"Arnau Mir de Tost va canviar la mentalitat defensiva dels catalans del segle XI per l’ofensiva"

Entrevista a Jaume Fernàndez
"Arnau Mir de Tost va canviar la mentalitat defensiva dels catalans del segle XI per l’ofensiva"

Parlem amb Jaume Fernàndez, en el marc del cap de setmana reagrupat al Pallars. L'alcalde de Rosselló de Segrià i cap de llista de Reagrupament per Lleida és l'encarregat d'acompanyar als associats que el dissabte visiten l'església de

Premsa de Reagrupament . Qui va assistir a l’excursió?

Jaume Fernàndez . Hi varen venir una trentena llarga de persones. Hi havia gent que era del territori i no havien anat mai a Llordà, cosa que passa de vegades, ja que quan més a prop tens una cosa, menys importància li acostumem a donar. També hi havia gent de Barcelona i no coneixien res de la història del Pallars. Pels comentaris em consta que a tothom li va ser útil i es van poder ubicar en una part de la història que desconeixien.

PdR . En que va consistir l’excursió a l’església de Santa Maria de Covet i al castell de Llordà?

JF . Són dos monuments històrics dins de la Conca Dellà, cabdals durant el segle XI, que és el moment de formació del que entendríem com la frontera, o el moment de la formació de la Catalunya Nova. El que varem intentar explicar fou la importància de la frontera i dels seus castells i sobretot d'un personatge cabdal a la banda sud del Pallars, que és Arnau Mir de Tost. Aquest personatge històric, des del castell de Llordà, va bastir la plataforma per conquerir Àger i per avançar cap al sud. A partir de l'època en què és construeix l’església de Covet els catalans ja no recularan més i a partir d'aquell moment avançaran fins a l’expulsió dels sarraïns de la nostra terra.

PdR . Parlem de castells i d'Arnau Mir de Tost...

JF . Els castells fou el sistema que els catalans inventen durant el segle X per resistir els atacs d'Al Andalus, que cada any atacava els territoris cristians. L'única forma de resistir era a base d'aquesta xarxa de castells, que és bastiren durant el segle X. Al segle XI, quan Al Andalus entra en guerra civil es el moment, l'oportunitat, que els catalans aprofiten per conquerir nous territoris. Arnau Mir de Tost és un dels personatges més importants de la Catalunya del segle XI, provingut de les valls de Tost, a l'Alt Urgell. Comprà el castell de Llordà i l’utilitzà com a punt fort per iniciar les seves conquestes. Al final de la seva vida conquerí més de 30 castells, dominant molta part del que avui en dia és el baix Pallars, l'alta Noguera i la Ribagorçana i sent un personatge cabdal que aconseguir canviar la mentalitat dels catalans del segle XI passant d’una mentalitat defensiva cap a una mentalitat ofensiva.

PdR . En aquella època històrica hi devia haver molta por a anar a repoblar aquells nous territoris...

JF . El repoblament s’incentivava d'una forma que no acostuma a fallar. S'oferien cartes de franquesa, cartes de poblament, adreçades a aquelles persones que anaven a ocupar els territoris de la zona de frontera, eximint-los de pagar impostos durant tota la seva vida. A més a més, si durant trenta anys defensaven i treballaven aquelles terres passaven a ser propietat seva. La gent que acceptava aquest repte passava d'un estat de misèria a albirar un futur millor.

PdR . Seria aquest l’origen de les viles franques, les viles noves...

JF . Totalment. La Catalunya Nova està farcida de viles noves i viles franques i de les quadres, que no són altra cosa que el repartiment que es fa del territori. Els catalans conquereixen el territori, en base als castells termenats, que tenen un terme i reparteixen aquests termes en petites unitats, que són les quadres, que formen les viles noves.

PdR . Com s'ho va fer Arnau Mir de Tost per esdevenir cabdill d’aquestes noves conquestes territorials?

JF . Arnau Mir de Tost i la seva senyora, Ersenda, a la qual no podem menystenir, van ser dos personatges molt hàbils, que varen entendre de seguida com calia tractar les altes institucions de l'època. Van aconseguir el vist-i-plau per crear l'expansió, tant del comte com del bisbe d'Urgell. Un cop consolidat un territori amplíssim, van jugar les seves cartes, portant obsequis a Roma, convencent al Sant Pare que les seves terres havien d'estar exemptes del domini del bisbat d'Urgell. I varen aconseguir aquesta exempció directe sobre sant Pere d'Àger, que va esdevenir el cap i casal d’aquest nou territori, amb obediència directa al papa de Roma. I això li va concedir el Pontífex perquè Arnau Mir va demostrar que ell era una espasa victoriosa en contra dels infidels. A més a més va demostrar ser una persona molt creient. Va fer un peregrinatge a sant Jaume de Compostel.la i a Jerusalem, en una època en que els desplaçaments tan llargs no eren precisament fàcils. Ell va jugar molt hàbilment les seves cartes per aconseguir un territori, guanyar-lo per la força de les armes i unir-lo amb el vist-i-plau del Papa.

Jaume Fernàndez és llicenciat en història per la Universitat de Lleida

Cap de llista de Reagrupament per Lleida a les properes eleccions al Parlament de Catalunya

13.748 lectures

Comentaris (2)

CRACK
Jaume, ets un crack, per mi és un orgull tenir una persona de la teva vàlua al capdavant del projecte. Guardo gravat al ipod el programa "en guàrdia" on vas sortit tu parlant d'Arnau Mir de Tost, un altre crack. Visca la Terra!!
Sobre discursos
Farà unes tres setmanes, vaig dir a un acadèmic de l'Insititut d'Estudis Catalans que el primer discurs de la candidatura de Reagrupament per a les properes eleccions, una vegada votada democràticament per l'assemblea -en grec, ekklesia- va sortir una cita de Tucídides, em va dir: "No pot ser. Us linxaran, per perillosos".
Quan el torni a veure, li parlaré d'Arnau de Mir...

Total 2 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament