Unió Europea i democràcia

"Si la UE és coherent amb la seva trajectòria, es mostrarà favorable a les demandes democràtiques a què dóna suport una majoria"
Jordi Matas, a la dreta de la imatge, al costat de Miquel Reniu en un debat a la seu nacional de Reagrupament (12-12-2013) / Foto: Josep Lluís González

El continent europeu, sobretot Europa occidental i septentrional, és un referent mundial en la formació, evolució i consolidació de sistemes polítics democràtics. El progrés social que es va desenvolupar a Europa durant el segle passat es va assentar en el respecte a unes institucions, a uns moviments i a uns valors democràtics. Després de la Segona Guerra Mundial, la distribució del poder polític i l'acció política derivada d'un diàleg col·lectiu, l'ampliació i la garantia de drets civils i polítics, el procés legislatiu com a resultat de constants negociacions entre múltiples agents socials, o la intervenció de l'Estat en determinats àmbits econòmics, entre d'altres aspectes, van contribuir a l'expansió del benestar social i de la democràcia en la majoria de països d'Europa occidental.

En aquest context, la Unió Europea també basa la seva acció en la defensa de la democràcia. El Tractat de la Unió Europea confirma des seu preàmbul l'adhesió als principis democràtics, i el seu article 2 estableix amb fermesa els grans valors en què es fonamenta la Unió Europea i que han d'assumir com a propis els Estats membres: "Respecte de la dignitat humana, llibertat, democràcia, igualtat, Estat de Dret i respecte dels drets humans, inclosos els drets de les persones pertanyents a minories".

Acceptar i promoure aquests valors és, segons l'article 49 del Tractat, l'únic requisit perquè un Estat pugui sol·licitar l'ingrés com a membre de la Unió. En conseqüència, al llarg de la seva existència, la UE ha desenvolupat una incessant activitat de protecció de la democràcia, no només dins les seves fronteres sinó també a través de la seva política exterior.

Internament, la Unió Europea estableix tota mena de mecanismes per acompanyar i garantir els processos destinats a desenvolupar i intensificar la democràcia, la transparència, la responsabilitat política i el control social en els Estats membres. La Unió Europea, que parteix d'un concepte de democràcia en permanent evolució, és conscient de l'heterogeneïtat de sistemes democràtics, elogia aquesta diversitat i vol preservar-la. En tot cas, la varietat de models de democràcia té com a únic comú denominador els valors que assenyala l'article 2 esmentat, de manera que, segons l'article 7 del mateix Tractat, el Consell Europeu pot suspendre determinats drets de participació institucional a aquells estats membres en què hi hagi una violació greu i persistent d'aquests valors bàsics.

Un altre gran objectiu de la Unió Europea és el foment de la democràcia a la resta del món. Des de l'Oficina per a la Promoció de la Democràcia Parlamentària, per exemple, s'elaboren programes de suport i consolidació de les anomenades democràcies noves i emergents. A través de la formació, l'assessorament i l'intercanvi d'experiències, s'estableixen fulls de ruta per capacitar institucionalment els parlaments de les noves democràcies i s'impulsen polítiques de cooperació per garantir la pau als països mediterranis.

Aquests són els avals democràtics d'una organització internacional que durant el 2014 estarà pendent, com la resta de la comunitat política internacional, del que succeeixi a Catalunya i que haurà d'analitzar amb detall el procés sobiranista. Històricament, la Unió Europea s'ha mostrat partidària d'acceptar les mobilitzacions democràtiques i pacífiques (com les manifestacions massives a Catalunya durant les dues darreres Diades), respectar els resultats de les urnes (com les eleccions catalanes de 2012, en què 107 dels 135 diputats es van presentar en candidatures favorables a la convocatòria d'una consulta), conèixer l'opinió dels ciutadans a través de consultes democràtiques (sobretot, en un context global de crisi de legitimitat política), fomentar l'exercici del dret de participació dels ciutadans en aquells assumptes que generen un debat social profund i transversal (com passa a Catalunya amb el procés sobiranista) i protegir els drets de les minories (incloses les nacionals).

Si la Unió Europea és coherent amb la seva trajectòria, es mostrarà favorable a les demandes democràtiques plantejades per la majoria del poble de Catalunya, però no ho farà abans del moment de clímax  conflictual.

Encara és aviat per demanar pronunciaments públics internacionals sobre aquest assumpte i, en canvi, seria necessari realitzar una activitat diplomàtica clàssica basada en un treball de persuasió discret i prudent. Es tracta de proporcionar múltiples i inapel·lables arguments perquè la comunitat internacional en general, i la Unió Europea en particular puguin entendre el conflicte, valorar-lo i pronunciar-s'hi en el moment oportú, ja sigui just després d'una hipotètica consulta popular de resultat favorable a la independència o d'una possible declaració d'independència avalada per uns resultats electorals inequívocs.

 Jordi Matas Dalmases  és catedràtic de Ciència Política de la UB.

9.287 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament