Com valoreu la marxa independentista de la Diada? Marca un procés de no-retorn en el camí cap a l’Estat propi?
Ningú no pot discutir que va ser la mobilització més important en la història de Catalunya, feta en positiu i no pas contra res ni ningú. La gent respirava optimisme i ganes de manifestar que la solució no és a Espanya sinó fora. En resum: no va ser una marxa de queixa, sinó de voluntat d’iniciar el camí perquè el país avanci cap a la plena llibertat.
Entre els seus diversos elements, la novel·la de Cabré presenta certa semblança amb les pel·lícules d’aventures d'Indiana Jones, nazis despietats inclosos. Espero que ningú no trobi frívola la comparança, perquè, com passa amb l'arca de l'aliança a la pel·lícula de Spielberg, un preuat objecte, en aquest cas un violí storioni , serveix a Cabré per a connectar les diferents històries que s'entrecreuen i que cronològicament abasten des de l'Edat Mitjana fins al temps actual. A diferència del personatge interpretat per Harrison Ford, el protagonista de Jo confesso , Adrià Ardèvol, no és arqueòleg; però sí que té una gran afició a aplegar valuosos objectes antics, especialment manuscrits d'obres literàries
Joan Carretero (Tremp, 1955) atèn Nació Digital un cop ha acabat la guàrdia de metge. El president de Reagrupament analitza en aquesta entrevista la situació política de l'independentisme, la manifestació de l'11S, el rescat i els acords entre ERC i RCat, així com el virtual gir sobiranista de CiU. I diu que veu Espanya feble.
En resposta a la Iniciativa Ciutadana Europea que va promoure Reagrupament, la Comissió Europea va admetre la possibilitat de secessió d'una part d'un Estat membre i va considerar la solució en la negociació dins l'ordenament jurídic internacional. Ara, el president de la Comissió ha reiterat aquesta argumentació en seu parlamentària. Per això us demanem si "La resposta de Barroso sobre la independència de Catalunya s'hauria produït sense la ICE promoguda per Reagrupament?"
Un 94% dels que han respost l'enquesta del nostre web rebutgen la possibilitat que els Premis Nacionals de Literatura s'atorguin a autors que no escriuen en la llengua pròpia de Catalunya.
Aquest agost s'ha obert una nova polèmica lingüística que no ha vingut de fora -com, ara, la idea de batejar com a aragonès oriental la llengua catalana-, sinó del mateix àmbit institucional català. El president del CoNCA, Carles Duarte, troba injust que als premis nacionals de literatura que atorga la Generalitat de Catalunya no hi optin autors que escriuen en castellà. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, s'ha mostrat entusiasmat amb la iniciativa. Per això us demanem si "Esteu d'acord amb el conseller Mascarell que els premis nacionals de literatura s'atorguin a escriptors en castellà?"
Una immensa majoria (94%) dels que han respost l'enquesta fins aquest dissabte considera que el Govern d'Espanya intervindrà l'escassa autonomia de la Generalitat com a part del projecte d'espanyolització completa de Catalunya.
Mentre al País Valencià ja s'ha iniciat el procés de control de l'autonomia per part del Govern espanyol, a Catalunya el conseller Mas-Colell es mostra convençut que Espanya acceptarà el "pacte fiscal". No obstant l'optimisme dels dirigents de CiU, els observadors polítics no veuen perspectives que el Govern català pugui fer front als venciments del deute d'aquesta tardor.
ot s'accelera. En política, en economia i en l'àmbit de la transformació social. A tot el món i a casa nostra. La crisi financera, el fracàs de l'estat autonòmic i l'avenç social de l'independentisme situen Catalunya en una cruïlla que cal saber interpretar. I hem demanat a Carles Boix que ho faci. Boix és professor de política i afers públics de la Universitat de Princeton i autor del llibre 'Cartes ianquis ' (Acontravent, 2012), en què proposa una carta de navegar del viatge català a Ítaca.
A la pregunta per com valoren la proposta de 'pacte fiscal' del Govern de CiU, un 85% de les respostes consideren que el millor dels pactes fiscals sempre serà pitjor que la independència. Dins d'aquest %, el normal fóra incloure-hi ara el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, si no fos que els convergents, com a bons súbdits, sempre acaben cedint i pactant amb Espanya.
