Cent anys de Salvador Espriu

La seva actitud compromesa amb el país i amb la llengua catalana i el contingut d'algunes de les seves obres han transcendit fins avui més enllà del fet literari
Salvador Espriu / Fotografia de Pau Barceló
(Lavínia, 10 de juliol de 2013)

Avui, 10 de juliol de 2013, fa 100 anys que va néixer Salvador Espriu a la capital de la comarca de La Selva, Santa Coloma de Farners. Espriu fou un dels més destacats intel·lectuals i escriptors de la seva època, que va bastir una obra literària de gran qualitat en tots els gèneres: narrativa, teatre i poesia. Va començar la seva carrera literària abans de la guerra, que va estroncar els projectes de la seva generació i va deixar Catalunya en una situació de submissió i desolació. Després la desfeta nacional, l'escriptor colomenc va participar -i sovint encapçalar- moltes de les iniciatives d'oposició a la dictadura franquista. La seva actitud compromesa amb el país i amb la llengua catalana i el contingut d'algunes de les seves obres han transcendit fins avui més enllà del fet literari. La commemoració del seu centenari ha adoptat el lema "Ens mantindrem fidels" que remet tant a un poema seu com al seu capteniment ètic personal.

Des de Reagrupament, hem anat seguint alguns dels actes fets durant aquest any, hem organitzat una ruta literària per Arenys i hem publicat una ressenya de la important biografia d'Espriu que ha redactat Agustí Pons. Tot i això, l'única manera d'honorar verament un escriptor és llegir la seva obra, per la qual cosa us proposem que el llegiu en les noves edicions que s'han publicat aquest any amb motiu del seu centenari.

Per a començar -vinculat a la commemoració del tricentenari que ja estem vivint aquest any- volem reproduir el poema dedicat a l'Onze de setembre de 1714 inclòs al llibre Per a la bona gent .

L’ONZE DE SETEMBRE DE 1714

                 A Núria, Lluís i Jordi Mercadé.

Almenys ens han deixat
l’honor de caure sols.
En la desesperança,
acceptem la foscor.

Demà retornarem
al treball, a l’esforç.
Dreçats, hem de cavar
als bancals de la por.

Aprofundim rars pous
als orbs ulls de la mort.
Enllà d’aigües llotoses,
terra bona, llavor.

Informacions relacionades:

6.825 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament