estigui per sobre dels interessos personals, de partit o dels demés per tal de que per una vegada en la vida l'independentisme amb cara i ulls sigui fort.

Si no és així tinc la sensació que serem molts els enganyats per la política i la seva manera de fer. Li demano intel·ligència, generositat i lideratge en el sentit més ampli possible (el qual no nego que en té).

Cordialment.
El treball d'un company
Acabo de llegir a pleret, el treball analític del company Isidre Palmada. No sé de quina població és, me l'ha reenviat un company de Vallirana. Penso que cal divulgar-lo. És una prova fefaent de que a Reagrupament hi ha gent molt preparada.
SALUT, INDEPENDÈNCIA
No ens dividim, què perdrem
(Divideix-los i vencerem). És una dita prou coneguda i en aquests moments s'ho diuen entre els espanyols, i s'ho miren tot goig-osos dient: ¡Vencerem!. UNITAT NO ÉS SINÒNIM DE UNANIMITAT I/O UNIFORMITAT. Jo no vull que ens vencin, i podem tenir la victòria si volem, deixem-nos de "la sempre mateixa historia", de si dreta, esquerra, lideratge, orgull, protagonisme, és inútil. Si realment tots volem la independència, ella per si mateixa estarà per damunt de tot això. ¿No sabeu la historia bíblica de quant el rei Salomó descobreix la vertadera mare de la criatura quant proposa de tallar-la pel mig? Dons sí ens fem la pregunta tots plegats, de si preferim la independència a canvi de renunciar al nostre orgull o perdre aquesta batalla que ens deixarà destrossats i dependents altre cop dels espanyols, això sí plens d'orgull i rancúnia entre nosaltres. Jo prefereixo la primera, i si cal anar de bracet d'un que pensa diferent que jo, però el seu objectiu final és el mateix; "LA INDEPENDÈNCIA", dons endavant ja tindrem temps de discutir i decidir democràticament cap on anirem, això si "HO DECIDIREM NOSALTRES", per tant us animo a tots a buscar la: UNITAT TOTAL DE TOTS ELS INDEPENDENTISTES PER ACONSEGUIR LA INDEPENDÈNCIA JA, i aquí es demostrarà qui realment te la independència per damunt de: LA POLTRONA, L'ORGULL I/O L'ESTUPIDESA.
Fer camí plegats
Davant la perspectiva d'una convocatòria electoral, totes les forces independentistes, (amb més o menys graus de convicció), haurien de concorrer plegades al Parlament, per tal d' aprofitar fins l'últim vot
de la majoria insatisfeta. Això inclou Reagrupament, Solidaritat, ERC, la Cup i d'altres moviments que
estan escorats als extrems. Ara ens cal fer pinya, un cop al Parlament ja es decidirà; si hi tenim poca
representació ja hem begut oli.

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament