El des-concert de Duran i Lleida

Editorial de Reagrupament Independentista
Duran i Rajoy conversant / Foto: El País

És sorprenent observar un professional de la política com Duran Lleida tan desconcertat com apareix aquests dies. I és normal, ja que les enquestes auguren una inevitable majoria absoluta del PP i per tant la seva representació al Congrés no tindrà cap pes políticament determinant.

Observant les seves declaracions es fa evident que la seva estratègia electoral passa per mostrar-se com la còpia catalana del PP. Defensa idèntiques mesures econòmiques i fiscals, critica la immigració, navega en drets socials i afirma sense vergonya que el model de sistema social actual és insostenible. Aquests paral·lelismes arriben a tal extrem que s’atreveix a formular un decàleg de condicions que, si són acceptades pel PP, permetrien a Duran la seva entrada triomfal al futur Govern espanyol.

Però en realitat el seu desconcert té arrels internes: se sap abandonat pels seus socis de Convergència. Per una banda al Govern de Mas li poden servir els vots dels diputats del PP al Parlament de Catalunya, però d’aquí a signar el pacte estable que proposa Duran amb el futur Govern de Rajoy hi va un bon tros. Alhora, davant la majoria absoluta del PP, a Convergència tant li fa que Duran tregui 10 diputats, com que en tregui 12 o 8, siguin els que siguin tindran el mateix pes i tant per tant, els convé més un Duran debilitat.

És en aquesta direcció que s’han d’interpretar les advertències públiques del president Mas: “Les retallades ens passaran factura .” No s’havia sentit mai una invitació tan clara d’un líder de Convergència a no votar CiU. Sembla clar que el president Mas no es vol veure identificat amb la imatge tan dretana, conservadora i espanyolista de Duran Lleida i per això ha decidit que potser aquest era el moment de passar comptes a tants anys de deslleialtat de Duran amb Convergència, primer amb Pujol i ara amb el propi Mas.

És també en aquesta direcció que cal interpretar la pressa de Convergència per tancar la Comissió sobre l'anomenat “pacte fiscal” al Parlament de Catalunya, Comissió que Duran no volia que es tanqués fins després de les eleccions: Concert econòmic? Dret a decidir? Consulta als ciutadans? Duran no ha defensat ni defensarà mai aquests conceptes.

S’apropen uns anys molt durs per al nostre país, per la crisi econòmica i alhora per la nostra condició de catalans, sotmesos a un Estat que ens maltracta. És per això que ens correspon plantejar una pregunta als possibles votants de CiU:

Podem confiar els interessos de Catalunya a qui té el desig íntim de ser un ministre espanyol més del PP?

29.824 lectures

Comentaris (9)

El Duran ja ho té el SEU futur ben solucionat
El Duran és un polític més que ja es prepara una jubilació daurada.

La línia divisòria entre el poder de les corporacions i els nostres governs s'ha fet cada vegada més borrosa, soscavant les nostres democràcies i les nostres economies. Els polítics accepten els diners de les corporacions per finançar les seves campanyes, i en ser elegits, adopten polítiques que recompensen als seus patrocinadors. En finalitzar el seu mandat, accedeixen a càrrecs amb salaris estratosfèrics al servei de les corporacions. Això es diu corrupció, així de simple. G20 - People in, corporate sponsors out
http://www.avaaz.org/en/occupy_g20/?slideshow

Declaracions de l'etern aspirant a ministre a l'Ara:

Em veig més en alguna gran empresa portant algun tema de relacions internacionals. Puc ser útil a moltes empreses aprofitant el meu capital i la meva vocació internacional. Ara tinc 59 anys. No dic necessàriament que ho hagi de ser, però aquesta podria ser la meva última legislatura. Els polítics no podem posar mai les mans al foc pel que farem, però és evident que no vull acabar la meva vida fent política".

D'acord amb un que s'interroga. En aquest vaixell hi hem de ser tots, amb un rumb únic la INDEPENDÈNCIA.

Jo ja he un petit pas, he votat per correu, ERC-Reagrupament.
Uns mals resultats d'en Duran Lleida significaran la seva caiguida de manera irreversible. De totes maneres les preocupacions de Duran són també compartides pel conjunt de la federació i Artur Mas. Són conscients que una majoria absoluta del PP perjudica greument els interessos de Catalunya i suposa un escull insalvable per a les aspiracions convergents de "pacte fiscal". L'esgotament del peix-al-cove i el previsible agreujament del deute públic català situaran a CiU i el govern en un carreró on les úniques sortides seran la mentida i la indignitat o la independència.

Enhorabona per l'artícle Carretero!! Ànims a Rcat!!
Excel·lent
No cal afegir res més al que diu Carretero. Excel·lent. Ho comparteixo totalment.
Good bye Duranin
S'han acabat els temps de'n Duran. No es pot ser independentista i votar-lo, és un contrasentit. Ara toca combatre a Madrid, ara toca empènyer el país cap a la llibertat, ara toca fer pinya. Som-hi! Visca Reagrupament!
Good bye Duranin
S'han acabat els temps de'n Duran. No es pot ser independentista i votar-lo, és un contrasentit. Ara toca combatre a Madrid, ara toca empènyer el país cap a la llibertat, ara toca fer pinya. Som-hi! Visca Reagrupament!
Dretans, conservadors...
Llegeixo en l'article: "imatge tan dretana, conservadora i espanyolista". Estem d'acord amb que "espanyolista" és un qualificatiu que defineix l'enemic. Però..."dretà" i "conservador" és cosa dolenta "per se"? No haviem quedat que som transversals? Els conservadors o dretans independentistes no caben ja a Rcat?. I els missaires independentistes tampoc?
Fariem bé de matitzar, és important.
Duran és l'Home
Jo confio en en Duran, que per alguna cosa és el polític més ben valorat també a casa nostra, perquè el poble és savi i al soci no se'l pot enganyar. Duran és un home íntegre que va a missa, és perseverant, creu en la política i es lliura al país. I ho demostra amb fets: des dels temps de Matusalem que es dedica íntegrament i amb perseverança a la política, lliurat a ser ministre del país veí. I és que Duran és un home assenyat, tot un cavaller que freqüenta els millors hotels i té un gust exquisit per les senyoretes estupendes. I confessem-ho: la seva llustrosa calba ens posa a tots catxondos. Però sobretot hi confio perquè és una màquina de crear nous independentistes. Tanmateix, jo ni en estat de coma etíl·lic no votaria CiU. Però si ho feu, ho comprendré. Perquè el poble és savi i al soci no se'l pot enganyar. I perquè la carn és feble, i Duran irresistible.
Si no vaig errat, la tardor vinent toca congrés d'Unió. Aviam si amb una bona patacada d'en Duran el 20-N i una empenteta de l'Artur Mas, els missaires escullen de president en Vila d'Abadal.

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament