Entrevista a Carles Móra, alcalde d'Arenys de Munt

“A la gent li molesta que de les consultes se n’extregui una rendibilitat política“
Carles Móra durant la Festa de Reagrupament a la Pobla de Segur, al costat de Rut Carandell

El 13 de setembre farà un any de la primera consulta sobre la independència celebrada a Arenys de Munt. Quina valoració fa d’aquest any?

Personalment aquest any he fet 35.000 quilòmetres arreu de Catalunya per parlar de les consultes. A cada lloc he tingut una gran rebuda i he vist molta empenta, il·lusió i molta convicció. A la meitat de l’any la nostra feina ja no importava perquè quan uns acabaven la consulta ajudaven els altres a fer-la. Ha estat un efecte dominó realment extraordinari!

De què ha servit?

Hem aconseguit moure la consciència política del país i de la ciutadania i crear un desacomplexament increïble de la gent sobiranista. Estic convençut que les consultes han servit per crear un nova manera de fer política. Ara hi ha una part de la ciutadania que vol implicar-se en la política. Volen fer allò que els polítics no fan a causa dels interessos personals i de partit.

En aquests moments el moviment es troba en hores baixes?

Al llarg d’aquests mesos s’han fet quatre o cinc assemblees del plenari de la Coordinadora de Consultes però, certament, en la darrera, celebrada el juliol, el suflé estava força baix. La ciutadania està desencisada perquè ha vist que el polítics no han correspost el gran esforç que ha fet i que va tenir el seu fermall d’or el 10 de juliol.

Per mantenir aquesta eufòria independentista la manca d’unitat entre les formacions independentistes no ajuda...

Des de Reagrupament estem fent molt per la unitat, encara que aquesta no hagi estat possible amb Solidaritat. Nosaltres hem fet tots els esforços possibles i hem fet els deures amb qui s’ha mostrat disposat a pactar. 

Els moviments independentistes semblen condemnats a viure constantment barallats.

Sí. ERC és el partit que ha tingut més cops d’estat interns de la història dels partits catalans. Jo estic molt acostumat a renunciar. Moltes persones organitzadors de les consultes hem estat exemple de generositat, però en aquests moments veig masses personalismes, egoisme i individualisme. Hem d’intentar trencar la relació entre les consultes i la gent que està en algun àmbit polític.

Ho diu pel Uriel Bertran i Alfons López Tena?

A molta gent els molesta que de les consultes se n’extregui una rendibilitat política. Per això hauríem d’intentar fer llistes generoses. Cal que ens fem varies preguntes: Per què aquest immobilisme? Per què els partits catalans no es planten aquí i a Madrid? Doncs perquè tothom es mou per disciplina de partit i ningú vol sortir de la foto.

Vostè també ha organitzat les consultes i ara és segon de la llista de Reagrupament per Barcelona. Què creu que pot aportar?

Entre els escons hi ha molta por, inseguretat i seny. Cal entrar al Parlament per treure aquesta inseguretat. Cal anar a veure els ministres dels països més importants del món i fer-ho amb pas ferm. Jo ho veig molt fàcil!

Vostè va dir que amb Laporta Reagrupament podria obtenir entre 5 i 8 diputats més. Sense ell quines són les aspiracions?

Continuo pensant el mateix, però no podem menysprear la força dels grups independentistes petits. Potser són menys en volum de gent, però són grans en voluntat, en esperit, en eficàcia... Per tant, no podem excloure a ningú i tota unitat que es faci amb respecte serà positiva. Si poguéssim entrar al Parlament i explicar els nostres objectius estic convençut que la ciutadania ens donaria suport.

Però els objectius s’han d’explicar abans, en un programa electoral...

Sí. Per una banda volem proclamar unilateralment la independència i anar a buscar complicitats a Europa. I, per altra, no parar de fer propostes per aconseguir la transparència immeditada del nostre règim polític. Això, si no ho expliquem ja com a parlamentaris, els mitjans de comunicació ens ho poden vetar.

Sí, però, per proclamar la independència des del Parlament cal el beneplàcit de CiU...

El sostre del sobiranisme no l’ha mesurat ningú perquè mai ha actuat unit i podríem tenir sorpreses. La falla del sobiranisme va ser el segon tripartit. Si ERC no hagués contribuït a l'entronització del senyor Montilla estaríem parlant d’un partit d’una força parlamentària amb moltíssim escons i amb una credibilitat política fora de mida. Si no hagués estat així els republicans serien una alternativa seriosa de país, per això personalment mai he volgut excloure ningú.

Per tant, segons vostès, si no hi ha majoria parlamentària, no hi ha independència.

Hem de fer possible que tots els partits donin suport a la declaració unilateral i després Europa ens deixarà, de fet, ens exigirà, fer el referèndum. Abans no ens el deixaran fer mai. Estem comprovant que quan fem pedagogia persones que no parlen la nostra llengua i no són nascuts aquí veuen clara la independència perquè en comprenen els avantatges.

Però, segons el CEO, només un 8% dels catalans es considera només català...

Perquè en aquests moments encara no s’ha pogut arribar a tota la societat, però hi ha gent d’Arenys de Munt d’origen andalús que volen la independència perquè en veuen els avantatges. Això no vol dir que deixin d’anar a visitar els seus parents a Extremadura o a Andalusia. L’onada de l’independentisme s’estén i això es va notar quan es van fer les consultes a Cornellà o a Mataró.

Si vostè mateix reconeix que l’esperit d’Arenys es desinfla per què un Aplec Independentista?

Volem retre un homenatge a totes les comissions de les consultes de Catalunya. Senzillament això! Encara que segurament acabarà sent una altra forma de reivindicació de la unitat i una demostració de la força i de la germanor de l’independentisme. El segon gran objectiu és inaugurar el monument a la Independència realitzat per l’estructuralista Pep Soler i l’escultor Jaume Rodri. Comptarem a la participació de representants del Quebec, Flandes i Còrsega, per tant, vol ser un acte amb una clara mira internacional.

Es pretén que aquesta celebració tingui continuïtat?

Sí, volem que aquest aplec sigui anual. També volem convertir el monument a la Independència d’Arenys de Munt en un punt de pelegrinatge del catalanisme independentista. Hi ha una clara intensió que Arenys de Munt sigui el bressol de l’independentisme català. Nosaltres volem vendre l’esperit d’Arenys de Munt, és a dir, l’esperit de la unitat, però perquè dos s’uneixin, ambdós ho han de voler.

10.263 lectures

Comentaris (7)

DUI
Miquel, jo també crec que la DUI és més segura.

Només volia remarcar que les dues opcions no estan tan lluny una de l'altra.
DUI
Miquel, jo també penso que és més segura la DUI.
Només volia remarcar que les dues opcions no estan tan lluny una de l'altra.
Prudència
Totalment d'acord Enric, sols un detall; La DUI és més segura que un referèndum. Si els Espanyols veiessin que la cosa no té aturador, intentaran agafar-se on puguin i un referèndum els donaria la possibilitat d'especular amb diverses propostes de referèndum, i marejar al personal de forma que encara no ens podem imaginar, guanyarien temps. També cal tenir en compte que encara continuaran tenint la pallella pel mànec i que ens hi enfrontaríem en desigualtat de condicions. Tot i això és un element a tenir en compte.
DUI o referendum
Jo crec que la DUI o un referèndum, no estan tan lluny una opció de l'altra. Com ERC reconeix, per a fer el referèndum, caldrà trencar d'alguna manera amb la legalitat espanyola, i això a efectes pràctics serà una DUI, ja que serà un acte sobirà, deslligat del que diguin les autoritats espanyoles.
A més a més , tothom està d'acord, que d'una manera o altre, i en un ordre o altre, hi ha d'haver una declaració d'independència i un referèndum.
Per tant, crec que hi ha més que ens uneix (en aquest tema) que no pas el que ens separa.
és qüestió de temps i perseverar
la disquisició entre referendum abans o després de la DUI es resoldrà amb el temps: Espanya no deixarà que es pugui fer i per tant haurem d'arribar a la DUI sense possibilitat de fer cap referendum (recordem el cas Ibarretxe)
la disquisició entre concert econòmic o independència es resoldrà amb el temps: Espanya no deixarà anar una mamella que representa quasi el 20% del PIB total i menys encara que la clau de la caixa la tingui el President de la Generalitat, al contrari, apretaran més perque l'economia anirà a pitjor i els polítics a les Espanyes paguen molt favors via subvencions, festes majors, expos, ... i tot això reduirà el que Catalunya en rebi (fem una anàlisi de l'acord de finançament del darrer Estatut i la realitat del dia a dia?)
la disquisició entre federalisme o autogovern es resoldrà amb el temps: una gran part d'espanyols no hi creuen i políticament el federalisme no és rendible per als grans partits estatals; com més vots guanyen és anant contra Catalunya (sóc català i independentista, fill de gallega i valencià, se del que parlo per motius familiars), el problema és que la batalla socialista necessita dels vots catalans per guanyar a Espanya alhora que ataca als catalans per guanyar a altres llocs (per alguna cosa ha servit internet no? per conèixer la veritat molt més depressa)

per tant, no dubteu que amb el temps ho aconseguirem perque ara ja no és possible bombardejar Barcelona, això ja és passat; però tampoc dubteu que cal treballar, dia a dia, amb fermesa i sobre tot amb honestedat, perseverant dia a dia, sense deixar que ho facin els altres

una darrera reflexió, unitat? per qué se'ns demana unitat als moviments independentistes i els altres partits no la tenen en questions com per exemple la crisi econòmica? conec gent que ja ho ha perdut tot i no te diners ni per menjar, hi ha alguna qüestió més important? NO, la unitat la demostrem dia a dia amb la finalitat perseguida, la independència
obviament la "no" unitat tindrà un cost degut al sistema electoral vigent, però com diu el títol "és qüestió de temps i perseverar", ara en treurem 2, 5 o 10 escons, però el pas inexorable del temps i de la posició totalment autoritària d'un estat colonial, ens portarà cap endavant
jo vaig ser un dels que va votar ERC quan va decidir formar el primer tripartit; no era això el que jo vaig votar; desitjo que ERC ara sigui conscient del que no ha de fer i de que hi han sigles més importants que d'altres, que primer hem de ser independents i després ja veurem si sóm un país més d'esquerres o de dretes

temps al temps!!!
Pla B?
No cal córrer riscos innecessaris.
Europa no ens deixarà fer mai el referèndum abans de la DUI
Em presento directament com un infiltrat perquè no hi hagi confusions. Sóc simpatitzant d'ERC i hi he demanat l'entrada com a militant. Es podria dir, per tant, que em fico a la boca del llop. No ho faig amb intenció de proferir les soflames habituals. Conec en Carles Móra i li tinc molt de respecte. Com ell he participat activament en les consultes (en el meu cas des de Canet) i, com ell, desitjo ferventment que Catalunya esdevingui un estat d'Europa amb tots els ets i uts. A diferència d'ell no em sembla que ERC estigui definitivament desconnectada d'aquest neguit ni em sembla que els problemàtics avatars del tripartit hagin estat tan improductius com es vol fer creure. Però aquestes diferències no són transcendentals pel que vull comentar.
En un moment de l'entrevista o ell o qui la transcriu afirmen: "Abans no ens el deixaran fer mai". Com que no hi ha subjecte en la frase he d'entendre que es refereix a Europa de qui diu que ens deixarà fer i ens exigirà el referèndum un cop s'hagi fet la DUI. Si es referís a Espanya, no tindria cap inconvenient amb la frase. N'estic convençut. Com estic convençut que Espanya tampoc no deixarà fer la DUI. En un i altre cas, si es plantegen, s'han de plantejar com a actes de sobirania i és una qüestió de gustos o d'urgències decantar-se per una solució o per l'altra. O ordenar-los en el temps d'alguna manera que eviti haver de fer la pregunta clàssica: què és abans, l'ou o la gallina. Ara bé, que Espanya no donarà cap facilitat per al referèndum ni per a la DUI no crec que hi hagi ningú amb ànims de discutir-ho. Per aquí no tenim escapatòria: els DUIistes i els referendistes han de tenir clar que s'ho han de plantejar com un acte ilegal --o alegal si més no.
On em sorgeix la pregunta que vull plantejar al Carles Móra és quan, a més a més d'Espanya, s'afirma que Europa tampoc no ens deixarà fer mai el referèndum. La pregunta es pot formular de moltes maneres: ha prohibit alguna vegada, Europa, que es faci un referèndum per decidir la independència d'un territori? Ha dit alguna vegada que ho prohibirà? Ha exigit alguna vegada que abans del referèndum obligatori s'ha d'haver declarat unilateralment la independència? Ha dit, potser, que dels referèndums previs sempre se'n rentarà les mans?
Ara sabem, segons la sentència-dictamen de l'Haia, que no hi ha cap precedent en el dret internacional comparat que permeti impedir que un territori proclami unilateralment la independència només per què la prohibeix la Consitutució del seu estat dominant. I ho sabem perquè la UE li va preguntar si es podia impedir legalment la independència de Kosove, independència que va declarar unilarteralment després de diverses fases polítiques i militars. Però no sabem que hauria dit si se li hagués fet la mateixa pregunta respecte a algun altre territori que en comptes de DUI hagués preferit començar per un referèndum vinculant i s'hagués trobat que el seu Estat dominant no li donava permís per fer-lo. Però que no se li hagi preguntat ni, per tant, no n'hagi dit res ja ens legitima per pensar que hauria dit que no? És tan segur que hauria contestat que un territori determinat, si l'estat que el domina no li dóna permís per fer un referèndum per decidir la seva independència, ja no el pot fer amb empara internacional? Aquesta possibilitat la nega el dret internacional comparat, potser?

Per què faig totes aquestes preguntes a la seu virtual d'un partit que té com a eix de la seva campanya i de la seva existència la DUI com a única possibilitat --totalment exclusiva i exclusivista-- d'assolir la independència de Catalunya? Doncs la faig perquè estic convençut que la teoria de la inutilitat del referendum es basa més en qüestions de conflictivitat històrica i d'estratègia electoralista que no pas en raons argumentables més enllà de dir que Espanya no donarà permís per fer el referèndum, que --com tothom veu-- no és cap argument. I això em sap molt greu perquè és un fre a la possibilitat que diferents camins portin a un mateix resultat reforçant-se mútuament. Reforçant-se mútuament pel que fa a l'aconsecució de la independència i reforçant-se pel que fa a l'obtenció de vots per part d'uns i altres.
Ara que els meus no em senten, diré que estic segur que si Rcat afluixés una mica en aquesta obsessió de negar-se a admetre el referèndum com a possibilitat (no com a opció pròpia ni preferent, sinó com a alternativa, o com a Pla B, si més no), aleshores a ERC i a algun altre partit o sub-sector també els seria més fàcil acceptar que tant de bo es pugués aconseguir d'una tacada la declaració unilateral i afirmar sense manies ni reserves que, en el cas que hi hagués prou suport afegint-hi els seus, ho faria sense dubtar ni un moment.

Total 7 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament