Japó i Alemanya i el Regne Unit com a exemples

L'ex-secretari del Tresor britànic, David Laws, va abusar de les dietes en reclamar despeses pel lloguer d'habitacions en cases de propietat de la seva parella

En els darrers dies s'han esdevingut tres episodis que demostren que els sistemes democràtics d'alta qualitat són possibles. De fet, no únicament són possibles, sinó que existeixen en la vida real (Regne Unit, Alemanya i Japó). Cal subratllar això, perquè el contrast amb el cas espanyol i el règim autonòmic que ens ofega, és del tot evident. Unes són d'alta qualitat, els dos darrers, d'una baixa, baixíssima qualitat.

Regne Unit : El 29 de maig, el secretari del Tresor del nou govern del Regne Unit, David Laws (a la foto) quan encara no feia un mes que era al càrrec, va dimitir de forma immediata quan es va veure implicat en l'ús abusiu de cobrament de dietes parlamentàries.

Alemanya : El 31 de maig, el president d'Alemanya, és a dir, el Cap de l'Estat, Horst Koehler, va dimitir després de l'enrenou que van originar unes declaracions seves a la ràdio, segons les quals, la presència de tropes alemanyes a l'exterior era necessària per protegir interessos econòmics. Malgrat intentar de forma immediata aclarir el significat de les seves paraules, posant com a exemple el cas de la pirateria, i en no trobar un recolzament polític ferm, va optar per dimitir, fet que va sorprendre tothom.

Japó : El 2 de juny, el primer ministre del Japó, el demòcrata Yukio Hatoyama, va anunciar també de forma sobtada, la seva dimissió, després d'estar al capdavant del govern 8 mesos. La raó de la seva dimissió és l'haver estat incapaç de portar a terme una promesa electoral clau: el tancament de la base militar nord-americana d'Okinawa, l'existència de la qual és encara avui en dia considerada com un deshonor per molts ciutadans japonesos.

Tres casos, doncs, que impliquen un ministre, un primer ministre i un Cap de l'Estat, i no pas precisament d'estats petits o repúbliques bananeres. La comparativa amb l'escenari espanyol i, de forma molt directa, amb l'escenari dels polítics autonomistes, no deixa de ser del tot decebedora. Cal una immediata regeneració democràtica, i és obvi que aquesta no s'aconseguirà en el marc espanyol i autonòmic. Només serà possible com a conseqüència d'un capgirament de la situació política, que arraconi una classe política submisa a Madrid i corrupta fins a extrems encara avui en dia insospitats. La independència i la regeneració democràtica són el camí a seguir. Només amb elles podrem aspirar els catalans i les catalanes, a una democràcia d'alta qualitat.
Editorial anterior: República s'escriu amb erra de Reagrupament

7.645 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament