El perquè de la coalició independentista

Editorial de Reagrupament Independentista
El perquè de la coalició independentista

Benvolguts compatriotes, Reagrupament Independentista és el fruit del compromís incondicional de milers d’homes i dones amb una Catalunya lliure i digna, amb una democràcia plena i amb una actitud constructiva i d’excel·lència. Avui aquest compromís es manté intacte i representa un projecte polític viu i amb unes característiques pròpies, que posa sempre per davant l’interès de Catalunya.

És per això que a Reagrupament hem de treballar, també, amb la perspectiva d’afavorir la presència a les Corts espanyoles dels catalans i catalanes que volem la independència de Catalunya; perquè tots els fronts són oberts i en tots hi ha de ser la nostra lluita.

I és per això que sense apriorismes, sense imposicions, sense càlculs de curta volada, hem estat llaurant els darrers temps una relació de confiança entre forces independentistes, des de la premissa de mantenir la nostra identitat com a Reagrupament Independentista, però des del respecte a la dels altres.

Aquesta actitud lleial i la ferma voluntat d’acord, ens ha permès des del passat mes de gener, anar bastint llaços de confiança amb moltes persones i organitzacions diverses, una confiança que ens va dur a tancar acords a les darreres eleccions municipals amb opcions polítiques de diferent signe.

Ara hem assolit un acord de coalició per a concórrer a les properes eleccions estatals al costat d’ERC. I ho fem mantenint intacte el nostre ideari, la nostra transversalitat i la nostra manera de ser i de fer que ens identifica com el que som i seguirem essent: Reagrupament Independentista.

Aquesta coalició no comporta renúncies, ben al contrari, representa la suma de perspectives, valors i idees diferents, encaminades a un mateix objectiu. Hem treballat amb la voluntat que aquest acord fos la manifestació natural d’una nova relació de confiança entre independentistes, amb la voluntat que d’aquest acord sorgeixin els fonaments d’un autèntic moviment independentista català.

Ja sabeu que el nostre objectiu no són unes eleccions, un escó de diputat o aconseguir fer soroll als mitjans de comunicació. El nostre objectiu, la nostra raó de ser, és la independència de Catalunya i aquesta determinació ens fa seguir el camí dret que ens hem marcat des del nostre mateix origen.

9.198 lectures

Comentaris (3)

batalla de l'ebre - Josep Ribera Riera
el passat cap de setmana, he estat visitan uns quants espais de la batalla de l'ebre, entre ells l'observatori a on hi ha un excel.lent memorial a les victimes reconegudes, i on s'en hi van afegin les noves troballes cada dia. Sempre i constantment busco les meves arrels, per els cognoms, i alli vaig veure escrit el nom del teu avi, que podria haver estat cosi o germa del meu. Només volia que ho sabessis.
el meu avi
Sóc néta d’un soldat terrassenc desaparegut a la batalla de l’Ebre, en Josep Ribera i Riera.

L’àvia ens el va fer estimar, als meus cosins, al meu germà i a mi, sense haver-lo conegut. Es va cuidar molt i molt de transmetre’ns els anhels del nostre avi.
Els dissabtes a la tarda, quan anàvem a jugar a casa seva, ens feia seure al voltant d’una taula rodona i, mentre berenàvem, ens explicava mil històries: com el va conèixer, com era la seva feina i, sobretot com de profund era el seu catalanisme, abismós fins al moll de l’os .
L’última carta que va rebre d’ell va ser a finals d’octubre i li explicava que “allò” s’acabava i que per Nadal ja seria a casa. Un bon dia es va presentar un oficial a casa seva amb uns papers dient-li que els nacionals havien bombardejat la zona on ell es trobava. Mai més no el va tornar a veure, ni se sap on van quedar les seves restes.
Em comprometo a treballar tot el que pugui per aconseguir que els fills dels meus fills es trobin una Catalunya sana, lliure, rica i educada.
Ho devem a tots aquells soldats que van donar la vida per aconseguir-ho.
Moltes gràcies.
Montse Pineda (Terrassa)
el meu avi
Sóc néta d’un soldat terrassenc desaparegut a la batalla de l’Ebre, en Josep Ribera i Riera.

L’àvia ens el va fer estimar, als meus cosins, al meu germà i a mi, sense haver-lo conegut. Es va cuidar molt i molt de transmetre’ns els anhels del nostre avi.
Els dissabtes a la tarda, quan anàvem a jugar a casa seva, ens feia seure al voltant d’una taula rodona i, mentre berenàvem, ens explicava mil històries: com el va conèixer, com era la seva feina i, sobretot com de profund era el seu catalanisme, abismós fins al moll de l’os .
L’última carta que va rebre d’ell va ser a finals d’octubre i li explicava que “allò” s’acabava i que per Nadal ja seria a casa. Un bon dia es va presentar un oficial a casa seva amb uns papers dient-li que els nacionals havien bombardejat la zona on ell es trobava. Mai més no el va tornar a veure, ni se sap on van quedar les seves restes.
Em comprometo a treballar tot el que pugui per aconseguir que els fills dels meus fills es trobin una Catalunya sana, lliure, rica i educada.
Ho devem a tots aquells soldats que van donar la vida per aconseguir-ho.
Moltes gràcies.
Montse Pineda (Terrassa)

Total 3 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament