Visca la unitat d’Espanya!

"Cal insistir que les maniobres de distracció massiva de l’independentisme persistiran en els seus objectius fins a fer-nos creure que tornem a ser quatre gats i, a sobre, barallats per una pregunta sobiranista que no sabem com afrontar"
Visca la unitat d’Espanya!

Benvingut i felicitats, ets un del 20% de valents que s’atreveix a anar més enllà del titular d’una notícia. Vivim en el món de les tecnologies de la informació i de la comunicació –com no es cansen de repetir-nos dia sí i dia també- i estem perdent l’hàbit de la lectura en profunditat. No ho dic pas jo, que d’altra banda podria semblar agosarat, sinó els experts. Vés, qui si no!

Internet reclama la nostra atenció amb un sol objectiu: dispersar-la! Quants de vosaltres heu entrat a la xarxa per buscar una notícia determinada i heu acabat clicant un enllaç per saber de quin color porta la roba interior avui el president del Barça? Ep! I que quedi clar, això no tenia res a veure amb el motiu pel qual havíeu entrat a Internet. Què us ha fet decidir a fer el pas? El titular? Doncs, aquí estem. Això sí, algun reagrupat, a qui la lectura li fa mandra, s’ha aturat un moment per reflexionar sobre les possibilitats reals que el CNI s’hagués infiltrat dins les files reagrupades, ha mirat l’autor, el nom –com és natural– no li ha sonat de res, i, a continuació, ha passat pàgina. Ara bé, segur que s’ha quedat amb la idea del títol. La unitat d’Espanya, la sagrada unitat d’Espanya que fins i tot va estar a punt de sacralitzar la Conferència Episcopal Espanyola, ja ha entrat –no sap ni com ni de quina manera, però ho ha fet amb força– dins de Reagrupament. Res més lluny, companys, només m’he permès una frivolitat per encetar una reflexió sobre l’ús d’Internet i la manipulació en aquesta mal anomenada societat de la informació.

Tornant al principi, voldria remarcar el fet que tots estem tendint a un reduccionisme contraproduent a l’hora d’informar-nos. La immediatesa de la notícia, l’excessiu protagonisme de l’ara mateix ens està abocant a la desinformació. Internet i la plasticitat delnostre cervell bé que hi ajuden, també. Diversos estudis indiquen que l’ús –no necessàriament prolongat-–d’Internet té la capacitat de reconfigurar el teixit neuronal de manera que cada cop ens costa més concentrar- nos en la lectura d’un text llarg; necessitem que els estímuls siguin nous, continus i a cada moment.

Què estem perdent?

Capacitat d’anàlisi que lliurem gratuïtament sense ni tan sols adonar-nos-en. Us en posaré un exemple clarificador. Precisament, fa uns dies el diari El País  publicava una enquesta –sí, una altra– en relació amb el procés que viu Catalunya. Titular? «El independentismo pierde apoyos en Cataluña frente a la tercera via». Resultat? El 80% d’independentistes, que són patidors de mena, deprimits. Ara bé, si el lector s’hagués esforçat a una lectura reposada del text hauria descobert que el «sí» continua com a opció majoritària i que la tercera via estava condicionada al blindatge de competències exclusives.

Per tot plegat, cal insistir que les maniobres de distracció massiva de l’independentisme persistiran en els seus objectius fins a fer-nos creure que tornem a ser quatre gats i, a sobre, barallats per una pregunta sobiranista que no sabem com afrontar. Us ho podeu creure –és el vostre dret–, però no són més que paranys per cridar la vostra atenció.

6.343 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament