Construir la nostra llibertat

Editorial de Reagrupament Independentista
Carretero darrera una pancarta que diu "Només amb la independència s'evita aquesta sentència" l'onze de setembre / Foto: Equip web RCat

Espanya és un Estat, per això aquells qui en defensen la seva continuïtat actuen per protegir-lo. Què hi ha d’estrany en aquest comportament?

Hem vist com el Tribunal Constitucional espanyol ha actuat en defensa de la unitat d’Espanya, negant l’existència de la nació catalana. Més recentment observem com el Tribunal Suprem espanyol actua també amb aquesta intencionalitat, dictant unes sentències d’evident contingut polític sobre el català a l’escola. Per la seva part els mitjans de comunicació espanyols s’han situat també a l’avantguarda  de la defensa de la unitat de l’Estat.

El poder legislatiu, el poder executiu, el poder judicial i el quart poder que representa la premsa ja han entès perfectament que Catalunya camina amb pas ferm cap a la independència. Ara només sembla que d’això ens n’assabentem també els catalans...

Hem vist perfectament com la manifestació en contra de la sentència del TC sobre l’Estatut, tot i ser tan massiva, ha tingut la transcendència que se’n podia preveure: cap, res, ni s’han immutat. Calia fer-la? Sens dubte, però només amb manifestacions no anirem enlloc, a Madrid se’n foten de les nostres manifestacions i dels nostres escarafalls, el dia següent els diputats catalans a les Corts es posen a negociar els pressupostos de l’Estat i tot torna a l’ordre.

És per això que el nostre projecte, la independència de Catalunya, ha de tenir fonaments positius, no reactius, perquè només un projecte de país (i no de partit!) respon a les necessitats que ara situen Catalunya en una situació de no retorn en la seva història: o caminem cap a la llibertat o caminem directes a la desaparició com a poble. Independents o residuals? es pregunta el President Pujol, cal respondre malgrat l’obvietat!

No volem destruir, ni rebentar, ni fer mal a res ni a ningú, volem proclamar el nostre dret a existir com a catalans i catalanes i com a tal ostentar una organització sobirana que faci de nosaltres un poble normal en el món.

La inacció no forma part de la manera de ser de Reagrupament Independentista, per això, la possibilitat de no participar a les properes eleccions espanyoles no entra en el nostre imaginari, perquè estem al servei d’un poble i no dels nostres interessos personals.

9.629 lectures

Comentaris (6)

És el nostre etern problema.
Molts, moltíssims catalans no són conscients de la decadència progressiva del nostre país. Uns, perquè aquest país que dic "nostre" no és percebut com a propi per la major part de forasters i els seus descendents, que en el seu imaginari segueixen sentint-se espanyols i i convençuts que viuen a Espanya. Els problemes del país on viuen, que sens dubte els afecten, no són per a ells els problemes de Catalunya, sinó els d'Espanya; per això voten partits estatalistes (PSC) que, demagògicament, els parlen darrerament d'Espanya i Zapatero, com abans els parlaven d'Espanya i Felipe Gonzàlez. Quan Espanya vagi bé, els diuen, ells també viuràn millor.

Els altres, els autòctons, dels quals es nodreixen les élits dirigents del país, saben perfectament de quin mal hem de morir, però una llarga història de derrotes i submissió, combinada amb la convicció que només la subordinació al poder estatal els pot garantir la preservació del seu 'status' benestant i privilegiat, col.laboraràn fins el final amb aquell poder, en el manteniment de la submissió del país sencer. Parlo, obviament, de CiU, partit majoritari del mal anomenat 'catalanisme', apaivagador i anestesiador de la ja prou minvada capacitat de reacció de molts autòctons.

Ens resta l'esperança que les noves generacions, les que carregaràn amb les conseqüències de l'espoliació espanyola, la crisi econòmica i la inoperància de la classe política catalana, sàpiga reconèixer els líders que de tant en tant necessiten els pobles per a superar els moments crítics de la seva història. Dissortat el poble que necessita contínuament líders, però mes dissortat encara el qui, necessitant-los com l'aire que respira, no sap reconèixe'ls quan els té davant dels nassos.

Carretero és un d'ells. Déu faci que els catalans se n'adonin a temps. S'acosten díes decisius per a Catalunya, i el 'govern dels millors' no trigarà gaire a manifestar clarament la seva incapacitat per afrontar-los.
Encaix ibèric
Hola companys...
Estic molt afaenat en la història de la CAM amb la nostra guerra particular que tenim els valencians amb el 'Banco de España' www.impositorscam.com que per cert tenim un conseller català en AIVCAM...
però bé no volia parlar d'això...
M'acaben de comentar que Jorqueras, el nou lider d'ERC, contemplava una visió d'encaix ibèric, no sé exactament el que vol dir,però si és allò que pense, és per a pixar i no tirar gota... Entre ell i el Bosch que també sembla que balle el minué, anem apanyats...
VBS
La veritat és tossuda
Finalment la veritat s'obrirà pas sense infundis, ni calúmnies, estratègies i silrencis. Tots els pals a les rodes no podran ara parar els camins trasparents de llibertat que Reagrupament i Carretero proposen.
Infraús del Doctor
El Doctor és just i lúcid amb les seves paraules, i per això és eficaç quan les posa a la pràctica. I ho fa sempre. Sempre que no li posen pals a les rodes, s'entén. Per tant, em pregunto què espera aquest poble idiotitzat per exigir al capdavant els millors i no els mediocres que, a més, l'statu quo fa passar (empassar) com els millors. Em pregunto que fa aquest poble malbaratant una figura exemplar com el Doctor, i tants altres cracks miserablement silenciats. Així ens va.
Fantàstic
Molt bé l'editorial i fantàstic el comentari de la Anna X. Això demostra que si bé no tota l'excel·lència de Catalunya és a RCat., RCat. és una bona mostra de la excel·lència de Catalunya.
Tarannà dels dèspotes
Una persona positiva no reactiva sap fer que els seus sentiments i comportaments depenguin dels seus valors. Quins son els valors d'algú capaç de sentir i badar boca a favor de destruir , rebentar i voler actuar sense fer del respecte una norma de vida? Ha d'esser algú de caràcter poc ètic que desconeix la integritat, la humilitat, la fidelitat, la justícia, la paciència, la modèstia, ... Aquest no és el tarannà del que estima Catalunya, aquest és el tarannà dels dèspotes, també el d'un cacic.

Total 6 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament