Joan Carretero: ”Som un tractor que va llaurant mentre altres han llogat un Ferrari vermell”

Entrevista al president de Reagrupament Independentista
Presentació del llibre "Carretero. Retrat d'un metge que fa política" a Terrassa (24-09-2010)
(Terrassa, 24-09-2010)

El president de Reagrupament Independentista, Joan Carretero, va visitar recentment la nostra ciutat per a inaugurar la seu electoral de l'associació en un local de la plaça Cirici Pellicer i assistir a la presentacióa  la seu dels Minyons del llibre "Carretero. Retrat d'un metge que fa de polític" l'autor del qual és Francesc Orteu.

Diari de Terrassa: Per què és important per a una agrupació política comptar amb una seu pròpia als municipis?

Ho és i molt, perquè, com diu Eudald Carbonell, som animals i la presència física és important. Som presents a internet també per mitjà d'agrupacions locals i comarcals. El fet que la gent vegi que hi ha un lloc físic on poden trobar-te és important. A més, als associats de cada territori els dóna molta moral comprovar que hi ha alguna persona que els cedeix gratuïtament un local, com passa aquí. Nosaltres no tenim diners per a llogar-los o comprar-los. És una doble satisfacció: que algú cedeixi desinteressadament un local i que els nostres companys tinguin un lloc per a atendre els seus conciutadans i per a reunir-se.

DdT: En el cas de Reagrupament assumeixen un paper important.

Nosaltres no tenim representació parlamentària i per això tenim poca representació en els mitjans de comunicació. Necessitem molt els nostres associats, que creïn xarxa i complicitats. Tenim més de 3.000 associats, de pedra picada, és gent que resisteix el pas del temps i les crisis, i això ens dóna molta solidesa, consistència i determinació.

DdT: El paper de l'associat de Barcelona és diferent al de ciutats com aquesta?

Fora de les grans ciutats el contacte personal és molt més important, a Barcelona és complicat parlar d'un amb un. A les ciutats mitjans aquesta proximitat és més important. Nosaltres treballem bàsicament amb el sistema boca-orella, internet i amb els mitjans locals i comarcals, que es fan ressò de la nostra activitat. Quan una ciutat és gran costa més arribar a la gent perquè n'hi ha molts que el tema de la independència o el catalanisme els queda encara força lluny. De fet, les dues forces més importants de Catalunya fins ara s'han repartit el país, uns s'han quedat els de cultura castellana i els altres els de cultura catalana. Nosaltres hem d'explicar a aquells que, pels seus antecedents personals, biogràfics i històrics aquest món els queda lluny, explicar-los -dic- que a ells els convé fins i tot més la independència que a determinats sectors petitburgesos catalans. 

DdT: Quin és l'objectiu de Reagrupament a les eleccions autonòmiques?

Volem entrar al Parlament i estem segurs que ho aconseguirem. No hi ha hagut mai una força extraparlamentària que faci tants actes, amb tants associats,...Actualment al Parlament hi ha partits que tenen menys afiliats que nosaltres. La presència territorial és important, també. Estem convençuts que entrarem al Parlament i que ho farem amb una força significativa. Serà l'inici del canvi del mapa polític de Catalunya.

DdT: Què vol dir això de força significativa?

Bé, no es tracta de fer pronòstics numèrics, però estic convençut que tindrem representació a Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida. També que tindrem grup parlamentari propi i que els propers quatre anys el nostre missatge se sentirà amb força .

DdT: L'opció independentista apareix fragmentada amb Esquerra Republicana, Reagrupament Independentista i Solidaritat Catalana, principalment.

Afortunadament som en democràcia, potser aviat algú altre s'inventi una altra opció, no hi ha res a dir en aquest sentit. En tot cas, nosaltres no som un projecte personal, sinó de milers d'associats que treballen des de fa molts mesos. Fent una broma fàcil, diem que som com un tractor que vam comprar fa més de dos anys i anem llaurant; uns altres han llogat un Ferrari vermell. És qüestió de triar. Nosaltres volem sembrar i pensem que és millor un tractor; altres deuen pensar que és millor un Ferrari.

DdT: La candidata per Barcelona, Rut Carandell, diu que Reagrupament és com un castell que té una bona pinya per arribar molt amunt. I que altres volen construir castells molt de pressa sense pinya i cauran. El votant no preferiria un únic castell amb una pinya el més àmplia possible?

Jo no hi entenc de castells perquè al meu territori no se'n fan, però jo diria que si en la pinya la meitat tira cap a una banda i l'altra, cap a l'altra també cau. Les unitats van bé quan tots tenen els mateixos objectius i la mateixa forma de treballar; si no, són falses unitats que duren el que duren.

DdT: Per a Reagrupament només hi ha un camí que condueix a la independència.

La nostra idea és que hi hagi majoria al Parlament que proclami la independència. Les propostes que fan els partits presents ara al Parlament són inviables, però no pas perquè ho diguem nosaltres. Fer un concert econòmic exigeix que l'altra part estigui d'acord a signar-lo, i ara ni el PP ni el PSOE ni el Tribunal Constitucional ni ningú a Espanya no està disposat a fer cap concert econòmic amb Catalunya. Fer un referèndum mentre formem part de l'Estat espanyol és absolutament inviable perquè no ens els deixaran convocar ja que formem part de la legalitat espanyola. El que diem és que cal trencar aquesta legalitat i ho hem de fer amb un acte de sobirania amb representants elegits democràticament per la ciutadania de Catalunya. Proposem aquesta via i hi afegim que és més fàcil la independència per aquesta via que no pas el concert econòmic perquè la independència no has de pactar-la amb ningú i totes les altres coses les has de pactar amb algú que no està disposat a fer-ho.

DdT: Les eleccions són importants però no decisives.

Totes les eleccions sempre són decisives en el sentit que es decideix el futur immediat del país. Però hi ha gent que defensa la frase "o ara o mai". No, no és pas això, és "ara, millor, i si no és ara serà d'aquí quatre o vuit anys", tampoc no d'aquí a 40 anys. Des d'aquest punt de vista, no són les últimes eleccions, en el sentit que si no tenim èxit ara no el tindrem mai, sinó que són molt importants pel que ha passat en aquests quatre anys. Hi ha gent que les encara amb l'actitud de "si ara no tenim èxit, abandonem; si ara no passa una cosa determinada, me'n vaig cap a casa"... No és això.Tant de bo passi ara. Però fins i tot en el supòsit que els independentistes aconseguíssim la majoria, la independència no arribaria el gener del 2011, sinó que té el seu procés. En un món globalitzat has d'avisar que vols fer tal cosa tal dia.

DdT: Ha de ser una proclamació pública.

Algú em deia que ho havíem de fer en una habitació a les fosques perquè ningú no ens veiés. No, no, just el contrari: cal fer-ho amb llum i taquígrafs, amb la premsa mundial seguint-ho i d'una manera escrupolosament democràtica, que ningú no et pugui dir que no s'ha fet adequadament. Això és un procés seriós, no consisteix a fer quatre crits i quatre actes, sinó que hi ha d'haver tota la complicitat social possible, hi han d'estar d'acord els bisbes, els empresaris, els periodistes...La independència no és una qüestió d'un grup social sinó nacional, per això hi ha d'haver un consens ampli. Això necessita un temps de maduració. Afortunadament, la societat ha anat assumint cada cop més el concepte que és possible la independència, que és necessària i bona. I això cal madurar-ho i treballar-ho sense cometre errors ni precipitacions, no hem de tenir una pressa excessiva. No hem de distreure'ns sinó que la majoria de ciutadans ha de tenir clar que és el millor per a ells i les seves famílies, i es vagin decantant cap aquí.

DdT: Com convèncer el votant que està decebut amb la classe política?

És un dels riscos més importants d'aquest país. N'hi ha molts que estan cansats de ser enganyat, que els programes electorals no serveixen de res, que un cop passades les eleccions tot segueix igual...Penso que justament aquests han d'anar a votar més que ningú perquè no estan d'acord amb el que està passant i han de fer un pas per a canviar-ho. Si es queden a casa no canviarà res.

DdT: Hi ha el risc de l'abstenció.

Si l'abstenció és molt alta, la nit electoral hi haurà un show que hem vist molt sovint: apareixen tots els representants polítics per a dir que estan molt preocupats, però es giren, miren el Parlament i diuen: "Hi som tots els que hi hem de ser? Sí? Doncs, endavant". Per tant, anem a votar perquè és un senyal inequívoc que la gent està vigilant. Tot el que passa en aquest país no és culpa dels polítics, aquests no són més que gent que surt de la societat d'aquí. Si el senyor Millet va tan tranquil als restaurants és perquè a aquesta societat li sembla perfecte, fins i tot a més d'un li agradaria estar al seu lloc. El que hem de fer és canviar la societat un a un, no hi ha grans moviments espontanis que ho aconsegueixin. Votar és l'exercici màxim de decisió que té el ciutadà i per això l'ha d'exercir. 

11.726 lectures

Comentaris (5)

Llastima
Nomes dir que es una llastima que es divideixin els vots independentites entre Reagrupament i Solidaritat.
Una gran comparació
Molt guapo el comentari del senyor Joan Carretero, jo ja ho tinc força triat. Em quedo amb el tractor, i això que m'agraden bastant els cotxes, però penso que amb un tractor si vols treballar, faràs diners i desprès ja pot venir el ferrari. En canvi si et quedes el ferrari, no generas diners per comprar el tractor.
CADA REAGRUPAT A FER CAMPANYA JA!
El dia 21 de setembre a la hora de dinar em van fer l'enquesta telefònica d'en Laporta:
Van demanar-me que volien algú amb la franja d'edat de 18 a 24 anys, jo com tinc l'esperit molt jove m'hi vaig avenir, ehem.. Van començar amb castellà en el que jo vaig preguntar: - Sent una enquesta d'àmbit nacional català com és que la feien en castellà? Va contestar-me que la seva empresa TNS demoscopia Barcelona té com a norma utilitzar el castellà. La senyoreta no entenia gaire el català en les meves respostes així que vaig emprar el castellà, llengua que sé des de ben petita i no m'ha fet gaire nosa.
Des de gaire bé la segona o tercera pregunta no sortia l'opció Reagrupament o Carretero per votar, fet que vaig fer-li notar moltes vegades, la seva resposta sempre era que el programa-enquesta no li permetia la meva resposta. Era clarament una enquesta per a Laporta, abans de moltes preguntes es demanava si coneixies la seva excel·lència com a president del Barça, la seva bona gestió, les seves declaracions sobre l'espoli fiscal, si sabia qui era el culpable de la desunió dels independentistes...
Va arribar a un punt, cap a deu minuts de la trucada, que ja no vaig poder aguantar més la burla i la manipulació de l'enquesta, vaig fer-li notar que estava totalment indignada i que no pensava perdre més el temps.
Abans de penjar el telèfon vaig donar records per Laporta ja que jo no tenia cap dubte que era qui pagava la enquesta.
Si d'altres reagrupats o simpatitzants, o bé gent amb rigor i serietat, van ser entrevistats aquests dies no tinc cap dubte que no van poder aguantar fins el final l'enquesta, cosa que segur va fer que fos entrevista nul.la.
És per això que, demano que cada un de vosaltres, companys reagrupats, amb arguments, imaginació i il.lusió, envieu una carta, cada un de vosaltres repeteixo, a cartes al director de tota la premsa, truqueu a les ràdios i no deixeu, ni per un moment de fer xarxa tal com l'aranya.
Davant el boicot i la manipulació hem d'emprar la nostra imaginació per arribar a tothom.
Com tenim raó de ser reagrupats i de defensar Catalunya, i ells(tos els partits) saben que per arguments els guanyem de carrer, ens volen fer callar amb la apagada informativa total, o bé amb argument falsos.
Posem-nos per feina JA !!!!!
Cordialment,
EMPRENYAT I AMB SENTIMENT D´IMPOTÈNCIA.
SCI s´ha creat per destruir i dividir l´independentisme. I el seu objectiu és Reagrupament. Això és obvi .

De màrketing en saben, això sí, s´ha de reconèixer. Dues cares boniques (el Laporta i l´Arquè) . Una per les senyores i una pels senyors.

A més, resulta que els mitjans els hi donen més cobertura que a Reagrupament .
Un petit exemple: En el diari Avui (pàgina 2) explicaven que demà es fan actes de campanya electoral: Parlen de CiU, del Josep Huguet i del Laporta. I, ovbien que Reagrupament també fa actes demà. AIXÒ NO ÉS CASUALITAT.

També resulta que , casualitat !!! , fa 4 dies que existeixen i ja tenen peles per a fer macroenquestes. Manipulades, com és fàcil de veure. D´on treuen aquests calers ? .... CiU.

m'agrada
Sí. Reagrupament és la llavor. És un projecte a llarg termini. El que fa falta.
Si al novembre germinen resultats serà un gran pas.
Hi ha risc d'abstenció perquè la gent està desconcertada i necessiten un líder "creïble".
L'altre dia vaig llegir un reportatge sobre en Lluís Companys.
I em preguntava si hi haurà algú que vulgui implicar-se d'una manera tan ferma en un moment difícil?
Els termes inventats a últim moment són pur "marketing". La gent intel·ligent se n'adonarà.I és el que volem, gent intel.ligent i no els "llestos amb excuses d'última hora".
Sincerament, l'actitud el senyor Lopez Tena m'ha sobtat. Era el que deia el que s'ajusta a la realitat del que ha fet? Per a mi, no.I per molts altres...

Total 5 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament